En el present escrit intentaré explicar el que son els goigs o les cobles com les anomenam a Ferreries. A la vegada que farem un recordatori de la vida del Sant i algunes curiositats en torn a aquesta tonada que sentim cantar cada any a les completes o a la missa dels caixers. Forma part, sens dubte de una de les nostres tradicions més antigues i que està vinculat directament a la part més religiosa de la festa.
Sobre els goigs
Els goigs son composicions poètiques que tenen com a finalitat l’alabança a la Mare de Déu, a algun sant o a algun misteri de la fe cristiana. El seu nom correcte seria “Cobles de Goig” però aquest nom queda reduït i en alguns llocs se’ls anomena com a “goig” i en altres com a “cobles”. Si bé es cert que aquests cants es poden remuntar a molts anys enrere, també en podem trobar alguns de creació més recent. Aquesta mena de cants de caràcter religiós han tingut una gran difusió en especial a les terres de parla catalana i els seus orígens els hauríem d’anar a cercar a l’edat mitjana. Alguns d’aquests cants s’han fet tan coneguts que es poden considerar cants populars. Habitualment son cantats per un solista i el poble respon a les tornades. Es canten a les festes majors o a vegades en alguna processó. Sempre emmarcades dins un acte religiós.
A la vegada, aquest nom de “Goigs” també es refereix al imprès a on apareixen aquestes gloses. Des de temps molt antic hi ha aquesta costum de imprimir-les i sempre mantenen un format semblant. La imatge del sant apareix dalt dibuixada i després es reprodueix tot el text dels goigs. En moltes ocasions també es troben reproduïts uns compassos de la música encara que no sempre, i també en alguna ocasió l’escut del poble o ciutat que fa la veneració. A baix de tot s’acostumava a acabar amb una pregaria i tot emmarcat en una sanefa que pot ser amb estructures i símbols tipogràfics o amb motius florals. Aquests documents s’acostumaven a imprimir amb unes mides quasi sempre entorn a 30 x 20 cm i es distribuïen a les esglésies.
Es van fer tan popular aquestes gloses que no hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi —o hagi disposat fins a temps recents— de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa. Aquestes publicacions es coneixen per diferents noms segons la regió. Cobles, llaors, pregàries, clamors o súpliques son algunes de les més habituals. A Menorca, i segurament per contaminació amb la llengua castellana es substitueix la “b” per la “p” i molta gent ho reconeix com a “coples”.
El fet de que aquestes publicacions siguin tan antigues ha donat lloc a que alguns col·lectius les col·leccionin a la vegada que son una rica font documental. L’estudi d’aquestes publicacions te un interès literari a la vegada que es molt interessant per l’antropologia i per la cultura musical popular.
L’estructura més habituals en aquestes gloses és que la primera i darrera estrofa sigui de quatre versos en els que se inclou la tornada, que son els versos tercer i quart i que es va repetint al final de cada estrofa. Tota la resta de estrofes solen ser de sis versos. El solista es fa càrrec de tot el recitat i el poble respon amb la tornada.
Els goigs dedicats a sants acostumen a descriure la vida, virtuts, martiri i alguns dels seus miracles a la vegada que acaben demanant la protecció per tots els creients. En el nostre cas, les cobles acaben:
“Assistiu an aquest poble,
qui vos te per advocat”
Pel que fa a la música d’aquests goigs, quasi sempre és d’origen popular i d’autor desconegut. En aquestes làmines poques vegades trobam anotat el nom del compositor encara que a les que s’han publicat darrerament si que consta el nom del músic. Aquest caràcter popular fa que en algunes ocasions ens trobem amb cobles que es canten amb la mateixa música mentre que el text i el sant son ben diferents. Com acostumen a ser les melodies populars, els cants no son molt complicats i de caràcter repetitiu.
Les cobles a Menorca
La devoció dels goigs arrelà a Menorca de molt antic i en trobam proves a la parròquia de Maó ja dins el segle XVI. El cant dels goigs era per tant una devoció que es practicava i que les diferents confraries i santuaris propagaven per honrar al sant patró. Pel que fa a l’origen dels que es glosen a Menorca, n’hi ha molts que sabem que van ser escrits a l’illa per autors menorquins, mentre d’altres van ser importats de fora. Encara que siguin forans, acostuma a ser habitual que tenguin estrofes afegides i pròpies de l’illa1.
Mossèn Francesc Salord va fer un important recerca dels principals goigs que es cantaven a Menorca i es van editar en el quadern de folklore nº 38. Alguns d’aquests es canten encara en algunes dates importants com és el cas de les Cobles de San Bartomeu, mentre altres s’han oblidat o se n’ha fet poc us de les mateixes. El Bisbe Antoni Deig que va venir a Menorca l’any 1977 i va estar a l’illa fins el 1990 va escriure alguna de les cobles que tenim recollides. En especial una dedicada a la Mare de Déu del Toro, patrona de l’illa i una altre dedicada a Sant Cristòfol per la parròquia de Migjorn Gran amb música de Bartomeu Llompart. De cadascuna d’elles mossèn Francesc Salord ens ofereix la informació sobre l’autoria dels textes o de les músiques, concretant també quan era la costum de cantar-les. En la seva majoria es cantaven a principis del segle passat després de les completes, però la gran majoria ha caigut en desús.
De totes les recollides a la nostra illa, en trobam unes deu que han estat també impreses en el seu moment amb el clàssic format en que s’ha anat fent al llarg dels anys.
Les Cobles de Sant Bartomeu de Ferreries
Segons alguns escrits, les cobles a l’apòstol Sant Bartomeu van ser escrites per mossèn Jaume Tutzó l’any 1895. Ara bé, convé entendre que Tutzó no va compondre la música d’aquests goigs, sinó que la seva intervenció segurament que daguera limitar-se a escriure’n la lletra i corregir o adaptar la tornada que repeteix el cor (“Siau nostro advocat, sant Bartomeu gloriós”), ja que la música figura en textes molt anteriors a aquest any. La tonada que dona melodia a les nostres cobles coincideix amb altres que es cantaven a la part de llevant de l’illa i a la vegada podem constatar que a l’obra Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador, sota el nom de Goigs de Nostra Senyora dels Desemparats ja apareix aquesta mateixa melodia. La versió de l’arxiduc estava escrita en clau de fa, segurament per que la cantaven baixos, mentre que la partitura amb la música de les cobles de Sant Bartomeu no l’hem trobada escrita. Així i tot s’ha anat cantant ininterrompudament al llarg dels anys a l’església de Sant Bartomeu de Ferreries en el marc de les festes patronals de la localitat.
Sant Bartomeu segons Eusebi de Cesarea2, va anar a predicar a l’Índia i, juntament amb Judes Tadeu, predicaren a Armènia, per això són els patrons de l’Església Apostòlica Armènia. El seu final, l’any 71 després de Crist segons alguns historiadors, va ser dels més cruels entre els apòstols, ja que fou escorxat viu i, finalment, decapitat. Les cobles en fan un detall de les seves proeses i el text que cantam no coincideix amb cap altre de les cobles analitzades que es canten a altres llocs de Catalunya, encara que guarden alguna semblança.
Me crida molt l’atenció de les nostres cobles el personatge Astaroth. Segons explica Francesc Salord és el nom d’una divinitat molr coneguda i adorada per les terres que va visitar el sant. Ell ho explica així:
Conten que Sant Bartomeu predicant l’Evangeli per Armènia, en una de les principals ciutats a on se donava culte a aquest ídol va entrar al temple on rebia les adoracions i on el dimoni parlava als idòlatres per mitja d’Astaroth. Apenes entrat, l’ídol va callar, omplint d’espant aquella població. Per aquest fet és que quan veim una persona que està plantada, sense parlar ni mou-re’s ni borinar-se, deim vulgarment que és un “Astarot”3.
Antigament, segons ens recorda Salord, també es cantaven durant la novena dedicada al apòstol, que comença el 15 d’agost i acaba el 23. Per aquestes celebracions la parròquia havia encarregat fa uns anys unes impressions de les cobles que es distribuïen entre els fidels per que poguessin seguir el text. Sens dubte que aquestes cobles representen per a Ferreries una de les riqueses tradicionals del poble i que es d’agrair que encara resti viva la seva sana costum de cantar-les a les festes. La reproducció per la nostra editorial d’aquestes cobles en format de làmines no te altre objectiu que la difusió i persistència d’aquesta tradició.
1 Guillem Pons. Goigs Menorquins. Quaderns de folklore, Nº 38, pag 7.
2 Va ser un historiador grec del cristianisme que va viure dins el segle III D.C.
3 Francesc Salord. Goigs Menorquins. Quaderns de folklore, Nº 38, pag 58.
