Per Pere Allès/DFerreries. Gallec de naixement, Javier Ares va emigrar quan tenia 17 anys amb ganes de conèixer el món. Durant més de vint anys va viure com un nòmada i va treballar per Greenpeace International, després de fer diverses voltes al món i descobrir l’estil de vida de tantes cultures diferents va decidir assentar-se a Menorca, on va arribar com a professor de ioga i meditació i acupuntor. Aquí, va formar la seva família i es va dedicar a aplicar els seus coneixements vitals essent conseller de Medi ambient i president de la Reserva de la Biosfera de Menorca.
Després de molts d’anys donant voltes per mars, muntanyes, selves i deserts, sempre es va fixar en el cel nocturn. El 2020 funda Polaris Menorca amb la idea que sigui una extensió de la seva trajectòria vital. L’esperit de les activitats de Polaris es fonamenten amb la sensibilització mediambiental a través d’experiències didàctiques dirigides a l’observació astronòmica. Ara, amb Diminuto planeta azul: el universo visto desde Menorca, Ares té l’objectiu de divulgar sobre un camp prou desconegut per molts de menorquins, l’astronomia des de Menorca. La presentació del llibre va tenir lloc a Cas Vesins a càrrec dels tres membres de Polaris, que van enamorar al públic
Per què a Menorca i no a qualsevol altre lloc? Com és aquí la contaminació lumínica?
Abans, des de qualsevol indret del món podies veure el mateix cel. Amb l’arribada de l’electricitat el món va canviar molt. Avui en dia, és molt variable, el continent africà no té res a veure amb l’europeu en aquest sentit. Encara queden molts llocs com enmig dels deserts o de la mar, on no arriba la llum de cap continent. Dins el context europeu, Menorca té la sort que és una illa petita dins de la mar i molt llunyana de qualsevol vesí. També té una població prou petita, per la qual cosa no hi ha massa contaminació lumínica. Està clar, però, que no és el mateix cel que podem trobar enmig del Sàhara o del Pacífic.
Avui s’està canviant la mentalitat, i el que no podem veure a simple vista també forma part del nostre paisatge, en aquest cas, el cel nocturn vist des d’un telescopi. La idea és que la gent d’aquí s’adoni que té molt bon cel dins el context europeu. El motiu pel qual va nàixer Polaris és donar a conèixer el cel de Menorca sobretot als menorquins. El llibre també és el resultat de l’inici de la història de l’astronomia a Menorca, on hi havia poc recorregut.
Al llibre es xerra de la vida a la Terra i de l’univers, creus que trobarem un altre planeta amb vida?
Per probabilitats jo crec que sí, és qüestió de temps. El que crec que és més important, però, és que de moment no hi ha vida o no l’hem trobat, i per això hem de gaudir del nostre planeta que és molt viu, tenim molta abundància d’espècies de tots els tipus. El que em sembla estúpid és centrar-se molt a cercar vida fora i no cuidar bé la del nostre planeta, que de moment és l’única que tenim certesa que existeix.
Com podem millorar la situació mediambiental a escala mundial? Hi ha solució?
L’ésser humà és molt cobdiciós. Jo estic molt content que no es conegui vida a un altre planeta en aquest sentit perquè el que m’ha demostrat de moment aquesta espècie és que si es troba un planeta amb vida la primera pregunta que es farà és: Ho puc colonitzar? Ho puc esclavitzar? Aquesta espècie, de la que no em sent orgullós, però de la qual també form part, no està respectant els mínims mediambientals. La qualitat d’una persona es mesura amb el seu comportament i la petjada que deixa al món. Hem d’evolucionar i madurar molt la nostra convivència a la Terra abans d’estar preparats per trobar vida a un altre planeta.
Al llibre comptes amb el testimoni de l’experiència de Silvia Abril i amb un quadre que et va regalar Andreu Buenafuente. D’on surt aquesta relació?
Fa uns quants d’anys, va venir per primera vegada Andreu Buenafuente a fer una observació amb jo i record que era lluna plena. En el moment que li vaig posar el telescopi i va mirar per primera vegada, vaig veure com li queia una llàgrima de l’ull, es va emocionar. Va ser una experiència que el va marcar, també perquè aquell mateix estiu va venir dues vegades més i va dur a la família. Des d’aquell dia mantenim el contacte i em va enviar el quadre com a regal. Tant a ells com a molts d’amics seus els va descobrir un món nou que els agrada molt, són artistes, gent culta i sensible, i aprecien molt la nit.
Què podem esperar del llibre?
El definiria com un llibre amè d’astronomia. Perquè és un camp on els llibres són difícils de digerir. Jo si em consider alguna cosa és divulgador, i el meu objectiu és fer una astronomia assequible i entretinguda. No pretenc competir amb altres títols ni autors, sinó mostrar aquest camp de coneixement pensant amb el lector i amb exemples de Menorca, és un llibre per a tots els públics. També l’objectiu és donar a conèixer els astrofotògrafs que tenim a l’illa que són molt bons i molta gent no els coneix. Totes les fotos que apareixen al llibre són fetes des d’aquí, un fet que sorprèn molta gent que no espera que es pugui veure això des de Menorca.
Què és el pròxim que podem esperar de Javier Ares?
Considerant que aquest llibre és més una part teòrica de l’astronomia a Menorca, m’agradaria fer un llibre pràctic que el complementi, una guia de camp del cel menorquí, amb històries i indrets d’aquí.
