Per Bep Al·lès/DFerreries. El professor i escriptor Nel Martí publica “El Pòsit de Pescadors de Fornells, la seva escola i el mestre Manuel Mesegué Ribera”. Es tracta d’una co edició de Setmanaris i Revistes i l’Ajuntament des Mercadal.
L’any 1920 es va crear el Pòsit de Pescadors de Fornells amb l’objectiu de millorar tant la gestió de l’activitat pesquera com les necessitats socials i culturals dels seus associats. Una de les seves iniciatives més destacades va ser la creació de l’escola del Pòsit (1921-1936), que va aportar estabilitat i modernització a l’activitat docent. Entre els mestres d’aquesta escola sobresurt el lleidatà Manuel Mesegué Ribera qui va transformar l’escola en un veritable centre de dinamització sociocultural del poble durant la seva estada a Fornells (1926-1936). Entre les seves iniciatives més destacades es troben la creació d’una fàbrica de sabates a Fornells i la promoció de l’art dramàtic. De fet, van ser alguns dels seus alumnes qui, anys més tard, van fundar el teatre local de Fornells, un reflex de l’esperit emprenedor i comunitari que el mestre va saber transmetre.
Com va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?
M’interessa la història de l’educació a Menorca. Crec que l’estudi de la història local a través de les escoles ens permet recuperar la memòria de fets i iniciatives sovint oblidades pels grans relats històrics. En aquest sentit, el cas de l’escola del Pòsit de Pescadors de Fornells és especialment revelador: no només va ser un centre d’aprenentatge, sinó també una eina de transformació social, sense la qual no es pot entendre el poble que és avui. Per això, la figura del mestre Manuel
Mesegué Ribera i el paper del Pòsit de Pescadors mereixien ser redescoberts.
Qui era Manuel Mesegué Ribera i per què és important?
Va ser un mestre i gestor del Pòsit de Pescadors de Fornells, un referent en la renovació pedagògica i la vida cultural del poble durant els anys vint i trenta del segle XX.
Quina va ser la contribució del Pòsit a la comunitat de Fornells?
Va modernitzar l’activitat pesquera, oferir protecció social als pescadors i crear una escola que garanteix l’educació dels infants i joves del poble.
Quins eren els trets principals de l’escola del Pòsit?
Era una escola activa, amb metodologies innovadores i oberta tant als infants com als adults. Va esdevenir un espai d’aprenentatge i cohesió social.
Quin impacte va tenir la repressió franquista sobre aquest projecte?
Amb la dictadura franquista, l’escola del Pòsit desaparegué i molts mestres, com Mesegué, foren depurats. També es desmantellaren les iniciatives cooperatives i culturals vinculades al Pòsit.
Heu trobat dificultats en la recerca d’informació per escriure aquest llibre?
Sí, perquè molta documentació es va perdre o va ser destruïda durant la repressió franquista. Als arxius històrics de l’illa, he trobat molt poca informació sobre el Pòsit, la seva escola i mestre Mesegué. Ha estat fonamental comptar amb testimonis orals i fonts indirectes.
Quin paper ha tingut la família de Mesegué en la recuperació de la seva memòria?
La seva filla, Maria Mesegué Ricart, ha estat clau aportant documents, fotografies i records personals que han enriquit enormement aquest treball. A més, també he tingut la sort de comptar amb l’ajuda d’altres persones de Fornells, com en Joan Sans Pascual, n’Isabel Roselló Roselló, en Joan Coll Pons, na Magdalena Sans Sans, en Richard Riera Pons o n’Aleix Riera Alonso.
Per què creieu que és important recuperar la història d’aquests mestres i projectes?
Perquè forma part de la nostra identitat col·lectiva. Recuperar la seva memòria ens permet entendre millor el passat i reivindicar models d’educació i societat més justos. La història de l’educació és molt més que un relat sobre mestres i escoles; és una finestra oberta a la societat d’una època, a les seves aspiracions, als seus conflictes i als valors que la vertebren.
A qui recomanarieu aquest llibre?
A qualsevol persona interessada en la història de Menorca, l’educació o la memòria democràtica. Crec que pot ser especialment útil per a mestres i historiadors. I, sens dubte, a tota la gent de Fornells. En el llibre hi trobaran aspectes poc coneguts del poble, com la fàbrica de sabates o l’inici del teatre, entre d’altres.
Teniu al cap algun altre projecte d’investigació històrica?
Ara mateix estic centrat en tres projectes editorials que, involuntàriament, han coincidit en el temps: l’antologia d’Andreu Murillo, la història obligada del polític republicà Teodor Canet i la història de l’escola del Pòsit. A més, estic estudiant la depuració del magisteri durant el segle XX a Menorca, però encara queda molta feina per donar per conclosa aquesta investigació.
