Quan el cor se’m accelera
perquè ja ha sortit el sol
s’entrega de sa bandera
espera tambor i fabiol.
Un tambor com un batec
i un sol que és bandera
d’un poble que fa aplec
tot i el pes de la frontera.
Però tot no és una festa
ni estar tristos ni contents
per es dies de tempesta
hi ha candeles pes mal temps.
Que es mal temps siguin tempestes
ni de bombes ni de drons
pluges de pau i grans festes
a ses quatre estacions.
Gots buits i bocins i trossos
avellanes dins sa saca
surten de cop els capgrossos
quan senten aquella traca.
Aigu i fruits, ompliu els gots
foradats per una bala
Alimentau els al.lots
que d’es poble en faran gala.
Tiren s’aigu pes balcó
per tirar a sa juventut
s’aigu que uns altres no
uns altres no s’han begut.
Però sa sínia donarà
vida per mantenir viu
l’esperit que duu al riu
a ser lliure fins la mar.
Arreplegats a sa plaça
es jaleo ja fa bots
ningú sobra, ningú és massa
hi cabem totes i tots.
El carrer ens fa indivisibles
per fer un salt abismal
i ser un poble invencible
a les pressions del capital.
A completes abraçats
abraçam cada persona
sa unió que mos té lligats
és un poble que emociona.
Perquè un poble que s’entén
amb sa seva identitat
pot entendre el sentiment
dels pobles que té al costat.
As costat puc veure rics
i també puc veure pobres
que es darrers tinguin profit
i els primers vagin de sobres.
Així esborram del mapa
nord i sud i est i oest
avam si per fi es destapa
un planeta més honest.
Amb sa rima imaginada
un món nou he imaginat
ja podria sa pomada
curar sa desigualtat.
Que sa festa menorquina
ara i sempre ha de fer espai
per fer un clam per Palestina
i alçar es puny com no ho fa mai.
No oblideu aquestes gestes
ser humà mai no sap greu
Ale idò, molt bones festes
passau bon Sant Bartomeu!
