La naturalesa ferrerienca, heus aquí la clau de volta que dona drets als suposadament ferreriencs de reialenc, alhora que els lleva als qui, malgrat haver viscut la major part de la seva vida a Ferreries, no han assolit puresa de sang.
Així idò, els càrrecs de caixer casat, pagès i sobreposat, estan reservats als ferreriencs purs, segons els protocols aprovats recentment. I per què només aquests càrrecs, i no els del caixer batle i sa capellana? Perquè constitucionalment, en el cas del caixer batle, qualsevol ciutadà, mentre figuri en el cens municipal, pot ser elegit regidor o batle de l’ajuntament i, per tant, ocupar dit càrrec. Pel que fa a la capellana, si poséssim aquesta condició, ens quedaríem sense, (i tampoc passaria res: Sant Bartomeu ha viscut molts anys sense aquesta figura).
Aprofitant que xerram de capellanes, m’han contat que el bisbe no va deixar que la persona proposada pel Consell Parroquial, el diaca adscrit a la parròquia, ocupàs aquest càrrec de caixer capellà. No seria el primer, i és ben segur que els pròxims sí que seran diaques, si molt no barata la cosa per la manca de vocacions. Malauradament, sembla que amb el fet de no acceptar la proposta del Consell Parroquial, el bisbe no fa més que tancar els ulls a la realitat, que no és altra que la manca de vocacions i i la progressiva secularització de la societat.
Pel que fa als altres tres càrrecs –caixer casat, caixer pagès, i sobreposat-, regeixen les mateixes normes que amb el caixer batle, però amb la diferència de que, en aquests tres casos, la Constitució no empara als qui no han nascut al terme de Ferreries, als qui no són ferreriencs de pura de sang.
Què vull dir amb açò? Idò, que mentre que a un regidor no hi ha cap protocol que li pugui impedir d’exercir qualsevol càrrec inherent al mateix, entre ells el de representar l’Ajuntament a la Qualcada, els redactors dels protocols creuen que a la resta de ciutadans no els empara aquest mateix dret. I, vist açò, un pot arribar a pensar que el que pretenen amb aquesta normativa no és altra cosa que barrar el pas a certes persones per a que ocupin dits càrrecs, com ja ha passat.
I així, què farem quan no hi hagi cap pagès natural de Ferreries?
Altrament, el que tampoc acab d’entendre és per què no se’ls permet sortir a altres pobles, amb què perjudicaria açò les nostres festes de Sant Bartomeu, tret que sigui per perjudicar als qui no tenen puresa sanguínia.
S’ha comentat que algunes d’aquestes normes cerquen minvar el nombre de participants en la qualcada, però, en realitat, la minva seria mínima.
Les festes de Sant Bartomeu, pel que fa a la Qualcada, tenen la seva arquitectura, pròpia de segles enrere. I què vull dir amb açò? Idò, que no podem repetir tal qual el que s’ha anat fent fins ara, açò sí, amb molts de canvis, ja que a cada època l’han anat adaptant als seus temps, però jo crec que ja seria hora de donar-li sentit i cabuda als temps actuals, tot tenint en compte la gran quantitat de cavallers i cavalleres que hi participen.
D’altra banda, m’agradaria xerrar de les dones a l’hora d’ocupar un càrrec, malgrat enguany la caixera sobreposada es una dona, a la qual li desig el millor i que xali molt. però no és menys cert els entrebancs que han tingut fins ara. Ja sé que hi ha dos casos que sí que ho van fer -un és na Consuelo i l’altre és la seva filla, caixera casada i sobreposada-, però en aquells moments hi havia en Joan, marit i pare, d’ambdues cavalleres, el qual feia quelcom més que respecte, a més que en aquells moments no hi havia cap grup de pressió prou fort que ho pogués impedir, cosa que avui no passa. Ho hem vist a l’hora de deixar fora la candidata per ser caixera fadrina l’any 2022, pels mateixos motius que altres, per ser homes, sí que van passar el sedàs de la idoneïtat.
També hi ha el cas d’una dona que duu més anys que molts altres caixers casats, però per mor dels seus embarassos, aquest li passen davant. No crec que sigui necessari recordar que un embaràs no és una malaltia, per tant, si no ha sortit ha estat per força major; crec que amb açò tots hi estarem d’acord.
Sé que als membres de la comissió dels protocols els agrada fer referència al passat per justificar el present, i així hi queda palès en la seva redacció, però sembla ser que només en allò que els interessa. Repassin, sinó, la història d’algun caixer pagès no natural de Ferreries, que ni coneixia el funcionament dels acaptes, o d’un caixer batle mallorquí, o d’una capellana que simplement era seminarista i que no va arribar ni a diaca perquè va deixar el seminari.
Les tradicions ens arrelen al passat, i molt més si són centenàries, però alerta, que la majoria són sexistes, discriminatòries i, a vegades, sanguinàries i cruels.
Bones festes de Sant Bartomeu, amb bona convivència i harmonia.
