Avui dia sembla que vivim en l’era dels tutorials exprés: “7 passos per ser feliç”, “5 trucs per superar l’estrès” o “10 hacks per arreglar la teva vida sense moure’t del sofà”. Una mena de manual universal que promet soluciones ràpides per a problemes tan complexos com l’existència mateixa.
Aquesta idea que existeix una capsa d’eines màgica és més fantasia que realitat.
Les eines terapèutiques no són receptes universals, ni tampoc funcionen com un tutorial de YouTube. No pots resoldre un dol, un trauma o la teva por escènica amb un “fes clic aquí per descarregar felicitat “i saltar-te el procés personal de canvi. Creure en aquestes fórmules màgiques és, en el millor de els casos, un camí cap a la frustració.
Què són las eines terapèutiques?
Les eines terapèutiques són estratègies, tècniques o enfocaments que es fan servir a la teràpia per ajudar-te a enfrontar problemes i dificultats. Però aquí ve el punt important: són personalitzades. No hi ha un “martell emocional” que funcioni igual per a tothom, ni un “tornavís psicològic” que ajusti cada caragol fluix de la teva vida. Cada “eina” es tria i s’adapta en funció de la persona, el seu context, els seus recursos i, sobretot, el procés que viu a la teràpia.
És un concepte metafòric i, igual que a qualsevol ofici, són recursos que requereixen pràctica, coneixement i habilitat per utilitzar-se. No funcionen soles. No són “fórmules” sinó guies que s’adapten a tu i que evolucionen amb tu i, més important encara, depen del que estiguis disposat a fer amb elles.
Les xarxes socials tenen un problema de simplificació brutal. Està bé si algú et dona “5 consells per no procrastinar”, però aquest tipus de contingència pot reforçar la falsa expectativa que hi ha una solució ràpida i única per als problemes complexos i únics de cada persona, i pot també alimentar una mentalitat de impaciència: “Si no em funciona en dues setmanes, alguna cosa està malament dins meu”. Però no es que tu estiguis malament; es que els problemes humans no funcionen en format de “top 5”.
La teràpia és un procés profundament personal i dinàmic, molt lluny de fórmules universals i enfocaments simplistes. Pretendre que el canvi personal es pugui aconseguir mitjançant “trucs ràpids” o “tutorials express” és ignorar completament la complexitat de la naturalesa humana.
Segons un estudi de Lambert i Barley (2001), el 40% de l’eficàcia terapèutica està vinculat a factors externs. A més, el mateix estudi destaca que només un 15% de l’èxit terapèutic depèn directament de les tècniques específiques que es fan servir i que la relació terapèutica representa un 30% del canvi.
En aquest sentit, el veritable valor de la teràpia no radica en l’aplicació rígida de tècniques avançades, sinó en com aquestes s’ajusten a les necessitats, el context i la realitat de cada persona. La teràpia no és ni pot ser mecànica; és un procés viu, que requereix temps, paciència i compromís tant per part del terapeuta com del pacient.
Llavors, que fer amb els “7 passos”? Fes-los servir com a inspiració, no com a llei. Llegeix aquests consells, reflexiona-hi, però entén que no són un substitutiu del procés terapèutic.
Si realment vols canvis duradors, no cerquis dreceres i comença a buscar processos. Els canvis importants requereixen temps, esforç i ,de vegades, un acompanyament professional que tingui en compte la teva singularitat. Tot allò que promet resultats instantanis, per molt atractiu que sembli, no és més que soroll.
