L’Escola d’adults de Ferreries enfoca l’entrevista d’aquest mes de març a les DONES, sí, escrivim el nom en majúscules perquè són moltes les dones de Ferreries que han trobat i troben en l’Escola d’adults un espai on formar-se. Hi ha una constant que es manté en el temps i és que la presència femenina a l’Escola d’adults és d’un elevat tant per cent; llavors, a elles: les DONES, i en majúscules, els agraïm la seva inquietud i el seu testimoni cap a l’aprenentatge.
Hem escollit, com a exemple, a tres dones que es van treure el Graduat Escolar a l’Escola d’adults de Ferreries fa entre 30 i 40 anys, però van ser moltes més les dones que també ho van fer, a totes elles: la nostra enhorabona.
Ens hem reunit amb na Nina Huguet Triay (nascuda el 1942), amb n’Eulària Mir Coll (nascuda el 1950) i amb na Sagrario Vidal Benejam (nascuda el 1957). Aquestes tres dones entrevistades tenen en comú que quan van obtenir el Graduat Escolar eren mares interessades en aprendre.
Quan na Sagrario i n’Eulària Mir van començar anar a l’Escola d’adults eren mares joves, van tenir de professors en Joan Florit Coll, conegut com “el Herrero”, i un jove mallorquí que nomia Bep. Entre d’altres companys i companyes, recorden en Martí Barber, en Paco Gomila, els bessons de l’estanc en Damià i n’Andreu Pons, n’Ana Mary Riera, n’Antònia Gomila Sansaloni, n’Ague Riera, joves de Ferreries i alguns joves des Migjorn. Després dels professors mencionats recorden molt n’Anselm Barber Luz, com a bon mestre que donava totes les assignatures: matemàtiques, socials, naturals i castellà, manco l’anglès que el donava na Maca Ramos Pons, la seva dona. Les classes s’impartien a l’Escola Castell de Santa Àgueda.
Aquestes alumnes es matriculaven a 2 o 3 assignatures cada any i assistien a les classes de 20 a 22 h. Abans de partir cap a l’escola havien de deixar els fills sopats i aclarits per anar a dormir.
N’Eulària Mir deixava a casa 3 fillets petits per acudir a les aules. Recorda entre rialles que el seu segon fill, l’actual i conegut periodista d’IB3 en Joan Martí Mir, quan tenia 8 o 9 anys va anar a cercar a sa mare de l’escola, qui primer es va endur la sorpresa va ser n’Anselm, el professor, quan va guaitar al passadís de l’escola, i va dir: “aquí defora hi ha un fillet en pijama” i n’Eulària es va alçar dient: “és meu”.
Na Sagrario recorda que feia feina de sabates, tenia 2 fills petits i va creure convenient aprendre per poder ajudar als seus fills amb els deures de l’escola..
Na Nina Huguet era cosidora i mare de 4 fills, es va decidir anar a treure’s el graduat quan els seus fills ja eren grans, pel desitj que sentia d’aprendre, mentre cuidava de tota la família, 4 fills, el marit i son pare.
Amb elles anaven a classe molts joves que no havien acabat la primària a l’escola, elles eren un testimoni d’esforç, ja que l’enfocament era diferent: elles estudiaven per gust i ells per obligació, però recorden que la convivència era agradable i que van aprendre molt.
Treure’s el Graduat Escolar va ser per a aquestes dones una gran satisfacció, encara que no l’han hagut de menester després, però els va donar el goig d’aprendre i tenir la seguretat d’un diploma d’estudis. Quan vam quedat per a l’entrevista, algunes van dur el diploma en mà ben satisfetes.
Com que són dones xerradores, durant l’entrevista van parlar d’altres temes, com per exemple que abans d’arribar a l’Escola d’adults, na Sagrario i n’Eulària havien anat a treure’s un certificat que rebia el nom de Servei Social, amb la ja desapareguda mestra Maria Mascaró. Els vespres, Maria Mascaró formava les joves fadrines que s’hi apuntaven. Anaven a les antigues escoles o dalt “es Centro” al costat de cas Sastre Cardona. Després, na Luchi Manguan també va ser formadora d’aquest certificat. El certificat de superació del Servei Social, signat i segellat per la Delegació Provincial corresponent, era indispensable per a aconseguir ocupacions en l’administració pública, el passaport, el permís de conduir i qualsevol tipus de diploma d’estudis. S’ha de tenir en compte que abans del 1978 una dona no assolia la majoria d’edat fins els 21 anys, i si no era casada o no tenia permís dels pares, es veia molt limitada.
La conversa deriva amb altres records que just recollim sense entrar en detalls, totes tres recorden la precarietat i la dificultat dels anys 80, quan els seus fills van tornar grans i anaven a l’institut a Ciutadella o a Maó, el de Ferreries encara no existia, expliquen peripècies de les anades i vingudes dels joves, fins i tot fent autoestop.
Algunes de les entrevistades han seguit en contacte amb l’Escola d’adults, han assistit a cursos d’informàtica, de català i han fet altres coses. Destaquen la satisfacció de fer activitats per a elles mateixes, de fer amistats, recorden que en el seu moment els anava molt bé formar-se i donar-se un respir per sortir de l’ambient de la rutina de cuidadores.
Ha estat una entrevista molt agradabe i plena d’energia. En una foto les alumnes entrevistades estan al costat d’una planta “iris” amb les flors obertes i precioses, de color lila, molt significatives, perquè simbolitzen l’esperança, la saviesa i la comunicació. Des de l’Escola d’adults aplaudim a totes les DONES que us heu anat formant per obrir-vos al coneixement, per donar espai al saber que us ha empoderat i us ha fet exemple. Gràcies i feliç Dia Internacional de les Dones!
