Redacció/DFerreries. El proper divendres, 27 de desembre, l’escriptor Joan Pons presenta a la biblioteca una novel·la sobre la vida quotidiana a Ferreries del segle XX. Es diu SOLATGES i està escrita per Conxa Pons. Ens hem reunit amb ella per entrevistar-la.
Per què vas decidir escriure aquesta novel·la?
Aquest llibre ha estat un no-m’ho-pens. Ha anat sorgint com una labor d’un petit taller d’escriptura.
De què tracta?
És una passejada pel segle passat i un agraïment a les dones de Ferreries, en especial a tres que vaig estimar molt.
Què significa per a tu ser una escriptora?
No me consider una escriptora. No crec que haver publicat un llibre em doni aquest dret. En tot cas, una aprenent d’escriptora.
Què ha suposat per a tu publicar un llibre?
L’escriptura, com la música, la pintura i les altres arts, sense fer renou, permet expressar i denunciar tot allò que et fa mal a l’ànima. Escriure per a mi és un alliberament, una teràpia.
Quines qualitats ha de tenir un escriptor?
No fa massa vaig llegir que el millor mestre per l’escriptor era el fracàs. I si al llarg dels anys ho ets (bo) no t’ho creguis. Faràs el ridícul. La sobèrbia i l´enveja ens fa mesquinets i per a molts és un mal endèmic. D’escriptors sempre n’hi haurà de més bons que noltros, i més si començam. Hem de ser humils.
Què t’ha resultat més difícil del procés d’escriure?
Tot i que avui disposam de correctors i de la intel·ligència artificial que és una passada, reconec humilment que no domin els aspectes ortogràfics de la nostra estimada llengua.
I la part més fàcil?
La fantasia, la imaginació i inventiva formen part del meu ADN. El meu cap no atura. Sempre està en marxa.
Hi ha hagut canvis en relació a la primera idea?
La idea inicial era parlar de la vida dels meus pares però a mesura que passava el temps, tot allò enregistrat a la memòria va florir com un encís. Hi ha una part que és autoficció perquè tot el que hi ha escrit ha passat o podria haver passat.
Has après alguna cosa inesperada?
El dia que vaig descobrir que el que havia escrit no m’agradava, me van dir que era una bona senyal: Ara pots començar.
Com ha estat el procés?
He de confessar que per escriure som molt desorganitzada. Escric a qualsevol lloc i moment, per exemple, mentre faig el dinar. Llavors sent olor de cremat. La qüestió és tenir sempre a prop una llibreta i un boli perquè quan te ve una idea no la perdis.
Com ho fas per escriure?
Primer em ve una escena. Després intent ajuntar paraules que es duguin bé i puguin ballar entre elles amb un bon compàs, perquè tota escriptura ha de tenir un rerefons musical. Però abans hi ha un procés preliminar. Dedic tant de temps a pensar com a escriure. Primer he de tenir una història que em satisfaci. A mesura que la pos damunt el paper sol créixer, perquè mentre escrius les idees apareixen per art de màgia.
Què és per a tu un bon llibre?
És l’amic que m’espera al vespre per entrar dins històries fascinants. No pas un dia sense llegir. Hi ha tants i tants llibres bons. La lectura m’ha proveït d’hores molt agradables. Per a mi és com una droga. Hi ha llibres durs, difícils de païr. I és que la vida, per a molts, ha estat immisericorde. Els llibres m’han de qüestionar, interpel·lar, remoure la consciència, l’ànima. M’han de fer pensar. No em basta passar una bona estona. Han de ser font de saviesa i de cultura, ens han d’enriquir intel·lectualment i millorar com a persones.
Llegir ajuda a escriure millor?
Sí. I escriure ajuda a llegir millor.
Què els diries als joves que comencen a escriure?
És difícil donar consells perquè tots hem estat joves. Una cosa els diria als lectors: sigueu selectius. Als escriptors: Llegiu, llegiu, llegiu, tal com em va aconsellar el meu cosí l’escriptor Joan Pons. Silenci. Observau. Escoltau els majors. Ells tenen un valor afegit: l’experiència. Cada persona té la seva història prou interessant per ser novel·lada.
Alguna experiència a destacar?
Quan aquell dia, l’amable bibliotecària em va obrir la porta de l’arxiu i em va dir: “-Ala, tot teu”, vaig sentir que la fredor del recinte s’apoderava de mi. Vaig agafar el tom de 1939, on hi hauria de trobar el registre de defunció del meu germanet. A mesura que passava les pàgines esgrogueïdes amb olor d’humitat sentia una feblesa difícil d’explicar. Ja duia 9 fillets contats. Ara sí, ara era ell. En Toni Pons Pons, de 22 mesos, mor d'”ericipela greu” dia 7 de novembre de 1939. Va ser com si una bena em caigués dels ulls i aquell germà imaginari que mai vaig conèixer ni en foto, ara a través d’un bocí de paper, es feia present. Amb dolor vaig descobrir que mai havia parat dol per ell. Vaig plorar i li vaig demanar perdó. Aquell any van morir a Ferreries 16 fiets. La veritat és que aquest llibre m’ha fet tirar moltes llàgrimes.
Podrem gaudir de més publicacions?
Escrits en tenc més i ho seguiré fent. Ara bé, publicar és una altra història.
Què t’ha ajudat?
Valor molt la trobada mensual amb el Club de Lectura de la Biblioteca de Ferreries on feim tertúlia sobre els llibres llegits. Un club creat a iniciativa de l’ex-regidora Joana Febrer Rotger, en pau descansi, que va obrir la porta als amants de la bona lectura fa 21 anys. El club a vegades ens duu a rellegir, fet que m’ha descobert fins a quin punt pots extreure sempre noves facetes, matisos i informació que t’havien passat per alt. Gràcies Joana.
