C.M./Ferreries.
Quin balanç general feis d’aquest primer any de govern del PP al capdavant de l’Ajuntament de Ferreries?
Ha estat un any de posar-nos una mica al dia del funcionament de l’Administració i també, una mica, és clar, de desesperar-nos de veure com és, de lent, de vegades, per mor de la burocràcia. He de reconèixer, tanmateix, que aquesta era una de les coses que jo sempre em queixava, però cal viure-la des de dins per adonar-se’n. Amb tot, en aquests dotze primers mesos ens hem pogut centrar més en accions relacionades amb la dinamització del poble. Crec que ho està molt més ara del que ho estava aquests darrers anys, tant en tema de fires, com d’actes o de concerts. Un fet important, per a nosaltres, ha estat el tancament de l’acord de lloguer amb opció de compra de l’edifici de Ca ses Monges. També hem pogut fer feina amb el tema dels aparcaments, fent ús de la potestat que ens atorga el decret de simplificació administrativa del Govern. Gràcies a ell, hem pogut crear bosses d’aparcaments temporals, com la que hem fet a la tanca de Son Tem, on hi caben 230 cotxes. També, ampliant el pàrquing de Cala Mitjana per a donar cabuda a 150 vehicles més. Amb tot, abans de final d’any la nostra intenció és crear una nova bossa de 40 aparcaments fixos dins Ferreries, devora el torrent de Son Granot. A hores d’ara ja tenim el conveni pràcticament tancat amb el Consell, que és qui finançarà íntegrament aquest aparcament a través dels fons reservats per a s’Enclusa. El projecte incloïa, com recordareu, la creació d’aparcaments dissuasis dins el poble per tal de poder posar en marxa un bus-llançadera que connecti amb el cim.
Resoldre el problema de la manca de places d’aparcament era un dels que més us preocupava…
Així és. Mentre Menorca tengui aquest volum de cotxes damunt el seu territori -una qüestió que, tanmateix, compet al Consell decidir- a nosaltres el que ens ha d’ocupar és intentar gestionar els que tenim.
No és menys cert, per exemple, que tots els projectes tenen lletra petita, i l’ampliació del pàrquing de Cala Mitjana no ha estat exempta de veus crítiques, com la del GOB.
És evident que totes les coses tenen la seva part bona i la seva part dolenta. A mi m’agradaria, però, que la gent del GOB vingués a Cala Galdana. Amb tot el respecte, publicar un comunicat per dir que allò que s’ha de fer és crear més espais d’aparcament dins la urbanització, vol dir que no coneixen Cala Galdana. Perquè Cala Galdana no dóna per a més. Allò que no vull, com a batle, és que la gent arribi fins a Cala Galdana i se n’hagi d’anar. Ens agradi o no, Cala Galdana dóna servei avui a un ventall que va de Son Xoriguer fins a Sant Tomàs. No hi ha cap més urbanització al sud en tot aquest tram. Molta gent ve a Cala Galdana perquè vol anar a Cala Galdana, o a Cala Mitjana, Trebalúger, Macarella, o Turqueta. El que hem fet enguany és una prova. Hem aconseguit que molta gent davalli a peu des de l’aparcament fins a Cala Galdana, cosa que no passava fins ara. Crec que l’aparcament, en aquest sentit, està complint la seva funció.
El temporal que va malmetre l’hivern passat el passeig marítim de Cala Galdana, ha condicionat l’arrencada de l’actual mandat?
Més que condicionar, ens ha dut més feina. Ara bé, per a poder fer-ho i pagar el contractista hem hagut de recórrer a la vidriola, ficant mà dels remanents de l’Ajuntament.
…i havent de posposar alguns projectes, com el de la reforma de la Plaça Espanya…
Teniu raó. Vam haver d’ajornar aquest projecte perquè un fet com el que va passar, quin dubte hi ha, condiciona els ingressos de l’Ajuntament. Vam haver de focalitzar tots els recursos tècnics i jurídics de l’Ajuntament durant els mesos de novembre i desembre per a desbloquejar aquest tema. Les obres es van haver de fer per emergència per tal d’escurçar els terminis.
“Com a batle, no vull que la gent arribi fins a Cala Galdana i se n’hagi d’anar. Ens agradi o no, Cala Galdana dóna servei avui a un ventall que va de Son Xoriguer fins a Sant Tomàs. No hi ha cap més urbanització al sud en tot aquest tram”
Què passarà amb la pujada frustrada de les taxes d’aigua, clavegueram i fems que havia d’entrar en vigor el primer de gener de 2025?
Vam aprovar les modificacions de les ordenances de fems i d’aigua, però per un problema de publicacions, que no van entrar en data, ens hem vist impossibilitats d’aplicar les pujades previstes durant el 2024.
Havíeu anunciat inicialment una pujada d’entre el 8 i el 10% de la taxa d’aigua i clavegueram (que a Cala Galdana arribava al 25%) i una pujada d’entre el 22 i el 25% de la taxa de fems. Les mantindreu?
Ja sabeu que diu el refrany: “Quan es tanca una porta, s’obre una finestra”. Amb això vull dir que, amb el fet d’anar massa justos en la tramitació, durant aques procés s’han presentat un seguit d’al·legacions, que d’alguna manera ens han obert els ulls. Hem aprofitat aquest any en què no hem pogut aplicar finalment les puges per a revisar els estudis econòmics del fems i de l’aigua. No més enllà dels mesos de setembre i octubre durem a aprovació les modificacions de les dues ordenances. Ja el setembre aprovarem la pujada de la taxa de fems. Com que hem tingut més ingressos per les concessions de Cala Galdana, hem cregut que podem ser més prudents amb les revisions de les taxes. La idea és intentar aplicar en els dos casos una pujada progressiva.
Com queden finalment ambdues taxes?
De la taxa de fems, l’únic que es tocarà pràcticament són les quotes fixes, però gairebé no es tocaran els coeficients dels comerços i negocis, com s’havia previst inicialment. El rebut d’una família estàndard, que podia estar actualment damunt els 92 euros, experimentarà una pujada propera al 25%, fins als 114 ó 115 euros. Això tan sols afecta les quotes fixes. Actualment, la quota fixa per recollida i transport de fems és de 50 euros, mentre que la quota fixa per tractament i eliminació és de 20 euros. Això fa que l’Ajuntament tengui uns ingressos de 233.266,33€. Com que el cost del servei és de 489.888,80€, l’aportació que hem de fer és molt més grossa. Per equilibrar aquest cost, l’aportació pública ha de ser 256.622,47€, dels quals l’Ajuntament posa 124.948,67€. En realitat, si vulguéssim que l’aportació pública fos zero o s’acostés a zero, les quotes fixes que paguen els ciutadans s’haurien de duplicar: la quota fixa per recollida i transport passaria de 50 a 100 euros, i la de tractament i eliminació, de 20 a 40 euros. L’escenari en què es mourem finalment significarà una pujada dels rebuts no superior en cap cas al 25%. Amb tot això, l’aportació de l’Ajuntament es reduïrà, passant dels 124.000 euros actuals a uns 60.000. La quota per recollida i transport passa, així, dels 50 euros actuals a uns 62,5, mentre que la quota per tractament i eliminació puja dels 20 actuals a uns 25; és a dir, uns 87,5 euros, en total, si sumem les dues quotes.
“Com que hem tingut més ingressos per les concessions de Cala Galdana, hem cregut que podem ser més prudents amb les revisions de les taxes d’aigua i de fems. La idea és aplicar en els dos casos una pujada progressiva”
I la taxa d’aigua i clavegueram, com queda?
La gent de Ferreries ha de ser conscient que tenim l’aigua massa barata. Les coses estan complicades i cada vegada es poden posar més difícils. El servei actual és clarament deficitari. Aquest dèficit és degut en gran part al baix rendiment del sistema (un 53%), la qual cosa suposa que gairebé s’extreu el doble del volum que es registra i factura. El que plantejam és unes tarifes que gravin més els consums excessius. La quota fixa actual dels consumidors domèstics (el 86% dels abonats) s’actualitza amb l’IPC, mentre que per a les activitats econòmiques i els establiments d’allotjament turístic es creen dues noves quotes diferenciades, aquests darrers per plaça turística, no per comptador. Quan a la quota variable s’incrementen els blocs tarifaris a fi de fomentar l’estalvi. L’increment del rebut trimestral d’un habitatge tipus, amb un consum dins la taxa “base” de fins a 30 m3/trimestre, és del 38,5% (sense incloure clavegueram), passant de 19,47€ IVA inclòs a 26,97€. Ara bé, la recaptació total del servei d’aigües s’incrementa globalment un 68,5%, atès que es graven els consums excessius, i per tant, aquests paguen la major part del seu consum. Per al clavegueram, tan sols s’ha actualitzat amb l’IPC la tarifa vigent de 2012. L’increment total esperat de la recaptació per la taxa clavegueram s’incrementa un 15% respecte de l’actual.
I a Cala Galdana?
El rebut trimestral d’un habitatge tipus “urbanització” passa de 19,47€ IVA inclòs a 26,97€. Els blocs tarifaris s’estableixen amb el mateix criteri que al nucli urbà, si bé per a consums superiors (habitatges amb jardins, piscines, etc), i les tarifes resulten un 15% superiors a les del nucli urbà. Heu de pensar que la tarifa actual, apart de no cobrir costos ni bon tros, bonifica els excessos de consum, mentre que la proposta, ajustada a l’estudi de 2022, encara el millora, bonificant ara sí el consum responsable i penalitzant els grans consumidors amb la incorporació de més blocs tarifaris. En resum, amb les noves tarifes proposades es preveu ingressar aproximadament un 34% més respecte de l’actual recaptació, gravant fonamentalment els grans consumidors, per a cobrir els costos actuals del servei d’aigües a la urbanització, que s’han vist incrementats respecte de l’estudi de 2022 (a part del’IPC).
Fa poc vam conèixer que Ferreries rebrà una inversió d’1.618.500 euros amb càrrec a l’Impost de Turisme Sostenible per a diferents projectes de millora relacionats amb el cicle de l’aigua corresponents al Pla Menorca Aigua Fase II. Es tracta d’una inversió gens menyspreable…
Així com aquest primer any ha estat un poc més de posar-nos al dia i d’acabar algunes de les coses que estaven començades, el 2025 serà l’any de posar Ferreries potes per amunt, d’obres i de projectes ja arrencats per aquest equip de govern. En la convocatòria extraordinaria de l’Impost de Turisme Sostenible per a millores en el cicle de l’aigua hem aconseguit, com deis, una aportació d’1.618.500 euros per a la realització de diferents projectes: la reforma i modernització de la xarxa d’aigua potable del municipi (605.000 euros); la construcció d’un dipòsit de captació i regulador dels pous de Biniatrum, Calafí i Son Tem (370.000 euros); la posada en servei del pou número 5 de Son Mercer de Dalt (178.000 euros); el dipòsit del pou número 5 (349.500 euros); i la reforma de les bombes dels pous actuals (116.000 euros). Per un costat, la xarxa municipal, a dia d’avui, és totalment obsoleta, i això ens obliga a eliminar el fibrociment i a dotar el municipi d’hidrants. Quant als nous pous, ja ens hem reunit amb la propietat de Son Mercè de Dalt i no posa objecció a què puguem fer un ús compartit del pou. Només aquest pou té per si mateix més capacitat que els quatre que estem emprant actualment. La idea és que aquest sigui el nou punt de captació que alimentaria a Ferreries, mentre que els quatre actuals, que deixaríem descansar, serien els que abastirien en un futur Cala Galdana. Si aconseguim tancar aquest cicle, podrem abastir d’aigua tothom que visqui dins el terme municipal sense haver de comprar aigua a Ciutadella ni haver d’emprar l’aigua de la font de Son Fonoll, que és la que proveeix actualment a Cala Galdana.
Tanmateix, la convocatòria ordinària de l’ITS 2024-25 col·loca Ferreries davant una nova oportunitat per a executar projectes que en el seu moment no va ser possible realitzar. Em referesc a la renovació de la xarxa de subministrament d’aigua de Cala Galdana…
Així és. Com molt bé recordau, fa uns mesos vam haver de renunciar al finançament dels fons europeus per a executar el projecte de renovació de la xarxa de subministrament d’aigua potable de Cala Galdana, pressupostat en 1.032.714,90 euros. Hi vam renunciar perquè fèiem tard a l’hora d’arribar a l’ajuda, ens hi mancava l’informe de Sanitat i, en el pitjor escenari, ens vèiem abocats a haver de tornar el doblers. Vam mantenir, amb tot, el compromís de cercar finançament per a poder fer el projecte. Per sort, hem pogut col·locar el projecte dintre de la convocatòria de l’ITS 2024-25 que el Consell presentarà al Govern, amb la confiança que podrem tenir finançament. A banda del projecte de renovació de la xarxa de Cala Galdana, hem ficat dins aquesta convocatòria la reforma dels tres miradors de Cala Galdana (225.301,48 euros), que també tenien finançament d’Europa i al qual també ens vam veure obligats a renunciar; la reforma del sostre del poliesportiu i la renovació de les baixants i la pista del pavelló (449.404,29 euros); i la compra d’una parcel·la de 30.000 metres quadrats a s’Ermita (654.290 euros). Tots aquests projectes s’executaran a partir de l’any que ve, si rebem a l’octubre la confirmació que podem comptar amb aquest finançament, que puja fins a 2.361.710,67 euros.
La renovació de la teulada i el ferm del pavelló esportiu representa una nova oportunitat de refer una actuació tanmateix desgraciada…
Com recordareu, a la passada legislatura vam haver de tirar tot el parquet del poliesportiu. El parquet, s’havia col·locat sense revisar el sostre ni les filtracions d’aigua. Des de l’Ajuntament hem elaborat per això un projecte que consisteix en la reforma de la teulada, la revisió de les baixants i la instal·lació d’un nou ferm fet de material sintètic que resisteix molt bé l’aigua. Quants a s’Ermita, recordareu que fa ja uns quants anys es va comprar la part principal de la muntanya amb fons de l’ITS. Però encara hi queda una falda darrere de l’Auditori. Es tracta d’una parcel·la d’uns 30.000 metres quadrats propietat de la família Dameto. El que volem és adquirir-la perquè, d’aquesta manera, tota la muntanya serà de l’Ajuntament de Ferreries. En aquesta parcel·la hi ha, a més, un dels accesos principals a s’Ermita.
Què passarà amb el projecte de la Plaça d’Espanya que es va haver d’ajornar?
La previsió és que el projecte es reactivi durant el 2025. També dins el 2025, a través del Pla Insular de Cooperació (PIC) volem reordenar la Plaça Menorca i obrir un nou carrer, un vial peatonal amb escales que ha de connectar l’Avinguda Jaume Mascaró amb el carrer Goia (155.064,18 euros). Les obres que presentem al PIC representen una inversió de 281.938,27 euros. El total de les tres convocatòries (comptant les dues de l’ITS i la convocatòria del Programa Leader 2024) puja fins als 4.320.388,66 euros d’inversió.
Les concessions de Cala Galdana han procurat sòlids ingressos per a l’Ajuntament…
És cert. A més, i en descàrrec del regidor de Serveis Econòmics, David Alzina, crec que en aquest primer any de govern s’ha fet una bona feina econòmica revisant també tots els interessos que l’Ajuntament rebia de les entitats bancàries. Al juliol ja hem ingressat per interessos la xifra que havíem calculat per a tot l’any. En el tema de les plusvàlues, per sort enguany hi ha hagut una transacció molt important dins el terme municipal (un moviment intern del grup Melià) que ens ha generat una plusvàlua de prop de 230.000 euros.
Continuau compromesos amb la lluita per la recuperació dels camins públics…
Tenim aprovat el Catàleg de Camins. He de reconèixer que nosaltres en el seu moment hi vam votar en contra perquè hi havia algunes coses que no vèiem clares. La situació de Binimoti està aclarida. En tant en quant no es reconstrueixi el pont original que va caure, hem pressupostat la construcció d’un pont temporal perquè la gent no hagi de passar pel camí de vall del torrent per a poder travessar. Quant a Santa Rita, la propietat manté que el dret de pas no és vigent. Nosaltres creiem, en canvi, que quan es va vendre la finca, el 1924, algunes càrregues de caràcter econòmic van decaure. Però ells insisteixen que malgrat hi hagi constància de l’acord plenari, no hi ha cap document que demostri que el camí és públic.
El paper, però, no ha aparegut encara…
De moment, no.
Acabaran als tribunals, amb la propietat?
Esperem que no.
I amb sa Terra Roja, què passa?
Sa Terra Roja és propietat privada, tots hi estam d’acord. Els propietaris no hi posen problemes, però volen que es construeixi una pista de terra amb paret seca a banda i banda, que connecti Son Patrici i Santa Rita, d’extrem a extrem de la finca per la part de dalt. Demanen que hi hagi dos ó tres portells perquè ells puguin travessar cap a les seves tanques. Però és una obra que costa doblers. La nostra obligació és reunir-nos amb el Consell i demanar-ne ajuda per a finançar-la.
El Consell ha preparat una actuació per a posar fre a la degradació de l’antiga base de l’Exèrcit dels Estats Units a s’Enclusa. Tant de bo sigui el començament de les actuacions que han de dur a transformar el cim en un centre d’interpretació de la Reserva de Biosfera…
El Consell ha encarregat un primer projecte per estudiar què s’hi ha de fer, per tal de desbrossar la finca i millorar la seguretat dels edificis. Jo seria feliç si aquesta legislatura es comencés a fer alguna cosa a dalt del cim. Confiï que dins el 2025 s’hi pugui començar a fer aquesta intervenció mínima.
Com han estat les relacions amb l’oposició durant aquest primer tram de mandat?
En aquesta legislatura hem creat la Junta de Portaveus. Encara ens hi estem acostumant, però creiem que la comunicació és bastant més constant del que era fins ara. És cert que tenim majoria absoluta però intentem fer coses amb les quals tothom hi vengui d’acord.