Bon Senyor vos vull demanar
un poc de memòria
per poder contar una història.
Un poc d’enteniment,
per a comprendre
aquest món tant complicat.
Amb poètiques procuraré començar.
Un any qui de tot ha passat.
Encens la caixa beneita
i més beneits tornam.
Les invencions,
qui no acaben.
No hi ha comprensió possible
amb aquest invasor desgraciat.
Ara ha passat un desastre natural.
Els veïns valencians han estat
atacats per les forces naturals.
Però quan hi ha necessitat,
sorgeix la solidaritat i tolerància
que hi ha a la societat.
Cau una vegada,
i una altra es torna aixecar.
Esperem no tornar a tropissar
amb la mateixa pedra.
Culpa de la gent del carrer no serà.
Hi ha possibles solucions,
serà millor prevenir
i no esperar a que a torni a succeir.
~
Era una vegada en un poble feliç.
Tot passava d’una manera admirable,
havia desaparegut el diable.
Na Clara, qui era molt guapa
se’n va anar a esperar el tramvia,
a cercar una mercaderia
qui sonpare volia.
Va trobar un bergant,
ella diu que elegant.
–On vas bella rosa?
–I què em dius lliri radiant?
–Jo estudiï per a comerciant.
–I jo per a ballarina.
–Ja es veu que ets cosa fina.
~
–Joan, què has de fer aquestes festes?
–Si vols, podem anar de xauxa,
també vindrà na Lluïsa,
qui ve de Suïssa.
–De Binidonaire ha vingut l’apotecària.
–Val més que no vengui.
–Però si és tant bona al·lota.
–Per açò mateix, no és or tot el que llueix.
~
Madona de Sant Martí està enfadada,
les gallines no li ponen ous.
Com serà?
Una vegada ja li va passar.
–L’amo, açò s’ha d’arreglar,
vés al galliner a veure que passa.
I allà hi va trobar al gall
qui es menjava el darrer ou.
En tornar, madona li diu:
–L’amo que duis els ous?
–Sí, sempre els he duc.
–Pensa que hem de fer una truita.
–Açò serà mal de fer.
–Ai, l’amo, l’amo, sempre vos ho preneu per l’ansa qui crema.
~
Les gloses han de ser polides
i un poc atrevides.
Seran com na Margalida.
Mos hem de ben mudar
per anar a missa del Gall.
Mos hem de ben mudar,
amb aquell vestit brillant,
per les festes de Nadal.
Als petits li farem el betlem,
menjarem torró
i pastissos a rebentar.
I també cap d’any vindrà,
per a celebrar-lo,
mos fotrem com a morets,
d’aquell raïm tant especial.
Demanarem un desig,
que tothom estigui bé,
pau i vida si convé.
I si Déu ho vol,
arribarem a l’any qui ve.
També esperarem als Reis,
aquells qui duen tantes coses.
Abans, els hi escriurem una carta,
feta en gloses,
demanant molta pau i tranquil·litat,
que s’acabi la guerra,
joguets per a tothom,
que els petits tornin grossos
i els grossos petits.
Converses amb l’amo en Pepe
Com cada any, quan arriben les festes de Nadal, cap d’any i Reis vaig a veure a un bon amic i a felicitar-lo per al seu aniversari. Ha complert 94 anys, qui es diu a deveres, com passa el temps.
–Bon dia Pepe i per molts anys!
–Sí, ja en tenc un ranxo.
–Com esteis?
–Molt bé, mira he arribat a un altre any, perquè quan arribes aquí, no saps que passarà. Serà el que Déu dirà.
–Vos veig amb molt de camí.
–Sabies que tenc dos besnets?
–Cosa havia sentit. I com heu trobat Menorca aquest any?
–A la meva edat, l’important és viure el més bé possible. Per exemple, menjar per viure i no viure per menjar.
–Sempre em donau bons consells.
–Bé, sempre t’he considerat com a un fill.
–Si ja en teniu quatre!
–De naturals, sí. Jo sempre escolt la ràdio. Fa més de 60 anys que la tenc sintonitzada a Radio Nacional, i ho sé tot del món. En canvi la tele no la pos gaire, em fa mal de cap. Radio 1, Radio 3, Radio 5 i sobretot Radio Clásica totes semblen divines al seu costat. Ja saps que som un apassionat de la música clàssica, d’en J. S. Bach i tants d’altres.
–Gràcies Pepe per les vostres paraules, ja ens veurem.
Bones Festes per a tothom, esperarem aquest any tant especial.
El vostre company des camí qui no s’acaba mai.
Vicent Pons
