Iquè hem de fer? L’alegria ha tornat i el maig ve ben esmolat. Què passa no ho sé, però transmet bones vibracions.
Per exemple, un dia em vaig quedar escoltant uns ocells. No vaig identificar si eren caderneres, rossinyols o uns altres. El seu cant era d’una bellesa que em pareixia quasi celestial i em semblava que anunciaven alguna cosa especial.
També anant cap a Ciutadella i abans d’arribar-hi, em vaig aturar davant d’aquelles tanques de tants de colors i bones olors que em van deixar meravellat.
I encara que sembli contradictori, em va venir a recordar d’un mes de maig qui no va ser tant polit. Hi va succeir una de les tramuntanades més grosses. En Pepe, qui ja té més de 90 anys, m’ho recordava:
–Lo pitjor va ser al port de Maó, van anar a pico vàries barques i fins i tot un vaixell italià. Del temps no ens en podem fiar. Menys mal que tot es va calmar, retornant la gran bellesa a n’aquest port mil·lenari.
No fa gaire que he descobert a n’en Joan Ramis i Ramis, qui va néixer a Maó l’any 1746. M’ha cridat l’atenció els diversos registres que tenia com a historiador, advocat, poeta, glosador i més. A la biblioteca de Maó es va descobrir un manuscrit seu de poesies burlesques, humanistes i amoroses.
Em va sorprendre i a la vegada em va fer pensar d’on ve tot açò de glosar. Vaig recordar el que em va comentar un glosador actual, qui em va dir que per a ell en Ramis ha sigut un bon referent.
D’aquí a que em sembla interessant conèixer-lo millor i no hi ha millor manera que acudint a la seva obra pròpia, de la qual vos en reproduiré a continuació algunes de les seves gloses.
Jo no sé què teniu
Jo no sé lo que teniu
ni en mi lo que trobau
que veig que es cap me mirau
i que sa cara vos riu.
Es cap jo no el tenc més gros
de lo que antes el tenia,
pues tots veuen cada dia
que es mateix capell em pos.
No ha molt que un impertinent,
perquè jo un cero mirava,
de mi es reia i burlava;
mirau què casta de gent!
Un altre xerrava i deia
que jo semblava a un bou,
i cert se enganyava prou
pues jo som com una oveia.
Si pensau que jo he tret banyes
crec que vos equivocau,
sinó, veniu i tocau,
sinó, veniu i tocau,
no em trobareu tals buranyes.
De cosa que jo no veig
no és just estar-ne agraviat;
i així es riure és escusat
mentres jo xal i galeig.
Voltros me voleu fer creure
que som massa complasent:
així heu diu molta de gent,
voleu doncs que sia de Reure?
Si a casa van cada dia
frares, capellans, mossons,
ells tenen bones raons;
que heu diga sa dona mia.
Lo cert és que sa abundància
en ma cara va augmentant;
cada any me neix un infant
i això no és poca ganància.
No penseu que sia tan ase
que pèrdia es profit que em ve,
tractant-me sa dona bé
i omplint-me de tot sa casa.
Antes no podia viure,
i jo des de aquell instant
que ells en casa van entrant
ja tenc per xalar i riure.
Per mi sempre era mal dia
i feia cara dolenta:
sa dona ara està contenta,
i jo no tindré alegria?
Cert, no té s’ànima bona
ni és homo de caritat
aquell qui està agraviat
de que li estímien sa dona.
Déu mos estimem vol,
i així no hei ha res a dir,
si jo he volgut concedir
a sa dona aquest consol.
Un temps molts me asseguraven
que era mirat malament
un maridet complasent,
més jo veig que se enganyaven.
Tots es qui a ma cas vénen,
frares, mossons, capellans,
me fan alegries grans,
sols com me’n vaig no em detenen.
Què més, doncs, puc esperar
per quedar jo convençut;
què més que molts ne he sabut
qui volen endevinar?
Mirau doncs tant com voldreu,
que jo no vull desistir,
per més que tingueu què dir,
per més que voltros rigueu.
De ses sopes i ses amors
De ses sopes i ses amors
ses primeres són ses millors.
Un fadrí va festetjar
dos anys a una fadrina
i perquè hei va haver renyina
es varen desbarriar.
Cada-u prengué per son vent
i va cercar nou amor
per així lograr millor
olvidar-se enterament.
Tot era el nou bé mirar,
el nou bé que ja tenien;
i sempre que lo podien
riure amb ell i voncersar.
Ja a mirar no tornaré
lo que jo estimava tant.
Així deien cada instant,
i per cert que heu feren bé.
Hei havia serenada
i ball també moltes nits,
despertant grans i petits
fins que era de matinada.
De aquest modo continuaren
creent havien ja perdut
l’amor que se havien tingut,
però tots dos se enganyaren.
El amor com un foc és
qui de cendra lo han tapat;
quan pensen que està apagat
tornen a trobar-lo encès.
Un dia va succeir
que a una casa els dos anaren
i luego que ells es miraren,
son amor va reverdir.
A Dios, nou amor, a Dios,
ell ja va estar acabat;
i en son lloc fonc renovat
el que es tenien tots dos.
L’odi que entre ells hei havia
en tendresa es va mudar
i es tornaren a estimar
més i més des de aquell dia.
Una veia qui heu va veure
de aquest modo los va dir:
al·lots això sol succeir,
lo que jo he vist m’ho fa creure.
De ses sopes i ses amors,
ses primeres són ses millors.
Al·lota si estàs contenta
Al·lota si estàs contenta
de sa teua serenada,
cert que estàs molt enganyada
perquè era bastant dolenta.
Hei havia un qui cantava,
qui cantava com un bou,
i amb es seus criuts i renou
ses oreies escorxava.
És tan agre i discordant
sa veu de aquell cantador
que no en trobaran pitjor
de es ponent en es llevant.
No vas ser anomenada
i sa festa era per tu:
vaia, al·lota, que a ningú
fan una semblant parada.
Tan estranya cantarella
a tothom va molestar,
i no sé com va agradar
a qui es creu, com tu, tan bella.
De madama te han tractada
i de això no hei ha motiu,
pues madama sols es diu
a una dona qui és casada.
Vassall teu, digué que era
i que pensasses amb ell;
que tal serà aquest aucell
qui canta de esta manera?
També et va dir que dormies
i tal cosa no crec jo,
perquè amb un catar tan bo
ulls i oreies badaries.
Digues-li si vol tornar
a dar-te divertiment
que càntia més dolçament
sinó farà vomitar.
I si vol fer serenades
i musiques altres nits,
no despèrtia ets adormits
ni els faça fer matinades.
Fe lo que te acab de dir
que es vesins estan cansats
de sentir més desbarats
i es vespre volen dormir.
Vull acabar deixant un bon record pel Papa Francesc qui ens ha deixat recentment, que ens ha ajudat a humanitzar la societat.
Vicent Pons, del camí de Ferreries
