C.M./DFerreries. El Castell de Sant Antoni de Fornells ha acollit del 18 al 22 de setembre la primera exposició retrospectiva de l’obra del pintor figuratiu Basili Pons Pons (Maó, 1969), que aquest proper 19 d’octubre compleix 55 anys. La mostra ha acollit una selecció de 25 quadres representatius de la producció de l’artista menorquí, elaborats entre els anys 2007, en què començà a pintar, i 2024. Influït per artistes com Monet, Renoir, Van Gogh, Rembrandt o Vives Llull, Pons, de formació autodidacte, ha transitat el camí que l’ha dut des de la tradició pictòrica del paisatgisme menorquí fins a la figuració de formes amples i expressives i colors vius, representada en els retrats de cares femenines exòtiques i d’estampes parisenques de les darreres obres. Basili Pons ens rep a la seva casa del carrer del Rosari de Fornells, una casa convertida en una mena d’estudi-taller i de museu, amb el mar com a font d’inspiració permanent.
La pintura ha estat, en el vostre cas, una afició tardana. A què us heu dedicat professionalment?
Mon pare tenia una empresa de decoració, Suco Pons, a Maó. Vaig fer feina amb ell deu anys, des dels divuit.
D’on eren els vostres pares?
Mon pare i mo mare són d’Alaior. L’avi meu, Basili Pons Pons, va ser batle d’Alaior. Sota el seu comandament es va construir la xarxa de sanejament i proveïment d’aigua a Alaior.
Heu viscut a Alaior?
No. Mon pare feia feina al Banc Comercial de Menorca, a Ferreries, fins que va ser absorbit per Banesto, i va muntar l’empresa de decoració. És a dir, que primer vam viure a Ferreries, fins que vam anar a viure a Maó. Després que me’n vaig anar a fer el servei militar, em vaig dedicar a vendre els productes de decoració i d’instal·lacions esportives de mon pare. A la tornada a Menorca, em vaig fer representant.
Quan vau començar a pintar?
Vaig començar a pintar el 2000, però no va ser fins al 2007 que vaig començar a fer-ho amb exclussivitat.
La vostra formació és pràcticament autodidacte.
Sí, tot i que he anat a un parell d’escoles de dibuix i pintura. Una a Mallorca, la de Carlos Cerdà, que també ve de família de pintors, i una a Alaior. Però jo mateix m’he anat creant la meva tècnica, fixant-me en molts pintors. El meu professor de dibuix a Palma un dia em diu: “Tú tens la mà de pintor, no ho deixis. Això ho té poca gent”. A mi em ve una mica de genètica.
La vostra mare pintava…
Sí, tot i que la primera va ser la meva besàvia, Bienvenida Pons Serra. Ella, com jo, també feia cares. A Binicanó, n’hi ha una de pintada per ella. Vaig tenir una tia-àvia Maria Pons Pons, que també pintava. Mo mare, Bienvenida Pons Pons, era pintora i va anar a l’escola d’en Vives Llull. Feia paisatge.
A Menorca, el paisatgisme ha estat la tradició dominant…
Sí. Vives Llull, Sansuguet… El meu germà té molts quadres d’en Francesc Sans Huguet. També m’inspira molt.
Quines són les vostres referències?
La primera, mo mare. Jo pint per ella. Quan ella va morir vaig decidir que havia de seguir la seva carrera d’artista. Però parlant més en general, us diria que els impressionistes francesos, com Monet o Renoir. També Rembrandt o Van Gogh. En el cas de Menorca, m’agrada molt Vives Llull.
Sou un pintor d’intuïció?
M’inspira, per exemple, a l’hora de pintar, una fotografia del National Geographic. M’agraden els rostres acolorits. La natura m’inspira molt.
“A l’hora de pintar, m’inspira, per exemple, una fotografia del National Geographic. M’agraden els rostres acolorits. La natura m’inspira molt”
Teniu alguns quadres inspirats en ambients del París de principis de segle, o la Rússia potser prerevolucionària…
La meva temàtica és el planeta. No m’agrada quedar-me només a Menorca, sinó abarcar tot el món.
Però no és el que fèieu als vostres inicis…
Als inicis me vaig inspirar molt en la fotografia antiga. Vaig començar a agafar postals i a plasmar-les en quadres. Primer vaig aprendre a dibuixar i a passar els meus dibuixos a colors.
Sempre heu fet servir la mateixa tècnica?
Sí, l’oli, tot i que el llàpis, també el domin. Per a conèixer els tons de profunditat i de llum, la pintura amb llàpis em va servir molt.
Quan començau a atrevir-vos amb la figura humana?
Deu fer uns cinc o sis anys. La gent em diu sovint: “Basi, les cares se’t donen molt bé, dedica’t més a les cares”. Pens que és quelcom una mica innat en mi.
Heu integrat la pintura a la vostra vida fins el punt que ja no sabríeu viure sense pintar?
Sí. La pintura em relaxa. Ho duc a la sang. Sempre he estat més interessat en la meva evolució que en explotar el vessant comercial de la meva pintura. Potser per això no em coneix tanta gent.
“Sempre he estat més interessat en la meva evolució com a pintor que en explotar el vessant comercial de la meva pintura. Potser per això no em coneix tanta gent”
Molts pintors, i alguns amb prou èxit, no han fet altra cosa al llarg de la seva carrera que explotar el seu vessant comercial…
Jo m’he dedicat més a desenvolupar la meva tècnica que a vendre’m com a artista.
Aquesta és la vostra primera retrospectiva…
Sí. N’he fet algunes, d’exposicions, al Nou, a restaurants, a diferents hotels-boutique de Palma…
Però aquí, a Menorca, no us heu prodigat molt…
He estat alguns cops a la Nit d’Art, però d’alguna manera m’ha interessat més seguir pintant.
La vostra pintura té un cert toc naïf…
Sí. A les meves cares intent plasmar la meva tècnica. La gent que em diu que és una tècnica única. A molta gent els agraden els meus quadres pels colors.
Quines altres coses us agraden?
La música. M’agrada molt cantar. M’agrada cantar cançons de Frank Sinatra, Nino Bravo o Julio Iglesias.
Què va passar amb Julio Iglesias en el vostre compte d’Instagram?
Doncs que un dia em trob dos likes de Julio Iglesias a les meves obres. A partir d’aquí, vaig començar a rebre felicitacions de gent de tot el món: de Hollywood, de Rússia, de països àrabs… No sé si és com a conseqüència d’això o per un altre motiu, a la galeria Hauser&Wirth em van demanar dos quadres. Els vaig donar el de Rússia i el de la interpretació de Renoir que tenc penjats a casa. Em van contestar que els havien agradat molt, però que la galeria apostava per un altre estil de pintura.
Com definiríeu el tipus de pintura que feis?
És una pintura alegre, amb molt de color. De l’impressionisme he evolucionat cap a un tipus de pintura més figurativa, però alhora innovadora.
La inspiració, existeix?
A mi la pintura em desinhibeix i em relaxa. La inspiració? La tinc a l’abast. Potser Fornells m’inspira molt. Quan em pos a pintar m’oblit del món. Em passen les hores sense donar-me’n compte.
