Per Pere Allès/DFerreries. Goretti Allès Vinent publica el seu primer llibre, una autobiografia en la qual fa un treball d’introspecció i on s’obre davant els seus lectors. La seva història comença a la infància, una etapa marcada per la pèrdua del seu pare. La vida de Goretti és un llarg viatge de nous descobriments i experiències doloroses.
D’on surt la idea per escriure el teu llibre?
Sorgeix com un final d’un procés terapèutic, la persona que em va ajudar surt de manera anònima al llibre i és la que m’empeny a escriure i a tenir la meva vida i tot el que m’ha passat per escrit i així poder recórrer a aquesta escriptura per recordar tot el procés que he aconseguit emocionalment.
Com ha sigut el procés per escriure l’autobiografia?
La vaig escriure fa 8 anys. Va ser dur, però va significar tancar una etapa en l’àmbit emocional. Hi ha hagut un creixement i una maduresa, però quan ho escrivia va ser molt dur, perquè vaig reviure tots aquells moments que havia patit.
Per escriure vas emprar algun recurs com un diari?
No, a base de memòria i records. Sobretot la idea era expressar el que sentia en aquell moment. Acabava de fer el procés terapèutic i em va ajudar a expressar-me de la manera més honesta.
Després de 8 anys d’escriure l’autobiografia la decideixes publicar. Per què ara?
Perquè m’he sentit preparada per publicar-ho, em despull completament davant la gent, m’obr a tothom i puc rebre qualssevol tipus de crítica. Em vaig decidir de publicar-lo amb l’objectiu que basta que una persona es pugui veure identificada amb les meves vivències i vegi com sortir d’un forat o un món de desgràcies. Indirectament, també pretenc destapar molts de temes tabús que tenim enquistats a la societat.
Quina és l’actitud que hem d’adoptar per fer front a situacions vitals tan complicades?
Crec fidelment amb ser optimista, però ho has de treballar. Jo tot el que he superat ha estat perquè he tingut sempre moltes ganes de viure tot i ses males experiències. Veure la part més positiva de les coses.
Com definiries la teva vida?
Ara, meravellosa. I al passat com a sinònim de desgràcia constantment.
Per quins motius animaries a la gent que llegeixi el teu llibre?
És un llibre que no té l’objectiu que la gent es pensi que soc molt valenta. L’objectiu és que el lector pugui extreure qualsevol cosa que el pugui ajudar, ja sigui amb els temes tabús, amb la família, amb el seu entorn, amb la societat, etc. També hi ha fragments sobre l’assetjament escolar, sobre les drogues… Crec que el llibre els pot ajudar a créixer.
Tens pensat escriure més? De quins gèneres?
M’agrada escriure el que sent, perquè m’ajuda a ser conscient dels meus sentiments. Si tornaré a escriure un altre llibre o no, no ho sé, però no ho descart. Però el que tenc clar és que m’agrada escriure el que sent, si hagués d’escriure alguna cosa de ficció no sé si seria capaç.
Què t’espera en el futur?
Molta riquesa a escala familiar. He après que per estar bé amb els altres, primer he d’estar bé amb jo mateixa. Tenir molta consciència d’això per poder cuidar i gaudir el meu entorn.
Conèixer molt de món, conèixer el meu fill al màxim i acompanyar-lo amb totes les experiències que li quedin els màxims anys possibles.
