Fa molt de temps que aquest any és molt esperat, ja m’ho va dir l’amo en Pepe que a totes les èpoques es repeteix el cicle amb les mateixes històries. Pau i guerra, guerra i pau, no ha canviat res, però ens diuen que per aquest 2025 canviarà tot.
Hem de partir per a tenir una bona relació amb la natura, seguint les seves normes i sense apurar-nos de res. Tot passarà i al món, a qui no li importem res, ens ubicarà. Tot el que es mou, neix i mor, tractem-lo bé i bé mos tractarà. No vulguem saltar les normes, hem de ser respectables amb tothom de la nostra espècie, guardeu els altres com a noltros mateixos i podreu viure fins al que sigui, que el final vindrà quan hagi de venir, sense preocupació i amb tranquil·litat.
En Pepe em diu:
–Pel que he viscut puc dir que m’ha tocat de tot, però de tot me n’he sortit. Perquè amb 90 anys us he de prevenir d’aquest gran mal, l’enveja, que encara hi serà. I de gent prepotent qui carrega damunt dels altres el seu propi mal. Heu de saber-vos guardar i a tothom saludar.
–Pepe, i si no ens saluden, culpa teva o meva no serà. Sembla que no hagin estudiat la constitució, viure en democràcia ens dona benestar, però no la podem donar per feta i hem de complir la nostra part.
El pa el millor per alimentar
En un dia qualsevol en Tomeu es va aixecar quedant tot espentat del què havia somiat, i temia si es podria fer realitat.
Mentres, na Tomassa, qui ja no se n’espantava el posava de peus a terra i sempre li demanava pa. Ella era molt panera, i amb tot volia pa. Així que li diu a n’en Tomeu:
–Hem d’obrir un forn. Tenim tres fills i amb noltros dos, ja som cinc. Suficient per a dur un negoci.
De dalt del porxo va davallar uns papers de l’àvia, molt antics qui provenien de l’època de dominació àrab, sobre com elaborar pa. Van començar a estudiar-los i a n’en Bernadí, el fill gran qui havia finalitzat la carrera de dret, s’hi va engrescar amb aquella idea i volia ser emprenedor. Ho va xerrar amb un conco a París, a qui també li va demanar receptes de l’època de la dominació francesa a Menorca.
Es posaren en feina, na Tomassa anava trastornada provant i provant i digué:
–Farem pa de tots els colors, començant per pa blanc.
En Tomeu a qui li faltava un bull diu:
–I per a ser blanc que hi posau, farina blanca i llet blanca?
–Tomeu, la llet ho és tota blanca, no fas més que dir disbarats!
–I pel pa de color, que li posareu? Un poquet de xocolata?
En Bernat va enviar als germans cap a Es Pinaret a cercar pinyes per a elaborar pa de pinyons i també al canal a cercar anous, pel pa d’anous.
El nou forn va ser un èxit total, i de molt enfora venia gent a comprar-los el pa.
I encara no havien acabat d’investigar, quan el millor estava per venir.
Provant i provant van aconseguir endevinar i fabricar un dels millors pans que hi havia al mercat.
El conco de París va arreplegar una recepta del pa de l’època musulmana, molt secreta. Ràpidament, els hi va facilitar i en estudiar-la se n’adonaren que seria una empresa complicada. S’havia d’elaborar a partir d’un xarop, provinent d’un arbust de devora la mar, entre altres ingredients i dificultats.
S’aixecaren de matí a l’ombra de les mirades per poder passar inadvertits. Na Tomassa comentà:
–Semblam uns espies, com si fóssim en una pel·lícula d’en James Bond.
Amb molt d’esforç van reeixir amb el pa, era d’una pasta finíssima i molt pura, però difícil d’aconseguir.
A n’en Tomeu li recordava quan de petit anava amb son pare a comprar el pa i en Llorenç li demanava al forner que hi posava al pa. Amb confidència i la boca petita els hi va dir:
–Et diré un secret, m’envien la farina de París, qui és una mescla de diferents farines.
Na Tomassa diu:
–Ja vaig comprenent que açò és un nou pa. No és com els altres.
Quan el van posar a la venda al forn va superar totes les expectatives, no en feien prou. No només era de bon gust, es deia que curava malalties.
Gent amb malestar tornaven a un benestar. Es deia que salvava vides.
Encara hi ha gent qui avui en dia cerca per forns i rincons ignots que encara facin aquest bon pa.
Per cert, el nom del forn es deia Es bon pa.
Fins al mes entrant no us diré si se l’ha pogut localitzar a n’aquest bon pa. Guardeu-vos que venen temps molt esperats.
Finalment, vull felicitar a la revista per la bona acollida que té i a tots als menorquins per haver aconseguit ser patrimoni de la humanitat amb la Menorca talaiòtica.
