Per DFerreries. Parlam amb el professor i escriptor Nel Martí, guanyador del Premi d’Investigació sobre Ferreries corresponent al bienni 2024-25. El treball es titula “Ferreries, punt de trobada i revolta del pacifisme menorquí”.
Ferreries i s’Enclusa, epicentres del pacifisme menorquí
Entre 1959 i 2000, Ferreries va ser molt més que un poble tranquil: es va convertir en un punt neuràlgic de la resistència antimilitarista a Menorca. La presència de la base nord-americana a la muntanya de s’Enclusa, en ple franquisme, va encendre una mobilització ciutadana que, amb el temps, es va articular en ateneus, butlletins i campanyes contra el servei militar obligatori, l’OTAN i les guerres del Golf. Moviments juvenils, col·lectius cristians de base i activistes locals van teixir una xarxa de cultura i compromís que unia la defensa del territori amb els ideals universals de la pau. El treball guardonat amb el Premi d’Investigació sobre Ferreries 2024-2025, recupera aquelles veus i fets que van fer de Ferreries un símbol de dignitat, memòria i resistència no-violenta.
El premi vol “fomentar i ampliar la identitat cultural pròpia”. En què creus que el teu treball hi contribueix?
Recupera un capítol de la nostra història recent gairebé invisible: la lluita pacifista i antimilitarista a Menorca, especialment a Ferreries. Valorar aquestes experiències reforça la consciència col·lectiva i vincula la identitat menorquina amb la pau, la resistència no violenta i l’acció comunitària.
Per què Ferreries i la muntanya de s’Enclusa són tan rellevants en aquest relat?
S’Enclusa simbolitzava la presència militar estrangera a l’illa. Les mobilitzacions i accions que s’hi feien, juntament amb l’activitat dels ateneus i assemblees de Ferreries, van convertir aquests espais en icones de la resistència antimilitarista.
Com descriuries l’evolució del pacifisme menorquí entre 1959 i 2000?
Passa de gestos individuals, sovint vinculats a l’Església de base, a moviments amplis, organitzats i amb ressò internacional, especialment durant els anys vuitanta i noranta.
Quin paper van tenir els ateneus locals de Ferreries en aquesta història?
Van ser centres de trobada i debat on circulaven publicacions, es feien projeccions, xerrades i tallers. Soterrani, s’Ateneu i Sa Sínia, entre 1982 i 1997, van esdevenir autèntics motors culturals i pacifistes.
Quins col·lectius o persones destacaries com a impulsors del moviment a Menorca?
El Col·lectiu d’Objectors de Consciència, la Coordinadora per la Pau i el Desarmament, la Plataforma per la Pau, moviments juvenils i culturals, i figures com Antoni Timoner Gonyalons o Joan Febrer.
Quin paper van tenir l’Església de base i els col·lectius juvenils en l’activisme pacifista?
A Menorca, sobretot a Ferreries, l’Església de base va ser un motor clau: des de les homilies i els clubs juvenils fins al suport als primers objectors de consciència. Molts futurs activistes pacifistes es van formar en aquest entorn, inspirat en un cristianisme arrelat en la no-violència.
Hi ha alguna troballa o testimoni que t’hagi impactat especialment?
Sí, com les imatges i cartes de la primera manifestació d’objectors a Maó el 1980. Mostren tant el suport entusiasta com el rebuig visceral que generava la lluita pacifista.
Acabes el llibre demanant la col·laboració ciutadana. Què cal fer?
Aplegar fotografies, cartells, documents i relats orals abans que es perdin. Són peces essencials per reconstruir una memòria viva dels moviments socials a Ferreries i a l’illa.
Quin missatge ens deixen avui aquestes lluites?
Que la resistència no violenta és possible i efectiva, i que la pau es construeix des de baix. Encara que el símbol pacifista hagi desaparegut del debat públic, el seu llegat és un repte i una inspiració per afrontar els conflictes actuals.
