Silve Pons/DFerreries. Segurament a Ferreries molts coneixem en Quito Florit, ja sigui per la seva feina en el sector de la construcció, ja sigui per la seva participació en curses d’obstacles, conegudes com Spartan. Avui però, parlarem d’una altra faceta den Quito: el seu amor per la lectura. I és que des de fa un any aproximadament en Quito recomana llibres a través de la xarxa social Tik Tok. I ho fa d’una manera distesa i dinàmica, gravant els vídeos mentre està entrenant, quan es prepara per una cursa, des de la platja o mentre escura els plats. Aquesta peculiar manera de fer recomanacions literàries ja ha calat en un bon nombre de seguidors que cada quinzena aproximadament esperen el vídeo de Tik Tok sobre “Les merdes que llegeix en Quito”.
Com comença aquesta aventura?
Jo sempre havia estat molt llegidor però darrerament havia deixat la lectura de banda i em feia ganes recuperar l’hàbit. Com que llegir per llegir no m’estimulava prou vaig pensar que explicar el contingut del que llegia m’ajudaria a gaudir-ne més. És una manera d’involucrar-me més en cada lectura.
Com te prepares el vídeo?
Una vegada he triat i llegit el llibre em faig un guió amb el que vull explicar. A més el guió el faig a mà, és a dir amb paper i boli. No saps el que disfrut escrivint a mà. Avui en dia tot és teclejar!
Perquè vas triar Tik Tok i no un altre canal?
Jo ja tenia un perfil a Instagram dedicat a la meva afició a les curses Spartan i volia fer quelcom totalment diferent. Vaig crear un compte de Tik Tok específic pels llibres pensant que seria una cosa més per jo que pels altres, més anònim i ara tenc seguidors fins i tot a Noruega.
A Noruega?
Sí, allà el català és una llengua molt estudiada i hi ha gent que em segueix només perquè ho faig en català. Clar que si ho fes en castellà tindria més seguidors, però aquest no és el meu propòsit. Sempre he estat un activista de la nostra llengua i tenia clar que aquest projecte l’havia de fer en català.
I parlant de països europeus, has arribat a gravar un Tik Tok des d’Eslovàquia?
Sí, aprofitant que participava a una cursa allà. De fet intent fer coincidir el final d’un llibre amb cap de setmana que és quan faig desplaçaments cap a les curses i durant el trajecte vaig preparant el guió. Si tenc temps faig la gravació des d’allà. Per exemple vaig recomanar un llibre de Manuel Vázquez Montalbán des de Barcelona que és l’àmbit d’acció de les seves novel·les. Però també faig vídeos des de casa o caminant pel carrer, pel camp o fins i tot escurant els plats a la cuina de ca nostra.
Has parlat de les novel·les de Vázquez Montalbán; quin és l’estil literari que més t’agrada comentar?
Sobretot assaig, assaig polític o històric, però també cultura i economia. I si algú m’envia un missatge o recomanació tenc per norma fer-li cas, llegir-lo i comentar-lo.
Anam acabant, Quito, m’agradaria que la darrera pregunta te la fessis tu mateix…
He assolit el meu objectiu inicial? La resposta és sí. He recuperat l’àbit de la lectura, i no només això, sinó que a més el compartesc amb molta gent i em divestesc gravant vídeos. El dia que em deixi de divertir o que aquest entreteniment es converteixi en una obligació, deixaré de fer-ho. El meu compromís està lligat al plaer de llegir i al plaer de cercar llibres, si això s’acaba, s’acabaran Les merdes que llegeix en Quito.
Quin llibre, dels que has comentat a Tik Tok, ens recomanes?
“Mentiras monumentales. La guerra cultural sobre el pasado” de Robert Bevan. Ens explica com a través de l’arquitectura i l’urbanisme s’ha fet i es segueix fent política. Al llarg de la història el passat s’ha utilitzat, i re-escrit, com a arma política per justificar una sèrie de discursos ideològics que manipulen i re-signifiquen els nostres espais. Es tracta d’evidències físiques com els monuments o els vestigis que podem trobar a través de l’arquitectura i l’urbanisme.
