La Valquíria era una dona bella i combatent però també tenia una expressió fràgil i distant.
Per continuar el seu domini havia de desfer-se de l’espiral que li cremava al ventre, com una serp afamada que es movia lliure sense restriccions.
De les galtes li brollaven regalims de vulnerabilitat que necessitava digerir per continuar la seva llegenda.
