La procrastinació, definida com l’ajornament de tasques importants a favor d’activitats més plaents, ha existit al llarg de la història. La seva percepció ha canviat significativament, des de ser vista com una forma de reflexió fins a convertir-se en un símptoma d’ineficiència i fracàs personal sota el neoliberalisme.
Des de l’antiguitat, pensadors com Aristòtil i Sèneca reconeixien la utilitat de la procrastinació en la contemplació. A l’Edat mitjana, la procrastinació era vista des d’una perspectiva moralista i religiosa i la vessa, considerada un dels set pecats capitals, es vinculava amb la dilació a complir deures espirituals i laborals. Amb l’arribada del Renaixement i la Il·lustració, va sorgir una visió més pragmàtica, on l’eficiència i l’ús racional del temps es van convertir en valors fonamentals.
Ja en la Revolució Industrial, la procrastinació va passar a ser sinònim d’improductivitat i, en conseqüència, de fracàs. Amb l’arribada del capitalisme i el model de treball assalariat, la dilació va ser condemnada com un obstacle per al progrés econòmic.
A l’era neoliberal, la productivitat personal s’ha convertit en un estàndard social. La procrastinació genera culpa i ansietat, en ser interpretada com una debilitat de caràcter més que com una conseqüència de la sobrecàrrega laboral. Moltes organitzacions promouen tallers i tècniques per “superar” la procrastinació, traslladant la responsabilitat al treballador en lloc de millorar l’entorn de feina.
No obstant això, hi ha estudis que suggereixen que pot ser beneficiosa: Adam Grant assenyala que ajornar tasques pot augmentar la creativitat i fomentar solucions innovadores. En un estudi, va descobrir que els procrastinadors moderats eren més creatius que aquells que completaven les seves tasques immediatament, ja que permetien que les idees evolucionessin amb el temps.
Avantatges de procastinar
1. Major creativitat: Des d’un punt de vista psicològic, la procrastinació permet un període d’incubació d’idees, en què el cervell continua processant informació de manera inconscient, cosa que pot portar a solucions més innovadores i originals. Leonardo da Vinci, per exemple, va ajornar la finalització de la Mona Lisa durant anys, cosa que li va permetre perfeccionar la seva tècnica i crear una obra mestra.
2. Reducció de l’estrès immediat: Ajornar una tasca genera una gratificació instantània que alleuja l’ansietat i permet que la persona afronti l’activitat amb una millor disposició emocional en un moment posterior. Victor Hugo, enfrontant-se a terminis d’entrega estrictes del seu llibre, es va desfer de la seva roba per obligar-se a no sortir al carrer i així evitar distraccions, permetent que la procrastinació inicial es convertís en una estratègia productiva per acabar El geperut de Notre-Dame.
3. Priorització inconscient: La ment tendeix a enfocar-se en allò que és realment significatiu. Postergar certes tasques pot ser una forma inconscient de filtrar aquelles que no són prioritàries o rellevants en el context emocional i cognitiu de l’individu. Frank Lloyd Wright, per exemple, va retardar durant mesos el disseny de la Casa de la Cascada, cosa que li va permetre visualitzar l’estructura de manera més efectiva quan finalment la va dissenyar en qüestió d’hores.
Desavantatges de procastinar
1. Augment de l’estrès a llarg termini: A nivell psicològic, el retard en l’execució de tasques genera acumulació de responsabilitats, cosa que activa respostes d’estrès i ansietat, afectant la salut mental i el benestar general. Douglas Hofstadter, amb la seva famosa llei, va demostrar com la procrastinació pot fer que fins i tot els terminis més flexibles acabin sent insuficients, elevant l’ansietat en el procés.«Sempre es triga més del que es preveu, encara que es tingui en compte la llei de Hofstadter»
2. Pèrdua d’oportunitats: La procrastinació pot generar paràlisi per anàlisi, on la por a fracassar o la cerca de perfecció bloquegen la presa de decisions oportunes, cosa que pot afectar tant el desenvolupament personal com professional.
3. Impacte en l’autoestima: La procrastinació prolongada pot portar a sentiments de culpa i autocrítica, deteriorant la percepció de competència i generant un cicle d’autosabotatge en què la persona se sent incapaç de complir els seus objectius.
L’equilibri és clau: ajornar pot ajudar a millorar idees, però també allunyar de les fites. Comprendre quan la procrastinació és útil i quan és un obstacle pot ajudar a gestionar millor el temps i les emocions en un món que exigeix productivitat constant.
