Per Miriam Triay/DFerreries. Divendres 14 de març, l’editorial Llentrisca va organitzar un acte peculiar, diferent del que estem acostumats. Una mostra oberta, titulada El procés creatiu d’una novel·la, i presentada per l’escriptor ferrerienc Joan Pons Pons, juntament amb la seva dona i artista, Tònia Coll. A través de la qual, a més d’anunciar la nova obra de l’escriptor, El gos de Camus, que es presentarà oficialment d’aquí a un mes, els editors han volgut que l’autor ens faci partícips de quin ha sigut el seu procés creatiu. De com ha sorgit aquesta nova obra. I de com, també, s’ha conformat la coberta de la mateixa, feta per Coll.
No es tracta idò, de la presentació oficial del llibre, però sí de la seva mostra en societat, per primera vegada. D’una forma totalment original i diferent. Així, sense desvetllar molt d’El gos de Camus, a les 19 h, a la Casa d’Artistes (es Mercadal), Pons explicà com neix l’espurna de la idea, i com s’executa després. Si hi ha hagut esdeveniments pel camí que han influenciat i provocat canvis, i com ha donat el punt final.
Un procés creatiu que, i com els mateixos editors comenten, “és un procés llarg i, sovint, solitari, que poques vegades es comparteix amb els lectors i lectores”. Però en aquesta ocasió, i amb motiu de la residència Llentrista del centre de creació Casa d’Artistes, vam poder conèixer de la mà de l’escriptor.
UNA ESPURNA INCENDIÀRIA
Hi ha molts processos i pensaments que conformen una novel·la, però molts d’aquests es perden pel camí de l’oblit, i no acaben sent coneguts pel lector. Com bé ens explica Joan Pons, tot afecta i interfereix en el procés creatiu d’una novel·la. “L’escriptor sempre fa les seves obres de forma intuïtiva, però és clar que hi ha un procés. I durant aquest tot té un pes important.
El fet de visitar llocs que descriuràs en l’obra, per exemple, canvia totalment el rumb de la novel·la. No ho fa ni millor ni pitjor, des del meu punt de vista, però ho modifica completament. Aquesta és una conversació que vaig tenir amb na Maite Salord. Què és millor visitar els llocs que descrius o deixar-los a la imaginació i la ficció de la mateixa obra? Jo he fet ambdues coses, i no sabria triar. Però és un debat curiós per parlar avui a la Casa d’Artistes”.
Centrant-se, idò, en el procés creatiu concret d’El gos de Camus, el ferrerienc se centrà en com ha nascut la idea d’aquest llibre, com decideix en un primer moment fer-lo i portar-lo endavant. I, especialment, en com en un determinat moment decideix partir a Lourmarin, escenari clau en l’esdevenir de la seva novel·la.
“Per jo Menorca té un Premi Nobel de Literatura molt clau, que és n’Albert Camus. Un autor que, encara que va néixer a Alger i va escriure la seva obra en francès, jo el consider menorquí. Va ser criat per la branca menorquina de la seva família, i va rebre, per tant, una educació i formació menorquines. Així, presenta un gran vincle amb l’illa, i per jo és un autor menorquí. De gran rellevància, a més”, ens explica Pons.
És amb aquest pensament, amb aquest personatge en ment, quan l’escriptor ferrerienc decideix que vol dedicar-hi una novel·la. “Camus va tenir una vinculació especial amb Menorca, i la meva idea va ser explorar-la”.
Tanmateix, va ser la descoberta d’un esdeveniment de la vida d’aquest autor francès, el que va fer que Pons ja partís, definitivament, amb la seva obra. I és la seva mort l’any 1960, la violenta defunció de Camus, en un accident de cotxe. On anava, juntament amb la família Gallimard -pare, mare i filla-. “I un ca, en Floc, que segurament era dels Gallimard, però que ningú més no va veure. Va ser víctima d’aquest accident, però ningú no en parlà mai. On era el ca? Va sobreviure? O va patir la mateixa sort que Camus i el pare Gallimard? Aquesta curiositat i desconeixença al voltant d’aquest animal, va fer que volgués explorar-ho a través de la ficció”.
Així, amb una novel·la a veus, Pons centra un dels seus narradors en el ca Floc, en el ca que presencià la mort de Camus. I és amb aquesta mirada, així com d’altres, que fa la biografia novel·lada de l’autor francès.
COM ELS FETS HO SÓN TOT
“A vegades he descrit llocs sense visitar-los, emprant únicament la imaginació. I ja m’agrada així. Però aquesta vegada vaig tenir la necessitat de conèixer més. I evidentment aquesta decisió ha canviat el rumb de la novel·la”.
Lourmarin és el lloc on Camus està enterrat, on va viure, i on va fer part de la seva vida i història. El poble francès on actualment encara viu la seva filla, a la casa que un dia va ser seva. I el territori on Joan Pons va decidir anar, juntament amb la seva dona i artista de la portada Tònia Coll, per poder conèixer més de l’autor.
Visitant la tomba de l’autor, la biblioteca del poble, i la casa on va viure, Pons ha pogut presenciar més de la seva vida, del seu pas pel món, i també, de com la gent el percep actualment. Configurant les diferents veus que parlen durant la novel·la, canviant-ne algunes i creant-ne de noves.
Però no només és aquest fet el que ha esdevingut clau per la novel·la. Són molts altres. Molts més. “Una de les parts més importants del final d’una novel·la, i que poca gent coneix, és quan l’entregam a altres escriptors amics perquè la llegeixin els primers, i opinin.
És una de les parts que més ajuda durant el procés creatiu. Aquesta obra l’ha llegida en Jordi Puntí, que fa poc va guanyar el Premi Sant Jordi; en Joan J. Gomila, arquitecte, que m’ha ajudat sobretot en la seva visió del port de Maó; i en Michel Bourret, nebot de Gumersind Gomila, francès però que parla i escriu en menorquí, i la seva mare, qui m’han ajudat molt a l’hora de descriure la França d’una altra època”.
Una novel·la passa per molts processos, que no només depenen de l’escriptor, sinó també de la mateixa història, de l’obra. Cada llibre és un món, i en aquest cas, en Joan Pons ens mostrarà el que ha creat amb El gos d’en Camus.
VERMELL VIDA I UN CA
Però com que una part clau del procés creatiu d’un llibre també fa referència a l’objecte, des de Llentrisca han volgut comptar també amb la presència de na Tònia Coll, autora de la portada. Una coberta molt significativa, d’un color vermell viu, però una mica violenta a l’hora de mostrar-se com a trencada, mossegada. I amb la presència, com no podia ser d’altra manera, d’un ca.
“Després de fer moltes proves, de dibuixar pràcticament tot el que apareix a la novel·la, i el que vam viure al viatge a Lourmarin, no em satisfeia res. Fins que, recercant entre els objectes d’en Joan, vaig retrobar un dels seus diaris. En Joan té un costum molt d’escriptor, i és que també s’expressa en diaris personals, que jo li regal des que el conec, i li decor a la meva manera, li prepar unes cobertes particulars. Un d’ells, de fa més de deu anys, presenta la senya del nostre ca. Ja que mentre feia la coberta, me’l va prendre i el va mossegar. Quan vaig recuperar aquest diari, i vaig veure la força d’aquella mossegada, el simbolisme del ca, la importància d’aquest animal pen Joan… tot va connectar”.
Així, es va recuperar una obra ja feta de na Tònia Coll, a un dels diaris d’escriptor d’en Joan. Unes cobertes que l’autora havia creat juntament amb el seu ca. Ja que, tot i la clara destrossa que aquest darrer havia fet, Coll va saber-ne veure la força, i ho va emprar com un complement, com una part més de l’art que estava fent. I així és com es veu la portada.
A la trobada l’artista explicà aquesta portada, el sorgiment, curiositats al voltant, les obres que va descartar… i molt més. Acompanyada de l’autor Joan Pons, mostrà com ha sigut tot el procés de creació d’aquesta nova novel·la, des de l’espurna que donà vida a la idea, fins al llibre final que està previst que arribi a les llibreries aquest mateix mes d’abril.
