Per Silve Pons/DFerreries. Segurament molts dels nostres lectors heu passat alguna nit d’hotel; i no us heu fet mai la pregunta de “qui hi deu haver dormit aquí abans de jo?” o “si les parets d’aquesta habitació parlessin, quines històries ens contarien?”… Quins Coverbos! estrena “Tres nits sense dormir”, una comèdia que narra les peripècies d’11 personatges hostatjats a un hotel de Madrid i ens augura una nit… perdó, tres nits, de rialles assegurades. Avui parlarem d’aquesta obra amb el seu director, però també parlarem del teatre a Ferreries i, sobretot, de la gent de teatre.
L’obra
El director de la companyia teatral Quins Coverbos!, Damià Moll Truyol, ens explica que es tracta d’una adaptació feta per Ricard Reguant d’una obra de la dramaturga Hellen Salfas. És una comèdia amb tots els elements, molts de personatges, trames que aparentment no tenen res a veure una amb l’altra i embolics que embullen la troca. En Damià estarà acompanyat per la jove Sofia Llopis com a ajudant de direcció i l’elenc format per Asun Pons Gonyalons, Toni Pons Marquès, Joan Olives Bosch, Syra Pons Pons, Lali Fedelich Fedelich, Ángeles Serra Bosch i Tòfol Martí Puyuelo. Les representacions seran divendres 22 i dissabtes 23 de febrer a les 20 hores, i diumenge 23 a les 19 hores a l’Auditori de Ferreries.
Habitualment Quins Coverbos! programa una obra anual, però aquest 2025, de manera quasi extraordinària en seran dues: aquesta mateixa i el proper mes d’abril una obra clàssica del segle XVI. En Damià Moll en sexplia que quan arriba l’estiu aprofita per fer llegir diferents obres fins a triar la que creu més adient per la companyia; la rellegeix, pensa quin actor o actriu escau per a cada personatge i a partir del mes d’octubre comencen els assajos.
La companyia
Quins Coverbos! Va néixer fa quasi una trentena d’anys i per la companyia hi han passat, entre una cosa i altra, una vintena d’actors. Un dels moments més emotius que recorda en Damià és el 1999 quan els va correspondre donar el pregó de festes de Sant Bartomeu. “En Nofre, es batle (Onofre Janer), venia cada setmana a veure si em podia treure alguna cosa – recorda en Damià – i jo li deia que en preparàvem una de grossa, però que era un secret i no li podia contar res!, van ser uns dies molt emocionants. I pensar que dos dies després en Nofre ens va deixar…”. Records que formen part de la història d’una companyia que en Damià va fundar pel seu amor al teatre i la interpretació. Recorda amb especial estima al mestre Gabriel Julià que quan exercia a Ferreries va despertar en Damià l’amor per totes les disciplines artístiques, des de la música al teatre. En l‘art de Talia començà ben jovenet quan el 1966 entrà a formar part del “Cuadro Artístic de Ferreries”. La seva ànsia per millorar l’ha duit a fer cursos i a formar-se com a director. Ha pujat als escenaris baix la mirada de Pitus Fernández i la recordada Bereneta dels Generals que representà el Grup Groc, també treballà amb Joan Moncada a la companyia Don Bosco. I aconseguí uns de les seves fites quan fundà l acompanya teatral Quins Coverbos!
La gent de teatre
M’interessa especialment l’ambient que es vivia als anys 60 amb el “Cuadro Artístic de Ferreries” i en Damià m’explica que eren persones que després de la seva feina, que llavors eren feines feixugues, es trobaven els fosquets per anar a preparar una “comèdia”, per dedicar temps a la vida social del seu poble. “Eren persones que ho donaven tot, i això és molt d’agrair”, comenta. “Mira – diu- les amistats fetes al món del teatre duren per sempre. Un grup de persones que comparteixen escenari amb la finalitat de fer emocionar al públic. És una feina preciosa i no sempre prou reconeguda”. Valora moltíssim que hi hagi gent jove disposada a sacrificar hores d’oci per dedicar-se al teatre, però es lamenta que no siguin massa. “Hi falta relleu! Hi ha molta oferta d’oci i segurament si la gent jove conegués aquest món, molts més s’hi enganxarien. Els valors que es desenvolupen en una companyia són universals, com el valor de compartir. També aprendre a llegir i, sobretot, a entendre el que llegeixes… Sempre dic que el Teatre hauria de ser una assignatura obligatòria a les escoles i instituts”, opina Moll.
L’Auditori
Aquesta conversa té lloc a una de les sales de l’Auditori de Ferreries. “Ferreries necessitava un espai d’aquestes dimensions- diu categòric en Damià- i amb una infraestructura que permet acollir la gran activitat artística del nostre poble”. Des que va desaparèixer el teatre del Cafè Balear, el poble mancava d’espais d’assaig i representació. Precisament Quins Coverbos! va liderar una recollida de signatures per tenir un espai artístic i cultural adient a l’activitat artística de Ferreries, – Més de 2.000 firmes vam arreplegar!”- proclama orgullós el director teatral a qui ja hem de deixar partir perquè a pocs dies de l’estrena de “Tres nits sense dormir” té prou feina. Abans ens deixa que li fem alguna foto al pati de butaques.
Assegut té un posat a Josep Maria Flotats, quan s’aixeca i somriu deixa entreveure un gest de Xesc Forteza. Embolcallats en l’aura d’un pati de butaques buit i d’un enorme teló negre, mut, previ a l’estrena, acabam l’entrevista. Però no fem mutis, perquè torrent avall seguim…saps que en Flotats ha estrenat “La disputa”, amb en Pep Planas?…La primera vegada que fan fer feina junts va ser a “El despertar de la primavera” al Teatre Poliorama, en Planas no devia tenir ni vint anys… i així…
