Roser Barber Gomila és una jove que va néixer el 23 de desembre de l’any 2000. Es va criar en una família ferrerienca, el que la va portar, temps més tard, a formar part de la qualcada. Actualment, està treballant com a dependenta, però les seves emocions continuen estant molt lligades a les festes del seu poble. Tant és així, que enguany torna a cavalcar al costat de la resta de caixers, galopant sense fi per les festes de Sant Bartomeu.
Quan va començar a qualcar cavall, recorda la primera vegada?
Sincerament, vaig haver d’esperar molt de temps per qualcar per primera vegada. Tot i que em feia moltes ganes, la meva al·lèrgia als cavalls era molt severa, el que em va impedir poder pujar-ne a un des de petita. Després del tractament oportú que combatia la meva hipersensibilitat al pèl de l’animal, per fi, quan tenia tretze anys vaig muntar per primera vegada. Recordo el batec del meu cor quan aquell cavall, anomenat Violí, va començar a trotar. Em feia moltíssima il·lusió. És, definitivament, un moment que sempre duré a flor de pell.
Consideres que, així com diu Tomeu Martí, el cavaller més veterà de la qualcada, açò de muntar a cavall ve de sang?
Des del meu punt de vista, considero que no. Crec que les ànsies d’experimentar un sentiment tan polit com és el de qualcar a cavall, és propi de cada persona. No crec que vengui de sang o s’hereti tal cosa, crec que té més a veure amb les ganes que ens fa a cada un. En el meu cas, no vinc d’una família amb una llarga trajectòria de caixers, però des de petita, vaig tenir ben clar que açò no m’impediria sortir per les festes i gaudir com qualsevol altre.
Quina va ser la primera vegada que va sortir a qualcar per festes de poble? Com va ser l’experiència?
La primera vegada que vaig sortir muntant a cavall per les festes, va ser el 2016, quan encara no havia complert els setze anys. Va ser una experiència vertaderament gratificant, la qual, des d’aquell moment, vaig saber que volia repetir. Idò, així ho he continuat fent aquests anys; he sortit cada vegada que m’ha estat possible, fent d’un moment tan únic com és la qualcada de Sant Bartomeu, una forta tradició, tant per jo, com per la meva família.
Quin és el moment que espera amb més ànsies de les festes de Sant Bartomeu i per què?
Penso que tots els moments són, certament, molt emotius. Cada instant té el seu punt de màgia, el seu motiu d’aparició, el seu segon patagònic. M’agrada l’entrega de la bandera o les canyes. Però si hagués de triar-ne només un, crec que voldria escollir el jaleo. Per jo és un dels moments que més bé representa la festa, el seu significat en essència pel poble i per a les seves persones.
Com veu el paper de la dona dins les festes de poble a l’illa de Menorca?
Així com durant molts anys les dones van tenir el seu paper molt restringit dins les festes de poble, crec que actualment aquest assumpte ha evolucionat molt i positivament. Almenys, si xerrem en l’àmbit ferrerienc, veig el paper de la dona dins les festes de Sant Bartomeu igual al de l’home, sense diferències notòries.
Com es descriu a si mateixa?
Si m’hagués de descriure a mi mateixa amb una sola frase, diria que soc una apassionada dels animals. Des de ben petita m’han agradat; la seva elegància, la seva forma de caminar: el seu tot. Sento una connexió íntima amb ells.
Quines són les seves aficions?
Aquesta pregunta es complementa amb l’anterior. Tot i que tinc moltes aficions, la que més protagonisme ha pres durant els anys, ha estat, sense cap dubte, tot el que tingui a veure amb els animals. Ja sigui el seu cuidat, entrenament… m’encanta tot el que té a veure amb ells i tot el que representen.
Què li agradaria fer en un futur?
Tinc molts d’objectius a complir, sigui en l’àmbit social, laboral o personal. Però si xerrem en aspectes generals, un dels propòsits que em faria molta il·lusió complir és, algun dia, poder portar al damunt la bandera de Sant Bartomeu. Crec que seria un moment molt polit i emotiu que recordaria per sempre.
Què és per Sant Bartomeu per vostè?
Sant Bartomeu és molt més que una simple festa de poble. Sant Bartomeu és una forma de vida. És tot un any d’elegants preparatius. Representa l’amor que tinc cap als animals, ja que s’han de cuidar i preparar per a les festes. És tota una suma acollidores activitats que reuneixen a les famílies i a aquelles persones que viuen la festa amb el cor. És, com cada any, tornar a fer els flocs i les buldrafes que tant ens representa.
