Pere Allès/DFerreries. Mireia Valiente, Barcelona, 23 de maig de 1996, es va enamorar de la dansa gràcies a Carmen Estela. Als 18 anys va estudiar ballet al Centre de Dansa de Catalunya, també ha estudiat Educació Infantil i té un màster amb Neuropsicologia i Educació. A més, actualment està acabant Educació Primària. Mireia ha tornat a Menorca i ja fa dos anys que treballa juntament amb Estela com a professora, a partir de l’any següent tota la responsabilitat li caurà a ella, que confia estar preparada per seguir la mateixa línia d’ensenyança que la va enamorar a ella.
Què has après de na Carmen Estela?
He après l’amor per la dansa, jo vivia a Barcelona i vaig arribar aquí als 10 anys. De petita practicava la dansa un poc per inèrcia, i ella des de preescolar a les classes sempre ens ha inculcat que amb esforç i bon treball podríem tenir un bon nivell per així poder arribar a alguna banda. A les seves classes transmet molt aquest amor per la dansa, i si tens un poc de sensibilitat, ho acabes adquirint tu també.
Quines qualitats es necessiten per ser professora de dansa?
El primer és que has d’estimar molt la dansa, has de ser molt conscient que, sobretot la dansa clàssica, és una disciplina molt complexa i que no s’aconsegueix amb quatre passos bàsics que puguis donar. A partir d’aquí, hi ha una part molt grossa de vocació, és una cosa molt vocacional, que no t’importi venir a la classe i repetir les mateixes correccions i perfeccionar els petits detalls, el ballet és molt detallista. Has de fer sobretot molta feina i evidentment, posar-te al lloc de les filletes, perquè en tens des dels 3 anys fins als 18, t’has de saber adaptar a cada nivell i saber quan fer feina i quan fer bromes.
La nova professora es troba amb el gran llegat de Carmen Estela, de qui també va ser alumne
Com afrontes aquesta nova etapa sense na Carmen Estela?
Amb molta il·lusió. He estat tota la vida essent alumna de na Carmen o fent feina colze a colze amb ella. Llavors sí que és ver que hi ha un cert respecte, perquè deixa un llegat molt gros i les expectatives molt altes, però sí que crec que entre molta il·lusió i feina intentaré plasmar tot el que m’ha mostrat ella i seguir, més o menys, dins la mateixa línia.
Com eren les classes amb na Carmen Estela?
Molt estrictes però en el bon sentit. El fet que ens exigís tant en el seu moment va fer que tot el grup vam arribar a tenir un molt bon nivell. Sempre hi havia temps per fer quatre bromes, al final erem filletes. Estrictes i amb molt de nivell, però mai avorrit o massa exigent, el just i necessari per adquirir una bona formació.
Quins objectius de futur tens?
Ara mateix el meu objectiu és tirar endavant l’escola més o menys com ha funcionat fins ara. M’agradaria plasmar el que ens va transmetre a totes na Carmen, l’amor per la dansa. En el meu cas personal forma una part molt gran del que soc i dels meus valors. En el futur, encara que sigui només a una filleta, m’agradaria que pogués conèixer el que és estimar tant la dansa i el ballet clàssic i que ho pugui viure amb la passió que ho vaig viure jo al moment.
Missatge per na Carmen Estela:
En la dansa si una persona ve d’un lloc petit sempre se n’ha d’anar a un lloc gran i el que ha estat molt important per jo i que m’ha fet tocar sempre de peus a terra és recordar d’on venc. Jo venc de l’escola de dansa de Ferreries i la meva mestra sempre ha estat na Carmen, un gràcies immens.
