Aprincipis del segle XXI neix Amics de sa Música de Ferreries, una associació creada per un grup d’amics a qui, de tant en tant, els hi agradava organitzar trobades en que la música hi tenia un paper destacat. Tot era un poc informal i sense pretensions, però amb ganes i molta ilusió. Unes trobades realment càlides i festives a on la música passa a ser el plat fort. Com explica en Bep Cardona: “Dins el grup es podien trobar algunes veus ben timbrades com les den Tomeu Janer, Xec Febrer, Pedro Barber que tenia una veu excepcional, Vicent Pons o Miquel Carreres entre altres. S’hi podien sentir des de temes populars menorquins, ranxeres fins a les més clàssiques havaneres.”
Idò en Tomeu Janer, actual president de l’entitat, ens explica que una de les intencions era donar a conèixer el cant líric a Ferreries, ja que pensaven que hi havia poca afició. I va ser precisament una cantant lírica local, la mezzosoprano Ángela Lorite, qui va organitzar la primera gala lírica per Sant Bartomeu. Fou fa 25 anys, un després del terrible accident en que el recordat batle Nofre Janer, perdé la vida. Lorite tenia clar que volia homenatjar en Nofre, que era gran aficionat a la música, amb una gala lírica i que aquesta duria el nom de “Memorial Nofre Janer”. L’èxit va ser tan gran que a partir de l’any següent, i encara avui, els Amics de sa Música de Ferreries, han seguit organitzat la gala cada any.
En Nofre i la música
Em Tomeu Janer, recorda en Nofre, el seu germà gran, com un bon aficionat a la música, tant, que de petit demanava una guitarra a son pare. Aquest li va dir que primer havia d’anar a estudiar solfeig i així va ser, durant tres anys es desplaçava a Ciutadella un parell de dies per setmana a fer solfeig (el que avui seria “llenguatge musical”) i així son pare li va arribar a comprar la guitarra. “Sempre li va agradar cantar i acompañar – recorda en Tomeu- i encara que mai vam destacar cap dels germans, a casa des de mon pare fins al més petit, tots hem estat aficionats a la música”.
La Gala
La gala es solia fer els dies previs a la festa a l’església de Sant Bartomeu fins que va pasar a l’Auditori. Al llarg d’aquest quart de segle hi han cantat nombrosos artistas, locals i, fins i tot, internacionals tals com Simon Orfila, Marc Sala, Carlos Cosías, Aurelio Gabaldón, Mercedes Bella, els germans Carreras, Lluís Sintes, Joan Caules…
Enguany, per commemorar els primers 25 anys, Amics de sa Música de Ferreries i l’Ajuntament han fet un esforç i han ofert un concert de primera línea. El 8 d’agost es van poder sentir les veus de la Mezzo, Ángela Lorite, de la Soprano, Maria Camps i del tenor valencià Vicente Romero en un concert espectacular. I aquesta vegada l’acompayament no ha estat només pianístic, sinó que s’ha comptat amb l’Orquestra de l’Ateneu de Maó dirigida pel mestre Tomàs Rosselló.
Tomeu Janer només té paraules d’agraiment pels participants: “N’Ángela Lorite no hi podia faltar en aquest any tan especial; na Maria Camps sempre ens ha donat suport i és una aliada a l’hora d’ajudar-nos a conformar l’elenc. I en Vicente Romero ha volgut ser present a la Gala tot i que ensoldemà havia d’interpretar a Radamés, el paper principal de l’òpera Aida”. El president tampoc vol deixar d’agrair la voluntat del mestre Tomàs Rosselló per l’esforç que ha fet per aconseguir que l’Orquestra de l’Ateneu de Maó soni al concert: “La lírica vol corda, i enguany, per fi, n’hem tingut!” exclama entusiasmat. I, és clar, sense el suport econòmic de l’Ajuntament de Ferreries, que enguany ha augmentat la partida destinada al concert, tot açò no hagués estat posible. I el darrer agraiment, en Tomeu el vol fer extensiu a tots els ferreriencs i ferrerienques que cada any han assistit a la Gala Lírica i que fan que es pugui mantenir en el temps.
En Tomeu
El president d’Amics de sa Musica de Ferreries, és un home que brolla estima per la lírica, i li sap greu que a Ferreries encara hi hagi poca afició per aquest branca de la música. “Mira que tenim banda de música excepcional i mira que sabem cantar la cançó menorquina…però ens costa entrar dins el món de la lírica”. Hem quedat amb ell a pocs dies del concert i com que als dos ens va el tema, no aturam de xerrar de cantants, de gravacions, d’òperes memorables i d’àries impossibles… M’explica en Tomeu que quan tenia 17 anys, fent de pagès “amb els doblers dels melons em vaig comprar els dos primers discs: la sarsuela Marina, cantada pel tenor Hipólito Lázaro i una gravació de Luciano Pavarotti cantant I Puritani”. I enmig de la conversa, apunt una frase que em diu en Tomeu i que ja retindré per sempre més: “L’òpera no és l’art perfecte, però és que més aprop s’hi fa”.
