25 d’abril de 2015, Nepal es fa ver un lloc en totes les notícies del món: un gran terratrèmol havia assetjat el país, deixant milers de morts i desplaçats. 4 mesos abans, arribava a Nepal sola, per primera vegada a un país asiàtic. Des d’aquell primer moment que vaig trepitjar l’aeroport fins a dia d’avui han passat quasi 10 anys i moltíssimes experiències i canvis amb el transcurs del temps. Des de bloquejos, voluntariats, vivències a pobles allunyats fins treballar a una de les escoles més elitistes del país.
La primera vegada a Nepal tot es nou, impactant y intens. Es un país amb una gran diversitat de ètnies, llengües i cultures, amb molt d’amor per les tradicions i les costums. Viure a Bungamati em va ajudar a conèixer millor la vida newar, plena de música, celebracions i menjar. Aquell temps estava de voluntària a una guarderia (Amarapur Child Care Center) creada per a la gent amb menys recursos del poble, ja que el cost mensual es bastant baix. Aquí, vaig començar a viure els festivals i entendre las raons darrera de certes tradicions.
Els següents anys, ja vivint a Katmandú, vaig continuar visitant i treballant amb Amarapur combinant-ho amb l’escola temporal que Hugging Nepal havia establert al camp de desplaçats de Chuchepati. Allà havia arribat gent de tot el país quan el terratrèmol els havia deixat sense casa, feina i els hi havia robat la vida que tenien abans. Gent de totes les zones muntanyoses de Nepal i de totes les ètnies convivien en aquest petit terreny, en harmonia.
Vaig estar col·laborant durant un temps amb aquest projectes fins que vaig conèixer na Sangita. Una dona meravellosa i resilient com poques, directora de una organització local que acolleix i dóna feina a dones amb discapacitat – física o mental – però sempre amb un somriure i amb alegria, amb ganes de celebrar i de comartir. EPSA Nepal em fer veure que aquest preciós país també té, com tots, una cara obscura de discriminació i castisme.
Els anys van anar passant fins que, sense esperar-ho, vaig començar a fer feina de professora d’espanyol a una acadèmia. Allà vaig conèixer gent amb més nivell adquisitiu, amb una vida més còmode y amb possibilitat de viatjar fora del país. I a través del meu director d’aquell moment, vaig entrar a formar part del professorat de Ullens School, una de les escoles més cares i elitistes de Nepal amb un currículum internacional (IBDP).
Si arribar a Nepal va suposar un xoc cultural, Ullens va ser un segon xoc, quan vaig conèixer la riquesa i la vida de famílies de negocis i polítics. Estudiants que coneixen menys que jo la realitat del seu propi país i que durant la setmana que passem a pobles allunyats de la capital no saben adaptar-se.
Amb aquests canvis al llarg de quasi 10 anys i totes les experiències, havent viscut (i encara ara vivint) diferents mons i perspectives en un mateix país, us intentaré apropar de tan en tan Nepal a casa vostra.
