A la revista DFerreries nº 17 vam dedicar aquest espai a una producció que van fer en Bep i en Joan Camps en format de casset a on desgranaven un ranxo de temes propis i a on posàvem en valor la seva feina en el món de la música a Ferreries en particular i a Menorca en general. La música sempre va anar al costat d’ells dos i quan no estaven dins una formació estaven dins una altre. Grups com Samandra, CPEP, Doblas y sus boys, Trayler, Cousins grup, Raus o Triangle duen un Camps a dintre.
Després de fer la gravació de “Sa nit màgica” la propera temporada es van ajuntar amb en Ricard Ramisa, que vivia a Ferreries i en Jesús Vázquez que havien format part de S’Urko. Una volta acabada la temporada turística es van apropar als estudis de gravació “Taller de Somnis” per enregistrar algunes bases musicals per poder tocar fent playback amb alguns instruments. Era sols un inici. En el món de la música venien canvis. Els hotels ja no volien contractar grups amb tants de músics. Preferien un o dos amb pistes pre-gravades. Més senzill de muntar l’espectacle i més barat. En Bep i en Joan optaren per aquesta via i van anar preparant les bases d’un repertori ballable per poder fer espectacles ells dos tot sols. Les pistes solien llançar-se amb un mini-disc. Un format que es va fer popular aquells anys noranta i que va tenir poca durada.
En Joan es va centrar en preparar bases i el repertori es va fer extens i variat. En els concerts per suposat en Joan tocava la guitarra i cantava mentre en Bep tocava el baix i cantava també. Sempre van anar molt avinguts a l’hora de fer-se les segones veus. També convé recordar que dins aquella dècada es van posar molt de moda els balls de saló. S’organitzaven escoles de ball i a la gent li agradava provar amb ritmes nous i ballar correctament els de sempre. El tango, la salsa, el vals, el bolero, el swing o el rock estaven representats amb la música dels germans Camps que com a duo Calypso van actuar durant la temporada estiuenca i també després a la tardor pels alumnes de les escoles de ball de saló.
Tant com van anar passant els anys, internet feia possible descarregar-se pistes ja preparades de cançons populars, però en els inicis, les pistes les preparaven els mateixos músics com era el cas del Duo Calypso o també recordem en Javi (ex-s’Urko) cantant cada dissabte a l’Oar tot sol amb la seva guitarra i la seva orquestra pre-gravada.
La facilitat que va aportar el món digital per editar cedés casolans permetia als grups fer maquetes que posaven a la venda per els seus seguidors. El duo Calypso van gravar algunes de les seves actuacions en directe i van emplenar diferents discos que van distribuir en format de maqueta. Així ens trobam amb còpies del repertori del Calypso com Disc 1, Disc 2, Disc 3 etc… A cadascun d’ells hi havia més d’una hora de cançons ballables. Cançons com “Por un flirt”, “Cachito mio”, “Brasil”, “Amparito Roca” o “No rompas más” donen una idea de la varietat que aportaven els germans Camps.
A més dels discos que venien numerats van editar una maqueta amb el nom de “35 anys cantant” enregistrat en directe. Les còpies dels discos les venien en els concerts o també es podien comprar en algun establiment del poble. Algunes d’aquestes cançons van aconseguir per a molts menorquins el segell dels dos germans que eren més populars que els propis cantants originals.
