Per Itziar Lecea. Després de tancar les portes el febrer passat, Sa Perdiu torna a obrir amb energia renovada gràcies a Mauricio Miranda, David Febrer i Jordi Moll. Aquest trio de Ferreries no només vol recuperar un bar emblemàtic del poble, sinó també donar solució a la manca d’habitatge i reforçar la vida comunitària. Parlem amb ells sobre el projecte, la història del local i la seva visió per al futur.
Com se us va ocórrer agafar Sa Perdiu?
Jordi: El tema de l’habitatge està molt malament, i com a empresa -que duim Menorca Marvailla, empresa de serveis- ens costa trobar personal perquè no tenen on venir a viure. Així que havíem xerrat amb un inversor d’agafar un edifici on poder fer un hostal de llarga estada, no turística. Així va ser com va sorgir l’oportunitat de Sa Perdiu, perquè a més era un lloc de trobada nostre, vivim tots molts a prop.
David: Era el lloc on anar molt de matí a fer un cafè abans d’anar a fer feina. El lloc de pas, casual, però necessari perquè sempre hi era, i s’havia convertit en un punt del poble molt important. Era el local del poble fet pel poble. Noltros mateixos ens hi trobàvem, per anar a fer una cervessa, un bocata, que els feien molt bons.
Jordi: També era el recurs disponible pels que acabaven de fer feina tard i no tenien ganes de cuinar. Sa Perdiu era el lloc on anar a qualsevol hora.
Mauricio: A més, amb tenir una trajectòria tan llarga, també era el punt de trobada de la gent més major, que hi passaven el temps jugant a dòmino o altres jocs de taula, mentre feien un cafè.
I la part de dalt?
Jordi: El que tenim entès és que fa una vintena d’anys que està tancat -no l’hem vist obert- però tenia la funció d’hostal, que és el que volem recuperar. Però ho farem per fases, així que per ara obrirem el bar i anirem fent.
David: L’objectiu final és poder omplir el buit d’habitatge que tenim a Ferreries. Poder oferir una oferta d’estada a persones que venen a fer feina i no troben pis, de manera que ens beneficia a noltros, però també a totes aquelles empreses de serveis que estan en la nostra mateixa situació de manca de personal. Ens ho prenem més com un projecte d’ajuda.
Mauricio: Vam voler mantenir el bar arran de la notícia que la cadena Melià, que es va interessar per l’edifici però finalment no el va comprar, tenia intenció de llevar-lo, només mantenir l’estructura de l’edifici. I ens vam adonar que si açò passava, deixaria un buit molt gran al poble. Afortunadament, se’ns va presentar a noltros l’oportunitat de poder-lo adquirir, i retornar-li l’ús de bar que és el que feia poble.
Heu enecetat aquest projecte amb la sensació de què ho feu pel poble?
Mauricio: Volem obrir Sa Perdiu per tornar-la a Ferreries, perquè sí que li fem una rentada de cara, però la idea és mantenir el nom i deixar-ne l’essència, no llevar-li tota la història que té darrera.
Jordi: De fet, quan es va començar a saber que el duriem noltros, la sensació va ser de que havia estat una victòria del poble, no només nostra. De fet, estem en contacte amb els anteriors propietaris, i sabem que estan contents amb aquesta nova etapa de Sa Perdiu.
Ara que coneixem el futur de Sa Perdiu, ens podeu explicar una mica l’experiència vostra?
Mauricio: Faig feina des dels 16 anys, sempre ficat dintre del sector de l’hostaleria. Així he passat per Fornells, he estat al Vimpi de Ferreries, i també a Cittadella, durant els darrers anys. Em vaig animar a començar el projecte de Sa Perdiu, en bona part, perquè en Dioni, que duu Cittadella, va començar el seu propi negoci des de molt jove i ens va animar. Ha estat el nostre mentor, en aquest sentit. A banda, tenc estudis en màrqueting i publicitat, i m’he especialitzat en branding.
David: Jo sempre he fet feina de cara al públic i som la cara visible de l’empresa. Així que el meu paper és el d’atenció al client. També tenc la carrera d’Enginyeria Informàtica, i m’encarreg molt de la gestió de clients.
Jordi: Per la meva part, m’he dedicat al sector dels serveis, bàsicament de manteniment i neteja. Fa uns quants anys vaig agafar les regnes de l’empresa de ma mare, que hem reconvertit en Menorca Maravilla. Gràcies a aquesta experiència, tenc molt de contactes dintre del sector de la construcció, que ens ha ajudat per poder fer la reforma de Sa Perdiu. De fet, quan el mes de maig vam saber que podíem tirar endavant el projecte, vam veure que seria molt difícil poder fer les obres el mes de juliol, que era el que teníem plantejat. Però ho hem pogut fer, hem tingut molta sort.
Com us repartireu els rols?
Jordi: Per les nostres experiències, en Mauri s’encarregarà de la zona del bar, en David durà més la part de dalt, que tenim intenció de convertir en habitatge, i el meu paper és el de coordinar totes les obres i els serveis que hem de donar als dos pisos.
Mauricio: Que seguem amics de tota la vida, ens ha ajudat a poder dur aquest projecte endavant d’una manera molt fluida, perquè sabem com dir-nos les coses. Va ajudar el fet que vam tenir temps per poder-ho planificar tot bé i posar damunt calendari totes les feines, repartint de què s’encarregava cada un. D’aquesta manera, ens complementam molt bé. Passa amb Menorca Maravilla, i esperam que amb Sa Perdiu passi el mateix.
Quin és aquest calendari?
Mauricio: El nostre objectiu és tenir obert cap a principis d’octubre. Les obres estan per acabar i, de fet, durant les festes de Sant Bartomeu ja vam obrir les portes per donar a conèixer el nou aspecte del bar. El bar serà la primera fase, i li seguirà la sala que abans era discoteca, de la qual estem acabant de definir l’ús que li volem donar. Per acabar, ens ficarem amb els pisos, que és una demanda que hem volgut cobrir sense haver de llevar edificis amb possibilitat de convertir-se en habitatge.
David: Tenim molt clar que el projecte s’havia de desenvolupar a un espai on no llevés el poc habitatge que ja hi ha a Ferreries. Noltros mateixos, com a persones joves, patim el problema de la manca de cases, i sempre intentam desenvolupar els nostres projectes pensant en la comunitat, en com ho podem fer bé pel poble.
Mauricio: Ho fem així no només perquè haguem viscut a Ferreries tota la vida. Inpregnam el que fem amb el sentiment de poble, pel sentit de pertinença. La meva família és de fora, però aquí van trobar casa seva. I veure com la nostra identitat es va perdent, amb tancaments com el de Los Claveles, fan mal. Per açò estem tant contents de poder mantenir Sa Perdiu, per aquest sentiment de què, a banda d’un negoci, és una victòria del poble. Ho fem per Ferreries.
