Per C.M. / Fotos: Àlvaro Anglada – Vicky Janer.
Maria Victòria Janer Allès, Vicky Janer (Ferreries, 1996) serà enguany la Caixera Sobreposada de les festes de Sant Bartomeu. Vicky treballa com a dependenta a una botiga d’electrodomèstics de Ferreries, mentre espera amb il·lusió el moment de lluir la bandera. La seva història amb la festa neix de molts lligams familiars: son pare, Xavi Janer, de 61 anys, i els seus dos germans, Xavier (32) i Pere (22), l’acompanyaran enguany a la colcada. Tots dos germans són també músics, i Vicky els ha vist tocar des de petita a la Banda de Música. A més, la casa de l’àvia, just a la plaça, li ha regalat des que era molt jove una perspectiva privilegiada de la festa. Tenir un cavall a la família ha acabat de tancar el cercle, fent créixer, dintre seu, la passió per Sant Bartomeu.
Què sentiu quan pensau que sereu la responsable de dur enguany la bandera de Sant Bartomeu?
És una responsabilitat. I un somni. Des de petita sempre ho havia vist i era la meva il·lusió. Tens la responsabilitat que tot vagi bé i de representar la gent de Ferreries de la millor manera.
Com us esteu preparant físicament i mentalment per viure un paper tan visible i solemne com aquest?
Mentalment, supòs que hi haurà dies de més nirvis i d’intentar controlar les emocions, perquè són coses que et passen un cop a la vida. Físicament, has d’entrenar amb la bandera, perquè t’has d’acostumar a tenir una mà ocupada. També faig més exercici físic al gimnàs o vaig més a caminar per estar bé físicament.
Amb quin cavall sortireu a la festa?
Amb Ulmer NG, del Club Hípic Sa Creueta, d’onze anys, tot i que he hagut de practicar amb Pichi HP, perquè ha estat una mica malalt.
La bandera, té un pes especial, més enllà del físic?
Sí, perquè al capdavall representes la gent fadrina, i també el sant de les festes, Sant Bartomeu.
Hi ha alguna tradició, algun gest secret, alguna mania abans de sortir a la plaça?
Supòs que, com fem sempre amb la família quan surt a la plaça, ens desitjarem sort.
Quin moment us fa més respecte dins el protocol de la festa?
Supòs que tots els moments em faran posar una mica nirviosa.
I més il·lusió?
Tots. Tant el primer toc com quan em vinguin a cercar, perquè no sé si tornarà passar mai més. Que facin sonar el tambor i el fabiol davant ca meva, l’entrada a la missa, que també és diferent, el darrer toc, perquè és el moment que s’acaba la festa, o l’entrada a la plaça am la bandera i les canyes… No us podria dir un moment en concret.
Com ha estat el contacte i les trobades prèvies que heu mantingut fins ara amb la resta de companys de la Junta de Caixers?
Les reunions han anat molt bé. Ens hem dut molt bé entre tots, tothom aporta la seva part i fa la seva feina.
Què voldríeu transmetre amb el gest i amb la manera de dur la bandera?
Allò que voldria és que anés tot molt bé, que tothom disfruti i que hi hagi salut.
“És una festa que sempre he viscut des de petita. Per exemple, quan mon pare va ser Caixer Casat. Intentaré recordar tots els moments, perquè no crec que mai més els torni a viure”
Què penseu de l’evolució que ha pres en els últims anys la festa de Sant Bartomeu?, quins són els principals canvis?
Essent, en el meu cas, Caixera Sobreposada i dona, comprovar, per exemple, com la normalitat amb què les dones surten a la colcada, cosa que no era possible cinquanta anys enrere. Una altra de les coses que ha canviat és que de cada vegada hi ha més gent de poble que surt, i menys pagesos, perquè, per desgràcia, hi ha menys gent que es dedica al camp. Abans, els cavalls sortien dels llocs; ara ho fan del Club Hípic. I aquells que no es poden permetre tenir un cavall en propietat, el lloguen. La festa va canviant i es va adaptant als nous temps. Temps enrere feien una processó i un ball després del jaleo i ara, en canvi, fins i tot es redueix la festa per manca de temps.
Que n’opineu dels nous protocols?
Crec que és important que quedi recollit per escrit com s’ha d’actuar en cas d’assetjament per si un dia se’n dóna algun cas.
Quan tot hagi passat, què us agradaria guardar per sempre d’aquesta experiència?
Tots els moments. És una festa que sempre he viscut des de petita. Per exemple, quan mon pare va ser Caixer Casat. Crec que enguany serà una experiència diferent. No tots els anys et vénen a cercar de ca teva ni et lliuren a tú la bandera. Intentaré recordar tots els moments, perquè no crec que mai més els torni a viure.
Heu demanat algun consell?
Sí, he demanat consells a algunes persones que ja havien participat a les festes i havien dut la bandera. Tots m’han dit el mateix: que xali, perquè només és un any. Quan tot passi, haurà passat i ho enyoraré.
