Sant Bartomeu
Quan a certa edat arribes, has de mirar molt bé el què fas. No sigui que aquest any tornis a repetir el mateix de l’any passat. Han arribat ses festes qui venen de tant enrere. Quan aquell Rei va venir amb molts cavalls per a conquerir Menorca, el Rei va passar per totes les poblacions que trobava. Eren petites, en el que avui és Ferreries tot just hi havia quatres cases i el Rei li va assignar a Sant Bartomeu com a protector. Sant Bartomeu, un sant que havia mort martiritzat, donant la vida per a la cristiandat i per a tots. Així que ja ve de molt temps enrere que cada any es celebri aquesta festivitat.
Els ferreriencs van començar a construir una església monumental per les poques cases que hi havia al voltant. Tot el poble valent construint l’església, una cosa admirable.
Durant la dominació anglesa, el Rei anglès va encomanar al governador Richard Kane un estudi de l’illa. Quan arribà al grup de cases de Ferreries diu:
–Majestat, és un poblet de quatre cases, però construeixen una església amb tanta devoció, que fins i tot es veu a dones amb fillets petits transportant pedres de les pedreres amb carros. És una gent admirable.
Per açò Sant Bartomeu és més que un nom, sempre li he tingut molta devoció i per açò li vaig pintar un quadre de casa seva, qui és l’església del nostre sant protector, l’església de Sant Bartomeu.
En Biel i en Toni
Cada any ses festes són diferents i podríem contar-ne moltes històries. Dels anys 60 en record una d’en Biel i en Toni, dos homes fadrins i bessons qui estaven desesperats per a trobar al·lota. Son pare ja els hi recordava:
–Ja teniu edat per a cercar al·lota!
Així que entre ells ja s’ho deien:
–Mos hi haurem de posar de debò.
En Biel li diu a n’en Toni:
–Com la vols a s’al·lota?
–Em basta que sigui bona persona.
–Per a tu m’agradaria na Llúcia.
–Però que no és de Barcelona?
–Sí, i què? És una bona persona.
–Ara ve Sant Bartomeu i tot mos ho arreglarà.
Se’n van anar de festes pensant que tot era seu i es van atracar, pel que es veu massa a prop, a un parell d’al·lotes qui dues galtades per hom els hi varen donar, de les qui encara se’n freguen les cares.
–Açò es posa molt malament!
–No em recordis d’aquella italiana de fa dos anys, molt alta, tant alta qui els avions havien de fer maniobres per a no envestir-la.
–I va fer que els avions es posessin pito per a no tenir-hi accidents.
–Si és que amb tanta fatalitat, si no mos en reim noltros, no sé que faríem.
Un poc més tard i en ple Jaleo a la plaça i en un moment de fortuna, després d’una bona arronsada un munt de gent va caure, cavall inclòs, i van ajudar a alçar-se a una tal Andrea i a una Rosaura, de les quals ja no se’n separaren. Elles provenien del nord d’Europa. Ells estaven dominats per son pare, així que van organitzar un sopar amb tota la família i a tothom van agradar.
Passat un temps es casaren i tingueren descendència per igual, dos bessons per a cadascú. Es diu que molts bessons tot ho han de fer igual i aquesta vegada ho va ser. Aquest Sant Bartomeu sempre el recordaran.
El que no saberen és que en realitat els seus fills foren engendrats per son pare. Així que els dos bessons resultants de les dues parelles eren més germans que cosins, però no ho digueu.
El senyor Pepe de Maó
En el Sant Bartomeu de després de la COVID, el del 2022, dia 23, dissabte de Sant Bartomeu toquen a la porta de ca meva i era el meu bon amic l’amo en Pepe, qui va fer de pagès durant els anys 60 en un lloc del nostre poble. Ara ja fa molt temps que viu a Maó amb la seva filla.
La nostra amistat es remunta de molt enrere, de quan actuava amb el conjunt de Los isleños. Ens vam conèixer en un concert amb el grup que vam realitzar en el Cós de Gràcia durant les festes de Gràcia a Maó i des de llavors vaig forjar-hi una gran amistat amb aquest gran home.
Tornant al dissabte de Sant Bartomeu, jo tenia el terrat preparat, hi tenia una sombrilla i nevera. Tot per a veure a vista de pardal ses festes, d’una manera més discreta, tres pisos amunt.
El carrer Fred ja passava ple, aquella banda única, caps grossos i molta gent. Així que quan en Pepe acabava de pujar, qui també celebrava el seu aniversari el felicit.
–Quants n’has fet?
–94.
–I molt ben duits! Ets un exemple a seguir. N’Anna Maria i jo et regalam aquest quadre del teu lloc en primavera.
–No importava!
–L’amistat sempre importa!
–He vingut amb el meu gendre i el net qui són a visitar uns amics i després vindran.
Tot açò m’ha vingut per una cançó qui aquell dia en Pepe em va fer recordar, i de la que també ens va ajudar el mestre Vidal, quan ens ensenyava música.
Diu així:
Ferreries es el pueblo más alegre
Ferreries donde vive la alegría
Ferreries donde hay más juventud
Ferreries donde vive la alegría
Cala Galdana i Algendar
Tiruriu tirurá
Tiruriu tirurá
Bones festes i Bon Sant Bartomeu a tothom!
