Pere Allès/DFerreries. Menjar sopa de la reina en família per Nadal és una de les tradicions més antigues que encara es conserven a Menorca. La recepta és originària del segle XIX, però es desconeix amb seguretat el seu origen. Hi ha qui diu que l’origen de la recepta és de la biblioteca del Monestir d’Alcàntara, però que va ser robat durant la Guerra d’Independència el 1807, i recreat pel cuiner del rei Lluís XV per a la reina Maria Leszcynska, amb el nom de «consomé a la Reina». També es diu que no és en honor a la reina Maria, sinó a Margarita de Valois, esposa d’Enric IV, que la consumia cada dijous per a berenar i per dinar i que la va popularitzar a França amb el nom de «Poule au pot».
El que sí que està clar però, és que a Menorca és una recepta molt popular sobretot a les zones de Ciutadella, Ferreries i Es Mercadal. La sopa s’ha consolidat com a menjar tradicional de les festes de Nadal, però no tothom la fa el mateix dia. La primera diferència és que hi ha famílies que la serveixen el dia de Sant Esteve i d’altres que la serveixen per Cap d’Any. També és comú els dos dies.
La sopa de la reina és un brou que es fa amb pastanaga, un manat de sopa, pilotes petites de porc i vedella i ou dur. A més, s’hi afegeixen depenent del gust de cada casa: trossets de pa fregit, api, patata, bocinets de pernil dolç, flam salat… El caldo de reina, es fa amb gallina i vedella, tot i que originalment, Inés Martí, veïna de Ferreries, recorda quan vivia al lloc i la seva mare feia la sopa de reina només amb gallina i sense les pilotes.
Amb el pas del temps les receptes canvien i s’adapten als gustos de qui les fa. És el cas de la sopa de reina, de la que podem trobar diferències a cada casa. Inés Martí, cuina la sopa per a la seva família cada any, i ho fa sense posar-hi api perquè no els agrada. La seva família, en aquest cas, també té la tradició d’ajuntar-se per ajudar l’àvia a cuinar la sopa de la reina. «Venen a fer pilotes perquè som setze i hi ha un quilo i mig de fer pilotetes petites», explica Martí.
