Sortosament avui en dia ja no hi ha oficis exclusivamente d’homes i d’altres de dones; hi ha homes fent de secretaris igual que hi ha dones transportistes, quelcom impensable fa trenta anys. Menorca és una societat petita i tradicional i, per definició, els canvis costen més d’acceptar. La ferrerienca Iris Martínez és xofera d’autobusos, un altre dels oficis que històricament desenvolupaven només homes. Tot i que ha començat fa poc, anima a les dones a que siguin valentes en els seus propòsits i no pensin en els prejudicis que encara arrossega una part de la societat.
En quin moment de la teva vida i perquè vas decidir dedicar-te a conduir autobusos?
Realment just fa 2 anys que som conductora d’autobús. Jo abans era educadora infantil fins que diverses circumstàncies de la vida em van dur fins aquí. Vaig viure una separació, el meu sou era baix, tenc tres fills i em venia masa just arribar a final de mes. Venc de família de xofers, ho han sigut el meu pare, el meu germà, un conco i un cosí i mon pare feia estona que m’insistia en el fet que em tragués el carnet perquè hi falten xofers i quasi no hi ha dones conductores. Així que em vaig decidir i me’l vaig treure i la veritat és que m’agrada molt i a més ha millorat la situació econòmica.
Com és el dia a dia d’aquesta feina?
A jo sempre m’ha agradat conduir, ho xal molt, i supòs que és una cosa que ajuda sí. Jo soc de transport regular. Cada setmana m’envien l’horari i les rutes de la setmana següent i funciona per torns.
Quantes dones hi ha conduint autocars a Menorca?
Ara mateix som uns 50 xofers a tot Menorca. A la meva empresa som dues dones. No som un excés, però començam a ser unes quantes.
Es tracta d’un sector on encara hi ha poques dones. Has tingut dificultats pel fet de ser-ho?
No, la veritat és que els companys a jo em van acollir molt bé. Em van ajudar molt perquè quan vaig començar m’acabava de treure el carnet. Per part de l’empresa, no fa diferències entre homes i dones, tenim les mateixes condicions.
Per què creus que hi ha menys dones que homes en aquest sector?
Jo crec que l’horari que tenim és molt difícil de conciliar quan tens fills. En el meu cas jo tenc la sort dels avis que m’ajuden molt, perquè sense ells jo no podria. A les dones sí que és veritat que ens costa més donar la primera passa en un sector on la majoria són homes. Em fa gràcia que quan vaig començar, les dones majors em deien que era molt valenta.
Sí, he tingut comentaris com: «No sé si he de confiar en tu», «Mujer al volante, peligro constante».
Però bé, fas com si sents ploure i si volen pujar al bus que pugin i si no que baixin.
Creus que el prejudici de què les dones no saben conduir tan bé com els homes perjudica en els treballs de xòfer?
Sí, he tingut comentaris com: «No sé si he de confiar en tu», «Mujer al volante, peligro constante». Però bé, fas com si sents ploure i si volen pujar al bus que pugin i si no que baixin. Sí que és veritat que aquests tipus de comentaris et fan estar més insegura com a dona i no ajuda a que entrin dones noves al sector. En moments de tensió i trànsit a la carretera també he rebut insults pel simple fet de ser dona.
Com creus que es podria canviar això de manera que s’iguali més la balança?
La conciliació familiar és difícil i a una mare sempre li costa més, crec jo, el fet de no veure tant als fills. Depèn del torn que em toqui, els veig molt poc. Això crec que és el que ens retura un poc.
Quin consell donaries a les dones que vulguin entrar al sector?
Endavant, que siguin valentes si els hi fa ganes. T’has d’adaptar als horaris, però si t’agrada ho has de fer.
Què esperes del teu futur?
No ho sé, perquè de fet mai m’havia plantejat ser xofera i la vida m’hi ha duit, així que no se que passarà. De moment estic molt contenta a la feina i m’agrada molt així que tenc pensat seguir.
