Una vegada més ens trobem amb una producció discogràfica de David Vidal. El disc va aparèixer l’any 2005, era el seu tercer treball i venia carregat de noves idees i noves fórmules per cantar les seves cançons. Quan a finals de 2003 va tornar a viure a Barcelona es va retrobar amb el pianista i compositor Francisco Escudero, antic company de conservatori i amic. Amb ell van preparar els arranjaments per donar nous aires a les cançons. Als teclats d’Escudero i la guitarra de David es van afegir altres instruments per formar tota una banda. Primerament amb un bateria i un baix elèctric creaven una formació estàndard, però es van afegir encara percussions, violoncel, contrabaix, flauta travessera, cors i guitarres elèctriques en diversos temes per conformar una banda ben complexa.
Dins el 2004 es van anar gestant els 14 temes que el desembre es van gravar a l’estudi Jan Cadela de Barcelona. L’edició es va fer amb la discogràfica Blau/Discmedi. El treball es va presentar com un disc que s’allunyava de la sonoritat dels dos discos anteriors, harmonitzat amb una banda que li donava un caire mediterrani, i amb algunes peces que s’acostaven a la bossa nova (“Prop del molt lluny”/ “En fuga”), al reggae (“El sistema”) o al funk (“Pintura al dors d’una dona”).
La bona mà a l’hora d’escriure i musicar de David Vidal es va fer present una vegada més en el disc “Aire en zel”. En el treball també va traduir i musicar un conte de l’escriptor de l’Uruguai Eduardo Galeano que es diu “El sistema”. Vidal va aconseguir contactar amb l’autor per presentar-li el resultat i aquest va mostrar-li el seu agraïment per la feina feta.
El disc es va presentar a diferents espais de Barcelona. Els directes es van fer amb quatre músics i amb aquesta formació es va presentar a Menorca, al Claustre de Sant Francesc de Maó, al juny de 2005. A partir de l’any 2007, per qüestions pràctiques i de logística, feien els concerts a duo Francisco Escudero, als teclats, i David Vidal a la guitarra i la veu. D’aquesta manera, amb furgoneta, es van començar a moure per diverses contrades d’Espanya (Madrid, Aragó, Galícia, etc.).
Amb “Aire en zel” David Vidal emmarcava un treball força poètic i complex musicalment. A la vegada es convertia en un dels cantautors menorquins amb més solidesa i també amb més producció.
