El fenòmen de les teories conspiratives, com el negacionisme del canvi climàtic o el terraplanisme no sols desafia la ciència, sinó que també respon a necessitats psicològiques i emocionals més àmplies.
Aquestes teories prosperen perquè ofereixen als seus seguidors una alternativa a l’ordre establert, apel·lant a la seva identitat i proporcionant un fort sentit de pertinença a un grup “selecte” que creu haver descobert la “veritat”.
La majoria d’aquest grups opten per una narrativa que presenta a les institucions com a corruptes i enganyoses. Aquesta narrativa antiestablishment és emocionalment atractiva perquè ofereix explicacions simples a fenòmens complexos. Els seguidors busquen i comparteixen contingut que reforça les seves creences, en gran part gràcies als algorismes de les xarxes socials que crean cambres de ressò, amplificant les idees que ja sostenen sense confrontar els seus errors.
Hi ha persones igualment crítiques amb el sistema però que fan servir el pensament crític : revisen constantment la informació i ajusten les seves creences en funció dels fets, però a diferència d’aquests, els seguidors de teories conspiratives solen mostrar una rigidesa cognitiva: les seves creences formen part de la seva identitat, i per això abandonar-les implicaria una pèrdua de si mateixos.
Aquestes narratives conspiratives també proporcionen una sensació de control i pertinença a un grup “despert”, la qual cosa reforça encara més la seva resistència a acceptar proves que contradiguin les seves idees. Aquests moviments actuen com a refugis psicològics en un món caòtic i complex. Els seguidors creuen que pertanyen a un grup especial que ha descobert “la veritat”, la qual cosa reforça la seva identitat personal i el seu sentit de superioritat sobre aquells que consideren “no desperts”. Les xarxes socials exerceixen un paper clau en aquest procés, ja que els permeten trobar comunitats que reforcin les seves creences, creant així un cercle tancat de validació mútua.
Sorpren la participació d’alguns científics en aquest moviment. Però encara que puguin ser experts en un camp particular, no significa que la seva capacitat crítica i analítica s’apliqui d’igual manera en àrees fora de la seva especialitat, i també poden caure en els mateixos biaixos cognitius. La idea de tenir un coneixement que els col·loca per sobre de la resta del món pot ser un motivador psicològic fort, així com el rèdit econòmic que “els experts” en poden treure d’aquests moviments.
En la guerra d’informació que es lliura a Internet, les dades i l’evidència científica estan perdent enfront del poder de les narratives emocionals que connecten amb les persones. La identitat dels seguidors de teories conspiratives és un factor clau en la seva resistència a canviar d’opinió.
Mentre sentin que la seva identitat està representada, continuaran rebutjant les dades que contradiguin les seves creences.
Aquests moviments , encara que aparenten desafiar l’ordre establert, sovint són funcionals per al sistema. Canalitzen el descontent social sense convertir-se en una amenaça real, generant polarització que manté a la societat dividida i confusa, la qual cosa impedeix la formació de moviments cohesius que exigeixin canvis significatius. Paradoxalment, a través d’aquests polarització i manipulació , alguns sectors del sistema obtenen avantatges del caos creat per aquests moviments antisitema.
Prosperen perquè ofereixen narratives que satisfan necessitats psicològiques d’identitat i pertinença, més que per la seva veracitat, i en un entorn dominat per les xarxes socials, aquestes narratives tenen un ampli abast i són difícils de contrarestar només amb dades.
A més, els crítics del sistema sovint no troben respostes satisfactòries en altres fonts, la qual cosa els porta a buscar significat en aquestes teories, que els acull i valida.
Comprendre les motivacions psicològiques darrere d’ells és essencial per a abordar la seva creixent influència en la societat actual.
