Ales
El núvol era fosc i immens, el sentia com el batec del seu cor palpitant a cada instant. Quan observava aquell gegant fosc hi veia una llum dansant al seu darrere que es movia per intentar il·luminar aquell espai però no trobava l’entrada. De cop, es va atrevir a rompre’l i la seva essència va sacsejar la imaginació desbordada. Ja no s’encomenava als seus antics monstres, en va estirar el fil i una espurna de tendresa en va sortir, com si en aquell precís instant les seves ales encaixassin.
