Per Silve Pons/DFerreries. Ens arriba la programació d’activitats per aquest estiu al programa Estiu a la Fresca de Ferreries i ens fixam en l’exposició retrospectiva de l’artista local Vicent Pons Rotger que tindrà lloc al local d’Arts al carrer de la Pau. La inauguració serà dia 6 de juliol i romandrà oberta fins al 13 de juliol. L’horari serà de 19h a 21h. L’exposició comprendrà obres d’entre 1974 i 2025.
Vicent, com ha sorgit la idea d’aquesta exposició antològica?
Fa molt de temps que em rodava pel cap, tants anys pintant i em dic és hora de recordar la meva història en el món de l’art amb una selecció d’obres.
La dècada del 80 va ser molt important. Vaig obtenir reconeixements, premis i diverses medalles, d’or, plata i primeres medalles a l’Ateneu de Maó, al Saló de Tardor de La Caixa a Ciutadella i el de Sant Bartomeu a Ferreries. I des de llavors he sigut un camí que es podrà visualitzar a l’exposició.
Què trobarem a n’aquesta exposició?
Trobaran una visió més completa de la meva faceta com a artista. Per a jo, dir-me artista, em fa sentir persona. Em trobareu a jo i a les meves obres durant el temps passat, present i esper que també futur.
Una antològica és un repàs artístic i vital, en quin moment artístic et trobes ara?
Ara em trob en un moment molt especial, tenc 78 anys i no són cap broma, però estic content de la vida. Torn a estudiar als meus artistes preferits, qui ja de tant estudiar-los ja són com de la família. Però no em cans mai de fer-ho, són una font d’inspiració a on encara que sembli mentida hi trobes coses noves.
Quines obres clau de la pintura t’han influenciat?
En els meus inicis quan vaig descobrir als grans artistes i genis creadors em vaig enamorar d’un quadre, La Gioconda. Va ser un amor a primera vista. De fet, quan vaig estudiar pintura amb el professor José María Parramón, la volia pintar i em va aconsellar que esperés a més endavant. I ara ha vingut aquest moment de pintar-la. És com una amant artística eterna. L’he interpretada a la meva manera i l’he ambientada en el paisatge menorquí.
Hem parlat d’universalitat, ara toca parlar de localitat, què hi ha de Ferreries a les teves obres?
He nascut a Ferreries i és una marca que no es pot esborrar. Però també m’he mogut i he anat d’aquí cap allà. Tenc quadres del nostre poble a molts llocs del món, com a Suïssa, Estats Units, Alemanya, Itàlia i altres. No només he pintat el poble sinó també els seus rodols, camps, natura, boscos i llocs com Son Mercer, Cala Mitjana, Trebalúger, etc.
Fa pensar que molta d’aquesta obra ambientada molt localment a Ferreries estigui tant escampada pel món.
Com definiries el teu estil?
La meva manera de pintar és complicada, hi ha mescla de tot, amb influències des del Renaixement a la pintura naïf, un poc de surrealisme, fantasia i molta passió. Tot junt han fet la meva manera de pintar. Sense oblidar la meva sensibilitat per la natura.
Quina ha estat la teva relació amb la música i com t’ha influenciat a l’hora de pintar?
La música és important i a on hi he tingut més relació ha sigut amb el conjunt de Los isleños. Sempre he sigut cantant, és allò de qui canta els mal espanta.
La cançó Plora guitarra d’en Tòfol Mus la cantava pintant un quadre, tot va junt. A la guitarra es van rompre dues cordes, per açò plorava.
Ara bé, hi ha una relació que jo no sé expressar. A vegades, pintant m’he deixat acompanyar per la música i en d’altres en un paper més actiu cantant i pintant i crec que d’alguna manera s’hi han permeabilitzat en molts quadres.
Què li falta per fer a n’en Vicent?
Estimat Silve, em falta tot i aprendre més, anar a escola. L’escola me la vaig haver de fer jo mateix amb l’ajuda i influència dels meus pintors.
Mai se’n sap prou.
