C.M./DFerreries. Edgar Badia Guardiola (Barcelona, 12 de febrer del 1992) és agent lliure després de no renovar amb l’Elx, on ha passat les últimes cinc temporades, tres de les quals a Segona Divisió. Format a les categories inferiors del Reial Club Esportiu Espanyol, Badia es va convertir en una de les promeses de la porteria perica i va arribar a debutar amb el primer equip, amb Pochettino com a entrenador. Després d’uns anys al Granada B i al Reus, el 5 de gener de 2019, el porter català va signar amb l’Elx, amb qui va pujar a Primera Divisió. Ara, com a agent lliure, espera a Ferreries, d’on és la seva dona, la millor oportunitat per a continuar la seva carrera en l’elit.
El tancament del mercat estival va venir acompanyat de la notícia que no seguíeu a l’Elx perquè l’equip il·licità havia d’alliberar massa salarial i us quedaveu sense equip. Continuau, a dia d’avui, com a agent lliure?
Vaig jugar el primer partit de lliga amb l’Elx contra l’Osca, però hi havia la possibilitat que m’anigués a un altre equip. El mercat s’allargà i al final l’Elx decidí que dels tres porters es volia quedat amb els altres dos: Miguel San Román (27) i Matías Dituro (37). Quan es tanca el mercat em quedo sense masses opcions on anar i decidim que és millor arribar a un acord i quedar-me com a agent lliure a l’espera que em surti alguna cosa que nosaltres pensem que és el següent pas correcte per a la meva carrera.
Heu rebut ofertes?
Sí, tinc ofertes damunt la taula però de moment hem preferit esperar el moment adequat per a fer el segon pas.
He rebut alguna oferta d’equips de Primera?
Hi ha hagut diferents opcions, em permetreu que no concreti molt. Ja dic, hem preferit esperar, mantenir-me en forma i quan arribi l’opció que creiem que és l’adequada, agafar-la.
Com ho féu, mentrestant, per mantenir-vos en forma?
Treballo amb un preparador físic. Em fa un pla setmanal, on tinc treball més aeròbic, com anar a córrer o fer altres esports alternatius, treball per guanyar potència i força a les cames, i una mica de tren superior.
Ara mateix, residiu a Barcelona, a Ferreries…?
A Ferreries. Vam decidir que veníem a Ferreries a mantenir-nos en forma i gaudir també una mica d’aquesta baixada que et dóna el fet de poder viure a un poble, que és quelcom que jo valor molt, i que la meva família i jo vàrem decidir que era el millor.
La vostra dona és de Ferreries…
Sí. Tenim un fill que va néixer a Elx. La Míriam està embarassada ara del segon. Ambdós valorem molt la vida de poble. La Míriam s’ha criat aquí, a Ferreries. Hem pensat que allò ideal per a criar els nostres fills era venir a viure a Ferreries.
“Els aficionats de l’Elx m’han premiat en totes les temporades com a millor jugador de l’equip, i això vol dir que he rendit molt i estic content. Amb l’Elx he pogut gaudir del somni de jugar a Primera Divisió”
Quin balanç feis de la vostra estada a l’Elx dels últims cinc anys?
Ha estat una etapa fantàstica. Quan jo vaig arribar vam aconseguir salvar l’equip, que estava en una situació complicada. Després vam aconseguir pujar a Primera, contra tot pronòstic, en una situació una mica especial, amb el Covid per enmig. Hem estat tres temporades seguides a Primera, cosa que l’Elx no aconseguia des dels ansy setanta. L’any del centenari, que vam aconseguir jugar-lo a Primera, les coses no van anar del tot bé. En general no vam fer un bon any i vam quedar els darrers. L’any passat al principi vam començar a jugar malament, jo vaig deixar de jugar i vaig haver de sortir cedit al Saragossa, on vaig fer una segona volta fantàstica i he pogut gaudir d’un club increïble. Però fixant-nos en la meva etapa a l’Elx, ha estat fantàstica, tant a nivell col·lectiu com individual.Els aficionats al final m’han premiat en totes les temporades com a millor jugador de l’equip, i això vol dir que a nivell individual he rendit molt i estic content. Amb l’Elx he pogut gaudir també del somni de jugar a Primera Divisió.
Pel que sembla, la porteria de l’Elx serà ara per a Matías Dituro, un porter argentí veterà de 37 anys. Tot i que la seva edat potser el limita per a ser una peça de futur al club, el cert és que la posició de porter permet jugar davall dels pals més temps potser que no pas la resta de futbolistes…
I tant. Matías Dituro és un porter que es cuida molt i que és molt professional. És l’exemple que em fa entendre que jo també puc allargar la meva carrera, perquè jo sóc també una persona molt constant, que treballo amb molta dedicació i que em cuido molt. Evidentment, em ve de gust venir a viure a Ferreries, però crec que encara puc allargar una mica més la meva carrera.
Us formeu a les categories inferiors del Reial Club Esportiu Espanyol…
La meva història comença als sis anys a la pedrera del Barça, on m’hi estic tres anys, després passo a la de la Unió Esportiva Cornellà, que em dóna una formació increïble, i des d’allà ja pas a la pedrera de l’Espanyol, on ja hi estic sis o set anys. Amb l’Espanyol vaig el debut amb el primer equip, l’11 de gener de 2012, a la Copa del Rei, en un partit d’octaus de final a casa contra el Còrdova, que guanyem 4-2.
“Crec que davall la porteria sóc un porter molt ràpid, àgil, amb molta velocitat de reacció i que intento sempre estar molt ben col·locat i ben relacionat amb la defensa”
L’equip estava aleshores a les ordres de Mauricio Pochettino…
Vaig estar en dinàmica del primer equip a Primera Divisió. Al final, però, l’Espanyol no aposta per mi, tot i proclamar-me campió de l’Eurocopa Sub-19 de l’any 2011 essent el porter titular de la selecció espanyola. La sortida de l’Espanyol m’obliga a donar una volta, primer pel Granada B, i després pel Reus Esportiu, on pugem a Segona i faig uns bons anys, fins que acab a l’Elx.
He llegit que tant l’Espanyol com el Barça us havien rebutjat per ser “baixet”… Però, és clar, això de ser “baixet” és quelcom molt relatiu, perquè mediu…
Un metre vuitanta. Però avui dia, a la porteria, és cert que els equips busquen porters més aprop dels 1’90. Sí que és ver que el tema de l’estatura potser em pot haver limitat un poquet al llarg de tota la meva carrera. Potser això en té la culpa que molts equips hagin decidit no apostar per mi, però jo això ho he portat com un repte. Al final, he aconseguit jugar a Primera Divisió i destacar a la categoria durant uns anys, tot i aquest fet que, per alguns, és un factor limitant.
Apostar pels porters alts és una moda, ara mateix, al futbol modern?
No sé si és una moda, però sí que és una tendència. Crec que en tots els esports, però en el futbol en concret el físic és molt important. Cada cop hi ha més tècniques per aconseguir que els porters de metre noranta siguin quasi tan ràpids com els del metre vuitanta.
Quines creieu que són les vostres milllors qualitats com a porter?
Crec que sóc un porter molt competitiu, que està sempre concentrat, amb molta comunicació, que analitza molt bé els equips a la prèvia dels partits per saber què requerirà el partit que juguem, i això em fa ser un porter proactiu, que per a mi és una paraula molt important. A partir d’aquí, crec que sóc davall la porteria un porter molt ràpid, àgil, amb molta velocitat de reacció i que intento sempre estar molt ben col·locat i ben relacionat amb la defensa.
“Hi ha bons jugadors a totes les categories, el tema és poder mantenir els esforços físics en aquestes condicions de qualitat. La Segona i la Primera tenen un nivell molt similar”
L’estiu del 2013 fitxeu pel Granaca CF, però estau molt poc temps amb l’equip, fins que salteu al Reus. L’etapa del Reus ha estat una etapa de bons records…
Va ser una aposta anar a un projecte com el del Reus i a una ciutat on jo ja hi tenia amics, i on la Míriam i jo vam ésser molt feliços. Sincerament, crec que el projecte es va fer molt bé des del principi. Teníem un grup de jugadors amb un nivell molt alt. A la Segona B d’aquell moment, que ara és la Primera REB, la tercera categoria del futbol espanyol, vam fer unes temporades boníssimes. A la primera vam fer play-off, que vam perdre amb el Racing de Ferrol, i a la segona vam ser campions del Grup III, que és un grup molt difícil, amb els equips balears, valencians i catalans. Al play-off vàrem eliminar el Racing de Santander, que a priori era favorit. A l’any següent vam fer una temporada fantàstica, quedant els onzès de Segona, i a la propera ens vam salvar amb molta antelació, cosa que té molt mèrit. Vam aconseguir mantenir un bloc de jugadors, que s’anaven renovant i que eren molt feliços allà. Les coses es van fer molt bé però de sobte el club va entrar en problemes econòmics, va deixar de pagar i, al final, va desaparèixer, el gener, que és quan jo acabo la meva etapa al Reus.
El 28 de desembre de 2018, sou un dels cinc jugadors que deixeu el Reus degut als impagaments del sou.
Va ser un procés una mica difícil d’explicar. Al final, hi havia moltes possibilitats que ens anessin pagant i poder evitar que el club desaparegués. Vam acabar denunciant tots el club, però al final uns van cobrar, els altres no… El procés va desembocar en el fet que, al final, tots quedéssim lliures. Jo vaig acabar a l’Elx en una situació molt incerta i sense saber què passaria al futur, però al final m’ha anat genial.
Quina diferència hi ha entre jugar a Primera, a Segona i a Primera REB?
En general, hi ha bons jugadors a totes les categories. El tema és poder mantenir els esforços físics en aquestes condicions de qualitat. És a dir, hi ha bons llançadors de còrners i de faltes a totes les categories. El tema és que puguis mantenir els esforços amb aquest nivell, crec que aquesta és la principal diferència. Òbviament, els millors jugadors del món estan a la categories més altes. Però en el futbolt espanyol, la Segona Divisió i la Primera tenen un nivell molt similar.
“Arribar a Primera Divisió és un record molt maco. És quelcom que molts pocs poden dir”
Debutau a la màxima categoria del futbol espanyol el 26 de setembre de 2020, en una derrota a casa per 0-3 contra la Reial Societat. Com recordau aquell partit?
Record que pugem a Primera el dia de Sant Bartomeu, tenim vuit dies de vacances, la Lliga ja comença mentre nosaltres estem de vacances i ens ajornen els dos primers partits. És clar, tornem i als 10 dies ja comencem la Lliga, quan els equips portaven ja dues jornades. La Reial Societat havia començat molt bé, nosaltres no havíem tingut gairebé vacances, jugadors nous, entrenador nou, i és veritat que la Reial Societat ve i ens passa per sobre. Faig un molt bon partit, vaig parar moltíssim, però ens vam guanyar. Òbviament, per tot això el record no és el millor. Es dóna la circumstància que la setmana abans juguem el Trofeu Joan Gamper. Al camp del Barça faig un partit espectacular. Tinc un record increïble. Perdem només 1 a 0, però faig un munt de parades i l’equip competeix bé. Amb tot, després del partit amb la Reial Societat, tenim una ratxa molt bona, de sis o set partits sense perdre i fem la millor arrencada de l’Elx de la seva història a la Primera Divisió. És un record molt maco, arribar a Primera. És quelcom que molts pocs poden dir.
L’Eurocopa del 2011 amb la selecció Sub-19 deu ser un dels millors records que teniu com a futbolista.
Sí. Des de la Sub-17 fins la Sub-19 vam jugar un munt de tornejos. A l’Europeu Sub-17 no encaixo ni un sol gol en tota la competició. Al Mundial Sub-17 vam perdre la semifinal i vam obtenir la medalla de bronze, i a l’Europeu Sub-19 a Romania guanyarem la final per 1-0 a la República Txeca. Són experiències fantàstiques que, a més, et donen una formació increïble i que et permeten fer amistats per a tota la vida.
“He rebut ofertes per a anar a l’estranger, i no hi tanquem la porta. El que passa és que després d’aquests anys bons a Primera, crec que hem d’estudiar molt bé el següent pas a donar. No ens hem d’equivocar”
Heu estudiat la possibilitat de marxar a altres lligues com Aràbia, els Estats Units o la Índia?
Ara mateix, Pedro Capó, que és un dels menorquins que hi ha al futbol professional, ha marxat a la Índia. També és cert que en el seu cas està en una fase de la seva carrera bastant avançada. Amb els menorquins que juguen al futbol professional em porto molt bé amb tots. Amb Sergi Enrich he coincidit als vestidors del Saragossa i hem fet molta amistat. Per la nostra part, sí que valorem la possibilitat d’anar a l’estranger. El que passa és que després d’aquests anys bons a Primera, crec que hem d’estudiar molt bé el següent pas a donar. No ens hem d’equivocar.
La vida del futbolista professional dóna molts tombs…
Sí, dóna moltes voltes, i canvia molt ràpid. Pots passar de ser el jugador més valorat d’un equip a Primera Divisió a quedar-te un any i mig després sense equip. També és cert que estic sense equip per decisió pròpia, perquè és decisió meva no agafar totes les ofertes que m’arriben.
La vida del jugador professional, implica molts sacrificis?
Tot va des del descans a una alimentació correcta, seguint per un entrenament molt metòdic i constant, i fer un treball mental molt important. Per a mi, per exemple, és molt important també el treball amb la meva psicòloga. Tot en conjunt, són un conjunt d’obligacions que t’implica el futbol d’elit i l’esport d’elit en general. Jo les mantindré fins al final de la meva carrera, perquè per a mi ja s’ha convertit en una forma de vida.
“Quan era jove el meu ídol de sempre havia estat Iker Casillas. Però Ter Stegen, per a mi, ha estat el porter mes complet dels últims anys”
Quins són els porters en qui més us heu fixat com a referències?
Quan era jove el meu ídol sempre havia estat Iker Casillas, que és un porter que, per característiques físiques, és similar a mi.
Tot i que no era un porter excessivament alt…
1’83, però era un porter molt ràpid a la porteria i que en els moments clau feia parades importants. També em vaig fixar molt amb Víctor Valdés, perque jo també sóc de Barcelona. Víctor tenia un joc de peus just en el moment en què els porters començaven a jugar amb els peus. També Ter Stegen, que per a mi ha estat el porter més complet dels últims anys.
La manera de jugar dels porters ha canviat en els últims anys…
Sí, pel fet de jugar més amb els peus i també per entendre molt el joc. Jo crec que aquest és un punt fort meu, que entenc molt bé el joc, i puc intentar ajudar molt l’equip, amb la sortida de la pilota des de darrere.
“Sempre m’han atret la física i les matemàtiques. No descarto estudiar la carrera en un futur”
Quin jugador de futbol us ha impressionat més?
Messi, perquè portava la pilota enganxada al peu. Vaig jugar tres partits contra ell, i era diferencial en molts moments. Però crec que, en general, tots els equips de Primera Divisió tenien jugadors superdeterminants. Miraves a Vinicius i era rapidíssim i deies: “Com pot ser que vagi a la velocitat que va i no s’equivoqui a nivell tècnic!”. I a la porteria, tinc la sort que he pogut competir amb Oblak per a ser el porter amb més parades de Primera Divisió. Ho he gaudit molt. Però després de jugar contra Messi et dones compte que és el millor de la història.
Jugant en un equip com l’Elx, que juga per la permanència, devíeu rebre molts tirs a porta…
En dos dels tres anys a Primera vaig ser dels porters amb més parades de la categoria. Això, per una banda, és positiu perquè estàs molt actiu i participes molt, però, per l’altra, preferiries que no xutessin tant.
“Després de jugar contra Messi et dones compte que és el millor jugador de la història. A la porteria, tinc la sort que he pogut competir amb Oblack per a ser el porter amb més parades de Primera”
He llegit en algun lloc que abans de dedicar-vos al futbol us havíeu sentit atret per la matemàtica, l’astronomia, l’enginyeria…
Sí, vaig començar estudiant enginyeria electrònica a Barcelona, però quan vaig marxar a Granada vaig pensar que no era el millor estudiar a distància, i aleshores en vaig treure el Grau d’Administració i Direcció d’Empreses, amb un màster amb Negoci i Màrqueting Digital. Això ho vaig fer una mica pensant en la meva formació i en el futur. Però a mi el que sempre m’havia atret era la física i les matemàtiques. Però era una carrera molt difícil per a fer-la en línia i implicava moltes hores de coneixement. En qualsevol cas, no descarto en el futur poder estudiar aquesta carrera.
És cert que teniu la vostra pròpia marca de guants esportius?
Vam obrir una empresa el 2019, que es diu Two Five Gloves, que és com l’alternativa, perquè els porters sempre porten l’1 i el 13. La progressió que hem tingut és fantàstica. Portem patrocinats de Primera i Segona d’Espanya i de l’estranger. Hem crescut moltíssim a molts països, ja tenim una facturació bastant elevada. Enguany, la idea és que facturem prop d’un milió d’euros, que està molt bé.
Els futbolistes teniu una vida professional curta. És important que esteu ben assessorats?
Sí. És evident que els nivells salarials són molt alts durant uns anys però després, a partir dels 35-40, quan et retires, deixes de tenir ingressos. Hi ha molts anys per davant, tens despeses, tens família, portes un ritme de vida més alt, perquè la vida de futbolista implica també moltes mudances, canvis, lloguers a ciutats que són més cares… Per això és molt important pensar en el futur i saber gestionar-ho bé. Crec que per a mi sempre ha estat una prioritat fer-ho, que ho he fet molt bé i que encara hem queden moltes coses per a fer.
“Per als clubs, els jugadors només som actius, números: un dia som els millors, i a l’altre no els interesses i et rescindeixen el contracte”
Com ha estat la vostra relació amb la premsa esportiva?
Crec que sempre he estat una persona oberta a fer entrevistes, a donar molta informació, a ser sincer i a no dir mentides mai. Però sí que és veritat és que, com a espectador, veus notícies relacionades amb la teva persona que són falses. La premsa esportiva molts cops de petits rumors fa notícies. Llavors sí que fa molt mal al futbolista. Amb els anys he après a no llegir notícies i a centrar-me simplement en el que jo sé i visc. Per exemple, el dia de la meva boda, que em casava a la Catedral de Menorca, surt la notícia que m’havia fitxat el Deportivo de la Coruña. Allà és on em vaig donar compte que tot això feia mal. Era totalment fals, i això s’ha produït constantment a la meva carrera. Fa molt mal i aprens a no llegir les notícies.
Tots els catalans o sou pericos o sou culés…
Sí, però essent professional aprens a no lligar-te a un equip. Evidentment, li dec tot e l’Espanyol i me l’estimo moltíssim. Però ara mateix no et puc dir que sóc d’un equip, perquè a mi, per exemple, el Reus i l’Elx m’ho han domat tot també. Per tant, jo he estat, i sóc i seré sempre dels equips que m’ho han donat tot.
Cap on creieu que va el món del futbol?
Cada cop a més negoci i a utilitzar els jugadors com a actius, que és el que som per als clubs. Per als clubs som números: un dia som els millors, i a l’altre no ens interesses i et rescindeixen el contracte. És un negoci pur i dur.
“El nou model de Champions em sembla bastant atractius, tinc moltes ganes de veure’l com a espectador. Tant de bo algun dia la pugui jugar, no sé si amb un equip d’aquí o de fora. Seria un somni per a mi”
Què en penseu, del nou model de la Champions?
Em sembla bastant atractius, tinc moltes ganes de veure’l com a espectador. Tant de bo algun dia la pugui jugar, no sé si amb un equip d’aquí o de fora. Seria un somni per a mi. Però sí que m’atreu molt, serà interessant veure’l.
I la Lliga?
Crec que estarà molt igualada. El Madrid té un bloc de jugadors fantàstic, que fa anys que dóna moltes alegries a la seva afició, al qual s’ha afegit ara Mbappé. Per la seva banda, el Barça ha fet una arrencada de Lliga molt positiva, té jugadors joves amb moltes ganes. Serà superinteressant.
Seguiu algun altre esport?
Sincerament, a mi se’m donen bé tots els esports. Ara estic aprofitant per a jugar una miqueta més a paddle, que és un esport que m’encanta i que, a més, se’m dóna bé. A Ferreries tenim un grup d’amics que tots els estius juguem, i ara estic jugant més per a mantenir-me en forma. Els tennis és un esport al qual m’hagués agradat dedicar-m’hi. Sóc amic d’un tennista ciutadellenc que es diu Sergio Martos, que ara està a prop del tot 100 de dobles, i segueixo la NCL, el futbol americà, com a esport alternatiu.
Què us agrada més de viure a Ferreries?
Per a mi, l’avantatge de Ferreries és que potser és dels pobles de Menorca amb un ajuntament més gran amb menys turistes, i a mi això m’encanta. Perquè jo vinc a passar els estius, i vull tranquil·litat. Ara que tinc nens, baixem al parc i tenim amics. Jo gaudeixo d’aquesta vida. Essent de Barcelona, que és una ciutat enorme, valoro moltíssim això i tinc molt clar que vull viure aquí el dia de demà.
