Baix un crepuscle taronja, en un poble anomenat Ferreries, en un carrer anomenat Sant Bartomeu, una comunitat de veïns prepara, com cada any, un sopar a la fresca.
Mentre el sol davalla rere les muntanyes i el cel comença a ser cobert per un vel d’estels, aquesta comunitat porta un menjar fet de casa que, més tard, tots compartiran.
Aquesta tradició va començar, segons es té constància, al costat de Sa Plaça l’any 1987. L’esmentada reunió, que enguany se celebra el dimecres 21 d’agost, va començar, així com expressen els residents, “fruit de la necessitat de trobar-nos”. Segons han relatat els veïns, primerament va ser una activitat que havia estat impulsada per les dones. La seva intenció era reunir tota la comunitat per gaudir de la convivència en unes dates tan importants com són les festes de Sant Bartomeu. Pel que sembla, aquesta idea va agradar molt, ja que d’ençà que es va fer primera vegada, s’ha repetit cada any que ha estat possible.
Enramada
L’enramada de carrers també és una activitat que han decidit mantenir unida, fent-ho tots junts i ajudant-se els uns amb els altres. Però el que sembla que s’ha perdut, ha estat la cuina comunitària, on, durant les primeres quedades, els veïns d’aquest meravellós carrer s’ajuntaven per cuinar tots junts. Recorden amb estima i afecte l’oliaigua, aquell plat menorquí de verdures fresques i aroma mediterrani que preparava, entre d’altres, na Juanita Cardona, o l’any que van decidir fer una quantitat exasperant de braços de gitano. Però tot i que la cuina comunitària ha quedat arrere, encara persisteix l’esperit familiar que els caracteritza.
Durant uns instants, el carrer que porta el nom de la festa es transforma en un espai especial en una nit màgica, on les activitats principals de la vesprada són les cartes, la conversa i xalar.
“Cada família contribueix amb un plat, creant una dolça melodia d’olors que envolten el nítid aire del carrer”
Cada família contribueix amb un plat, creant una dolça melodia d’olors que envolten el nítid aire del carrer. Els plats que comparteixen són una representació autèntica de la gastronomia local i l’experiència d’uns veïns que conviuen en un cercle d’harmonia des de fa ja molt de temps.
La quedada no queda tancada a altres persones. Els familiars de les organitzadores i dels organitzadors acudeixen a la trobada amb il·lusió. Però, així i tot, des d’aquella nit on van concórrer més de 250 persones, la participació se n’ha anat reduint. Això ha estat causat per la mort dels veïns de més edat i, possiblement, l’aparició de noves tecnologies, la qual cosa ha provocat que cada vegada la gent prefereixi quedar més a casa o sortir amb algú que han conegut per les xarxes socials.
Música
La música també té un protagonisme vital a la vetlada. La guitarra espanyola sona acompanyada de la veu, interpretant cançons menorquines, avivant el vespre nocturn. La gent balla, canta i riu. És un moment vertaderament especial, no tan sols pels ferreriencs, sinó per tothom que passa per allà en el moment oportú.
La nit, imparable, continua avançant. Les estrelles semblen brillar amb més força mentre el xiuxiueig dels ocells va desapareixent amb la llum del sol. És en aquests moments de quietud, quan els fillets i filletes ja estan cansats de jugar, que senten apropar-se a Guirigall, el grup de música que acompanya la fi d’aquell fèrvid sopar.
“La gent balla, canta i riu. És un moment vertaderament especial, no tan sols pels ferreriencs, sinó per tothom que passa per allà en el moment oportú”
Les darreres notes de la guitarra ressonen entre els portals. Els veïns recullen les taules, cadires, plats i coberts. Els fillets i filletes, amb els ulls mig tancats pel cansament, són portats en braços dels seus pares cap a la seva còmoda llar. Els majors fan un darrer brindis abans d’acomiadar-se, amb la promesa de tornar a trobar-se l’any vinent.
No obstant això, quan ja molts es dirigeixen cap a les seves cases, un petit grup de veïns decideix quedar-se una mica més. Amb les cadires ja recollides, decideixen reunir-se al voltant d’una taula, conversant sobre el que ha passat durant l’any, les notícies del poble i, inevitablement, recordant aquells que ja no hi són i els bonics moments que van portar.
“La nit de sopar de carrers s’ha convertit en una festa de tot el poble. Les llars es preparen amb antelació, es planifiquen els plats, es coordinen les decoracions i es revisen les receptes tradicionals”
Així, la nit de sopar de carrers s’ha convertit en una festa de tot el poble, un esdeveniment esperat per a tothom. Les llars es preparen amb antelació, es planifiquen els plats, es coordinen les decoracions i es revisen les receptes tradicionals.
Actualment, és l’Ajuntament l’encarregat de donar suport logístic i organitzatiu als sopars, promulgant les taules als carrers que facin la instància, mostrant el seu ajut i la seva contribució.
Però ara ja han passat molts d’anys des de l’estiu del 87. El sopar de carrers de Ferreries ha anat creixent amb el pas del temps, estenent-se més enllà del carrer de Sant Bartomeu. Altres zones del poble han adoptat aquesta tradició, creant una xarxa d’enllaços socials que uneix tota la comunitat. El mateix esperit de germanor i col·laboració que va donar lloc al primer sopar es respira ara a cada cantonada del poble, cada agost, asseguts a redossa.
