C.M./DFerreries. Josep Marí Pallicer (Ferreries, 1964) és professor de música al col·legi públic Castell de Santa Àgueda de Ferreries des de fa 30 anys, i, des de l’any passat, nou president de l’Associació Amics del Camí d’en Kane en substitució de Francesc Pallicer. Repassam amb ell com han estat els 10 anys de lluita de l’entitat, la gran victòria judicial de Binimoti, amb el reconeixement de la titularitat del camí a favor de l’Ajuntament de Ferreries, i els reptes pendents.
Quants voluntaris formen part de l’associació?
El grup principal el formam Francesc Pallicer, Xavier Febrer, Carlos Fullana, Tomeu Al·lès, Miquel Pons Serra, Biel Janer, David Sintes, Maria Jesús Pons i jo. Ens solem trobar cada dues setmanes. A més, tenim un grup de WhattsApp on tenim agregades unes trenta o trenta-cinc persones. Cada vegada que sortim a fer net un tros de camí molts d’ells solen venir.
El mes d’octubre heu estat fent feina al camí de Sant Patrici…
Sí, volem recuperar un tram del camí. Tenim alguns recursos econòmics i vam trobar que els havíem d’invertir en restaurar una paret.
Qui empeny el naixement de l’associació?
L’associació neix com a resposta a la decisió de la propietat de Binimoti d’aixecar una paret i una tanca metàl·lica per impedir el pas dels vesins. En realitat, però, qui va plantejar primer l’objectiu de recuperar el tram del Camí d’en Kane al seu pas per Binimoti va ser l’Agenda Local 21.
Però, com deis, el detonant va ser la decisió dels propietaris d’aixecar la paret.
Sí.
Era l’estiu de 2014…
Ens vam adreçar a l’Ajuntament. En realitat, havia d’haver enviat la Policia perquè la propietat no tenia permís per fer el que va fer. Però l’Ajuntament no va fer res. També ens vam dirigir per email al Consorci per a la Protecció de la Legalitat en Sòl Rústic, però tampoc no va fer res. Va ser aleshores quan vam decidir fer una sortida per a fer veure a la gent la problemàtica.
Aquella sortida va ser tot un èxit de participació…
Van venir 250 persones. La resposta de la gent ens va sorprendre a nosaltres mateixos. Esperàvem un centenar de persones, com a màxim.
Aleshores les administracions us van començar a fer una mica més de cas?
Una mica, perquè la situació es va complicar i la propietat va començar a posar denúncies.
Tot d’una en parlarem. Arran de la sortida és quan decidiu crear l’associació…
Sí, el novembre.
Francesc Pallicer n’és el primer president…
Sí.
El gener de 2023, després de 25 anys inaccessible al lliure trànsit dels vesins, la justícia dictamina que el tram del Camí d’en Kane que passa per Binimoti és públic. És un dia de joia per a l’associació. Però pel camí molts de vosaltres heu d’enfrontar moments molt difícils, amb querelles de la propietat…
Sí. Francesc Pallicer, Antoni Serra, Nito Barber, Miquel Pons Serra i jo mateix som denunciats per la propietat. En el meu cas, vaig rebre una querella criminal per a difrondre informació a través de les xarxes i incitar la gent a reivindicar el lliure pas.
Van ser els pitjors moments?
Per a mi sí. També quan el pont s’esfondrà. Ho vam descobrir nosaltres. Ens va saber molt de greu, perquè havíem avisat que passaria. Mon pare, de fet, m’ho deia. Si haguessin tingut la delicadesa de proposar apuntalar-lo potser s’hagués evitat.
Ara hi ha el projecte de fer-ne un de provisional…
Sí, sabem que hi ha una partida d’uns 20.000 euros per a fer un pont de ferro temporal.
Que va passar amb les denúncies personals interposades per la propietat?
El Jutjat les va arxivar totes.
“El dia que va arribar la resolució de l’Audiència va ser molt emocionant. I vam plorar i tot. Vam plorar perquè havíem batallat molt per aconseguir-ho”
Després de tot el procés judicial per a recuperar l’ús públic del camí, l’Audiència Provincial de Palma dictaminà que la titularitat del tram, de poc més d’un quilòmetre, és del consistori, i acusà la part demandada d’ocupació il·legítima. Com vareu rebre la notícia?
Sí, va ser un dia molt emocionant. Vam plorar i tot.
Perquè plorareu?, d’on ve aquest sentiment tan profund?
Vam plorar perquè havíem batallat molt, havíem passat pel judici, havíem vist tantes coses… Tampoc no sabíem bé què passaria.
De fet, el Jutjat de Ciutadella va donar la raó en primera instància a la propietat…
Sí. Aquella sentència va ser curiosa. Va sortir a l’endemà del judici.
Semblava que el jutge ho tenia bastant clar.
Sí, tenia clar que el tram era privat.
Creieu que tenia algun prejudici?
No ho sé. Supòs que els jutges intenten ser objectius.
Quan us començau a plantejar que la reivindicació ha d’anar més enllà de Binimoti i s’ha d’estendre a Santa Rita, Binissuès i Terra Roja?
Pràcticament des del primer moment, però al principi estàvem enfocats a resoldre el problema de Binimoti. Al grup ja teníem clar, per exemple, que Terra Roja era privat i que s’havia d’anar fent feina. De fet, ja s’havien fet contactes des del 2015.
Com es pot entendre que si la propietat ja té des de llavors predisposició a arribar a acords, no s’hagi aconseguit avançar?
El conseller Alejandre ens va dir que el Consell tenia un acord tancat amb el propietari de Terra Roja. Després, el 2015, hi va haver un canvi de govern.
Va entrar el govern tripartit PSOE-Més-Podem…
Sí, i em consta que hi van xerrar però no van arribar a cap acord. El propietari deia que endavant, però no hi havia manera de fer res.
Us va sorprendre que amb un govern d’esquerres no s’aconseguís avançar res en vuit anys?
No ho vaig entendre.
Teniu constància que l’Ajuntament hagi fet algun avanç?
Crec que l’Ajuntament intenta arribar a un acord i signar un conveni amb la propietat. És el que els volem demanar.
Creieu que les institucions no tenen amb el Camí d’en Kane la mateixa sensibilitat que han demostrat amb el Camí de Cavalls?
En el Camí d’en Kane no hi veuen tant d’interès. En el cas del Camí de Cavalls, les administracions van arribar a l’expropiació. Per què? Doncs perquè si s’hagués agafat la via dels contenciosos, la cosa no hagués acabat mai. Per açò, creiem que hi ha d’haver un projecte per declarar d’interès general els tres trams del Camí d’en Kane que queden per recuperar i expropiar-los.
“Les institucions no tenen tant d’interès en el Camí d’en Kane com van tenir en el Camí de Cavalls. Per açò, creiem que hi ha d’haver un projecte per expropiar els tres trams del Camí d’en Kane que queden per recuperar”
Trobau que aquesta és la solució?
Sí, tot i que ja sabem que és un procés llarg. Però també més segur.
De moment, la via de l’acord i la negociació no ha donat fruits…
Així és.
Us heu queixat públicament que l’Ajuntament no atèn les vostres peticions per a fer una reunió. Com s’entèn que en un poble com Ferreries, on tots us coneixeu, l’Ajuntament no hagi tret temps per a reunir-se amb vosaltres?
Supòs que es deu al fet que no tenen les coses fermades i no ens poden dir res segur del tot. Ells saben els temes que hi ha. Si tinguessin coses ens haguessin convocat. Crec que és bo que col·laborem i fem accions conjuntes. Crec que hi manca una mica açò.
Parlem de Santa Rita. La propietat ha desafiat públicament l’Ajuntament a demostrar la servitud de pas pel Camí d’en Kane. Diu que el consistori no ha aportat cap contracte o títol signat que reforci l’acord de ple de 1904.
El document és a l’arxiu.
Us referiu al document-conveni entre el propietari, José Oliver y Soler, el batle Antoni Coll Marquès, i el síndic José Riudavets y Pons del 18 de juny de 1904. Però la propietat diu que no existeix i l’Ajuntament no el troba. Com pot ser que vosaltres sapigueu on és?
Podem anar a l’arxiu i us puc dir en quina capsa es troba.
Però és l’acta del ple o és el document original en què es basa l’acord de ple?
No us ho sé dir.
Açí rau el problema, doncs. Supòs que l’Ajuntament ja té localitzat l’acord de ple. Aquest tema pot ser també molt complicat. Creieu que aquest és un altre argument a favor de l’expropiació?
Sí. Ho hem valorat i trobam que sí.
Teniu assessorament legal, a l’associació?
No. Anam consultant. De vegades hem fet consultes amb Josep Massot, el que passa és que no tenim prou recursos. Però si és necessari els tindrem.
Rebeu subvencions públiques?
No hem demanat mai subvencions a les administracions. L’única entitat que ens ajuda és Caixa Colonya. Intentam funcionar de manera més autònoma.
Tornem a Binissuès. Per què un acord gairebé pendent només d’una firma no s’arriba a signar? Han passat 9 anys…
El 2015 es va signar un conveni per a desviar la carretera general, però el govern que va entrar no el va dur a terme. Els tècnics del Consell no ho van veure clar. Van dir que el conveni no era legal o no era efectiu. Aleshores, tornam a l’antic traçat, que està recollit al Catàleg de Camins.
Aquí hi ha una paradoxa, no ho creieu?. Tots els ajuntaments estan aprovant els catàlegs de camins públics. Com s’explica que s’aprovin aquests documents per plenari, amb uns traçats ben marcats, i que la realitat vagi per un altre cantó? El tram de Santa Rita també és públic, segons el Catàleg de Camins de Ferreries.
Sí, és curiós que tenim, a la fi, una eina legal, i que ens posin traves, per exemple en el cas de Santa Rita. L’Ajuntament hauria de fer valer el fet que aquest tram estigui dins el Catàleg de Camins.
“La propietat de Binissuès està per a tornar a recuperar el conveni del 2015, que passava per la carretera. Però, és clar, el catàleg recull ara el traçat antic”
Estem parlant en total de molts metres entre tots els trams?
A Santa Rita són uns 1,3 kms, i a Terra Roja també. A Binissuès deu ser un poc més d’un quilòmetre. La propietat de Binissuès està per a tornar a recuperar el conveni del 2015, que passava per la carretera. Però, és clar, el catàleg recull ara el traçat antic.
Una de les vostres reivindicacions és posar en marxa el Consell de Camins de Ferreries…
Vam trobar que era una cosa interessant. Cada tres mesos solem anar a les reunions que es fan al Consell insular (ara es faran cada mig any). Aquesta idea és bona per aplicar-la a Ferreries. Representaria ajuntar els esforços de voluntaris, i de propietaris, fins i tot, per mirar que els camins estiguins nets i aclarits. Ho hem proposat a l’Ajuntament i de moment no ens ha dit res.
La reforma del pont de sa Bova és una altra de les prioritats de la vostra agenda…
Sí, però l’empresa a la qual s’havia adjudicat l’obra va renunciar. La situació torna a estar com al principi.
Al capdavall, les administracions, d’un o altre color polític, no semblen malintencionades, però els problemes s’eternitzen. I les solucions… No ho creieu?
En aquests anys hem après que les administracions tenen un altre ritme per a fer les coses. Supòs que volen ser garantistes, tot i que de vegades s’equivoquen, i en algun cas hi hem hagut d’estar damunt perquè s’equivocaven en els terminis. Ens agradaria molt poder fer feina junts amb l’Ajuntament i que fos més receptiu, però hem de tenir paciència.
“El Consell de Camins de Ferreries permetria ajuntar els esforços de voluntaris, i de propietaris, fins i tot, per mirar que els camins estiguins nets i aclarits. Ho hem proposat a l’Ajuntament i de moment no ens ha dit res”
Heu parlat amb l’Entesa i el PSOE per a tenir el seu suport per a encetar la via de l’expropiació?
Vam presentar una moció, que el PP va rebutjar.
No és menys cert que l’esquerra ha governat els últims anys i tampoc no ha posat en marxa el mecanisme de l’expropiació…
És el que us dic. Quan els partits són al govern veuen les coses de manera diferent. Tots fan el mateix. L’Ajuntament que hi ha ara té interès en què les coses es solucionin, però crec que té altres prioritats.
