Per C.M. / Fotos: Àlvaro Anglada – Andrea Bosch
Andrea Bosch Paredes (Ferreries, 1997) serà, per segona vegada, la fabiolera de les festes de Sant Bartomeu, càrrec en el qual es va estrenar el 2019. Andrea és fadrina, té 28 anys, i treballa a Mallorca com a mestra a una escola infantil.
Les emocions són diferents a les que vareu experimentar en la vostra estrena com a fabiolera, el 2019?
Crec que sí. Com passa sempre amb les primeres vegades, t’enfrontes a la responsabilitat de ser fabiolera amb moltes expectatives, però un poc a la balalà. Ara, en canvi, ja sé per on vaig, ja res no és nou. També és cert que la meva vida ha canviat molt en els últims sis anys; per tant, la preparació també és molt diferent, però la il·lusió i els nirvis, hi són presents.
Com us prepareu aquests dies per viure aquest paper tan especial a la festa?
Durant l’any previ a la sortida, practic gairebé cada dia amb el tambor i el fabiol, i sempre que puc vaig a qualcar damunt l’ase. Així com es van atracant les festes, els entrenaments són més freqüents, i també les reunions amb la resta de membres de la junta. També mirem d’organitzar una trobada entre els fabiolers actuals de Ferreries. Fem una bereneta i intercanviam quatre consells. Aquestes trobades entre nosaltres ja s’han convertit en una mena de protocol.
Si haguéssiu d’aconsellar un candidat que encara no hagi estat fabioler, quins consells li donaríeu?
Potser li diria que si té ganes, s’ho prepari, però sobretot que xali molt. Sempre afrontam aquestes coses amb unes expectatives, però l’experiència, al final, és tres vegades millor del que havies pensat.
Quin moment de la festa espereu amb més il·lusió?
El moment que esperes amb més il·lusió -crec jo- és el primer toc, perquè és el moment en què t’estrenes dins la festa i el que més espera tot el poble. És un moment de molts de nirvis, i molta tensió. Quan has passat aquest moment, les coses roden d’una manera més fluïda.
“Enguany em faltarà una persona molt important a la meva vida, una amiga meva, na Clara, que ara fa quatre anys que va morir. Des que va partir, cada any li vaig a fer una tonada de fabiol abans de
Sant Bartomeu”
Com és la preparació amb l’ase?
Així com el 2019 vaig començar a practicar amb l’ase amb molt més temps d’antelació, enguany no he pogut començar fins a l’abril. Amb tot, cada vegada que vinc a passar un cap de setmana a Ferreries aprofit per entrenar. L’ase que treuré és en Pintat, del lloc d’Es Barrancó. L’ase amb què practic, però, aquests dies es diu Blanquet.
Quin és el millor consell que us han donat per ser fabiolera?
Me’n record molt que abans d’apuntar-me, el 2018, vaig anar a xerrar amb Sílvia Pons. Feia molts d’anys que em rodava pel cap la idea de ser fabiolera, però mai no havia gosat a donar la passa. Vaig quedar amb ella i la veritat és que vaig sortir eufòrica de la xerrada. Sílvia i jo som dues dones molt intenses i ens posam molt nirvioses. Però ella em va dir: “Si els nirvis són l’única cosa que et fa dubtar, fes-ho”. I tal dit, tal fet. Hi va haver molt de nirvis, però les coses van sortir molt bé. Aquest seria un consell que jo donaria també a qualsevol altre persona que vulgui sortir.
Què en penseu dels nous protocols?
La societat avança, i la festa i els protocols també ho han de fer. No ens podem quedar estancats en el passat. No hi ha cap punt dels protocols que algú pugui dir que és una bestiesa.
Quines coses us roden pel cap un minut abans de fer sonar el primer toc de fabiol?
Uff… Molts de nirvis, el cor que se t’atura, tremolor, molta calor…, és com una mescla d’emoció, il·lusió i nirvis a la vegada. Dius: a l’aventura i que sigui el que hagi de ser…! Agafes aire i endavant!
Després d’aquesta segona experiència com a fabiolera, què us agradaria que quedés en la memòria de la gent?
M’agradaria poder fer gaudir la gent d’aquesta figura -crec que cada vegada més important a la festa- del fabioler o fabiolera. Que la gent xali, s’emocioni i que en guardi un bon record. M’agradaria ser capaç de transmetre tota l’emoció que sentim aquests dies tots aquells que som de Ferreries.
Quines dues o tres qualitats creieu que són necessàries per fer la feina que teniu assignada a la festa?
El sentiment cap a la festa i cap a Ferreries, la il·lusió, i la constància a l’hora de preparar-te.
Una de les coses més belles és compartir tots aquests moments, no ho trobeu?
Compartir és viure. Tenir el recolzament d’aquells que t’envolten és molt important, com també el dels fabiolers que m’han ensenyat i m’han aconsellat. Enguany també em faltarà una persona molt important a la meva vida, una amiga meva, na Clara, que ara fa quatre anys que va morir. Tenia la meva edat. La primera vegada que vaig sortir, ella ho va viure tot molt de prop amb mi, tant els moments previs a la festa com Sant Bartomeu. Des que es va morir, cada any li vaig a fer una tonada de fabiol abans de Sant Bartomeu.
