La conquesta de Menorca més enllà de la llegenda

Per Silve Pons/DFerreries. Mites, llegendes, simbolisme, context històric i relat dels fets. La mescla de tots aquests elements junts conformen el que avui en dia vivim com la festa de Sant Antoni. Un sant, un rei, un enemic a vèncer, una batalla, una rendició i una entrada triomfal…elements èpics que ben podrien ser part del guió d’un còmic d’aventures. En aquest article idò, intentarem relatar els fets històrics i el context en que succeï la conquista de Menorca el gener de 1287 detallant aquells que formen part de la llegenda.

El Castell
El castell de Santa Àgueda (en àrab Sent Agaiz) es troba al terme municipal de Ferreries i està situat al cim del turó anomenat Santa Àgueda, de 264 metres d’alçada. És el tercer lloc més alt de l’illa després d’El Toro i S’Enclusa. L’accés al castell es fa per una calçada romana preciosa i va ser construït sobre un “castrum romà” pels àrabs, quan Manûrqa (Menorca) era part del califat de Còrdova. Es desconeix la data de construcció però es suposa anterior a 1232.

Pels menorquins té un significat històric perquè, com hem dit abans es va convertir en l’últim punt de resistència dels àrabs quan l’illa va ser envaïda per Alfons III. Posteriorment el castell va ser destruït pel nebot major del rei, Pere IV d’Aragó, cap al 1343.

El 1987 va ser declarat Bé d’Interès Cultural i més tard adquirit als propietaris dels terrenys pel Consell de Menorca, és a dir que ara és de titularitat pública.

De l’illa dels Conills als pactes de Sent Agaiz
Donant per fet que Sant Antoni va ser un monjo que va viure a Egipte cap allà els anys 300 (i que no va venir mai físicament a Menorca, aquí es celebrava Sant Antoni de Vienne, una ciutat de França on hi ha relíquies del sant); a Menorca es ve celebrant Sant Antoni perquè la data en que es recordava la seva santedat coincideix amb la data en que Alfons III va desembarcar a l’illa. Ho feu a l’illa dels Conills (ara illa del Rei o de l’Hospital) cap al port de Maó, en la que fou victoriosa batalla per conquerir Menorca.

Illa dels Conills (ara Illa del Rei o de l’Hospital)

Si la flota d’Alfons III sortí de Salou per conquerir Menorca el 22 de novembre de 1286, i després de proveir-se d’homes i queviures (i de passar el Nadal a Mallorca), el rei arribà a l’illa dels Conills el 5 de gener de 1287, amb les seves naus disperses per la forta tempesta que aquells dies de cru hivern els havia fet recular cap a altres indrets. Just reunificada només part de la flota, el 17 de gener d’aquell 1287 comença la batalla per conquerir l’illa i els cristians van ocupant diversos pujolets del port de Maó, no sense la resistència dels musulmans, que poc a poc es van retirant. El darrer punt de resistència seria el castellet de Sant Vicent d’Alcaidús i, ja amb les tropes a terra ferma, el proper objectiu era anar al Castell de Santa Àgueda, on s’hi havien refugiat els musulmans, entre ells el “rais”o governant, també conegut com a “almoixerif” (administrador) Abu Umar ibn Saíd que vivía a Medina Minurka (Ciutadella).

A Santa Àgueda hi arribaren per la llavors una de les “carreteres” principals de l’Edat Mitjana menorquina, pel Nord i passant per Binixems entre altres llocs. Quan el rei arribà a les rodalies del castell de Sent Agaiz, l’almoixerif va manar baixar a la trobada dels vencedors a quatre moros notables, per rendir al rei cristià aquella fortalesa i tota Menorca. Era el 21 de gener de 1287 i les condicions d’aquella rendició han passat a la historia com “Els pactes o Les capitulacions de Santa Àgueda”. Aquestes capitulacions de rendició eren dures, quedant en mans del rei Alfons IIII com a esclaus. El rei no compliria del tot els pactes ja que, per exemple, està documentat que molts dels que van poder pagar el “rescat” per alliberar-se de l’esclavatge, van ser tirats posteriorment enmig de la mar i els capitans d’aquells vaixells van obtenir el perdó del rei per haver-ho fet. De tots aquests, però ,i segons contemplava el pacte, s’exceptuava l’almoixerif a qui se li va permetre sortir de l’illa cap al nord d’Àfrica amb dos-cents dels seus seguidors, les restes del seu pare, la seva biblioteca i cinquanta espases. Va marxar en un barco genovès, que va naufragar a les aigües del mar Mediterrani sense que hi hagués supervivents.

El retrat d’Alfons III custodia el seu penó a l’Alcaldia de Gala de l’Ajuntament de Ciutadella.

L’entrada a Ciutadella
I fou el 22 de gener, i no el 17, després d’anar al Castell de Santa Àgueda cap a La Vall, sempre pels camins de Tramuntana, quan les tropes d’Alfons III entraren a Ciutadella, llavors, realment, la única ciutat musulmana pròpiament dita que existia a Menorca. Una ciutat probablement fortificada però reduïda al barri que ara aniria de la Catedral cap a la mar, més o menys una quarta part del que abraçaria la històrica murada “cristiana” construida a partir de 1303. Els límits d’aquesta posible murada de la Ciutadella musulmana serien el palau de l’Almoixerif (més o manco devers Sant Francesc) i el Born. Així, després de la que seria la primera missa de campanya, a la zona que ara es coneix com “les Quatre Boques”, Alfons III entrava ja sense resistència a Ciutadella, però no pel que coneixem com el portal de Maó (que encara no existia) sino probablement, donada l’estructura de la “madina” de llavors per on hi ha ara el bastió de sa Font.

Com podem veure ni el dia ni el lloc es corresponen amb els actes de Sant Antoni que celebram actualment i és que entre la llegenda i el context històric hi ha la part simbólica que, al cap i a la fi, és el que perviu.

Compartir a
Balearia #MeVoySeguro