C.M./Ferreries. El jaleo d’ases, una paròdia de les mateixes festes de Sant Bartomeu, s’ha convertit en l’útim segle en una part indestriable de les festes patronals de Ferreries. Un acte paròdic carregat d’humor que protagonitza un grupet de joves del poble muntats dalt ases i que omple cada any a vessar el Pla de l’Església. Des de fa almenys una trentena d’anys, l’organització del jaleo d’ases del Dia de Sant Bartomeuet correc a càrrec del Club Hípic de Ferreries, en col·laboració amb l’Ajuntament. La Banda de Música hi exerceix un paper molt més informal que els dies anteriors. Tot plegat, es tracta d’arrabassar un somriure a la gent i de passar una bona estona, de manera sana i amb humor.
El jaleo d’ases s’ha hagut de desfer, però, en els dos últims anys, de l’escrutadora mirada de l’Administració, pressionada de manera creixent pels lobbies animalistes. L’aprovació, el 9 de febrer de 2023, de la Llei de Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals, promoguda per Ione Belarra, posà els ulls de les autoritats i dels col·lectius animalistes en les festes de cavalls de Menorca. Els jaleos d’ases de Ferreries i es Migjorn Gran, i el Dia des Be de les festes de Sant Joan de Ciutadella, s’enfrontaven a un greu problema que podria comprometre, sobre el paper, la seva continuïtat. El Govern espanyol reformaria el mateix any el Codi Penal per a modificar les penes del delicte de maltractament animal. Els canvis legislatius de la norma serien aprovats pel Congrés de Diputats el 16 de febrer de 2023. Tant les modificacions del Codi Penal com la pròpia Llei entraren en vigor finalment el 29 de setembre de l’any passat. Aquestes iniciatives polítiques reflectien un esforç per millorar la protecció i el benestar dels animals a Espanya, endurint les penes per a totes aquelles persones que cometin actes de maltractament animal.
Ja en previsió del que pugués dir la llei, el Consell de Menorca havia aprovat el 2022 un protocol per a la prevenció de celebracions susceptibles d’afectar la salut dels animals, amb l’objectiu principal de minimitzar el risc de dany o estrés dels animals a les festes patronals de l’illa. Entre d’altres mesures, s’establí que els cavalls havien de passar un control veterinari previ per a sortir als jaleos. Tant el jaleo d’ases com el Dia des Be acabarien al final lliurant-se de la prohibició.
Poc de més de mig any abans de l`aprovació de la Llei pel Govern de Pedro Sánchez, i conscients encara d’estar en el punt de mira de les autoritats, Ferreries i Es Migjorn celebraren el 2002 els seus respectius jaleos d’ases, mentre que Sant Lluís deixà d’organitzar-lo per manca de voluntaris.
Dos menadors per ase
Conscienciats de la importància de no fer patir els animals, dos menadors acompanyaren en tot moment cadascun dels animals. En comptes de bots, els caixers aixecaren els braços arrabassant els olés del públic, seguint la consigna de fer bulla sense donar peu a incidents.
El 2023, els cavalls novament tornaren a cedir el protagonisme als ases el dia de Sant Bartomeuet, omplint el Pla de l’Església de capells, colors i disfresses.
El zel administratiu envers els animals ha fet que el mateix Club Hípic prengui consciència de la situació. El tresorer de l’entitat, Xavier Janer, explica que “primer fem una xerrada amb els caixers i caixeres que surten a les festes i amb l’Ajuntament. Cada ase ha de tenir dos menadors perquè la gent no els faci mal i per evitar que ningú s’hi pugi a sobre. Si no hi ha prou menadors, unes quantes persones del club som tot el temps allà per ajudar en tot allò que calgui”.
“Primer fem una xerrada amb els caixers i caixeres que surten a les festes i amb l’Ajuntament. Cada ase ha de tenir dos menadors perquè la gent no els faci mal i per evitar que ningú s’hi pugi a sobre”
Des del primer moment, s’han pres les mesures oportunes per a prevenir qualsevol possible excés de la gent. Començant per la durada, que ha passat de dues hores a tan sols una o, com a màxim, una hora i mitja. I la conscienciació dels participants perquè no consumeixin alcohol. “No us ho creureu, però el primer any van venir fins i tot a fer-nos fotos, per veure si fèiem mal als animals”, comenta Janer.
A diferència dels cavalls, els ases que participen al jaleo no duien mos. “Seria molt bo de fer fer-lis mal, si en dussin”, explica el tresorer. “A més, si veiem que un animal té una petita ferida ni tan sols deixam que surti”. Sempre hi ha un o dos ases de reserva preparats, en cas que algun s’hagi de retirar. “És cert que fa alguns anys n’hi havia que es posaven drets sobre els animals, i que els feien estiragassades, però ja de res de tot açò passa”.
Els ases que participen a la paródia de les festes solen tenir entre sis i quinze anys. El mateix ase del fabioler, de fet, hi sol prendre part.
Un dilluns de Sant Bartomeuet “de feina”
El tresorer del Club Hípic de Ferreries explica que en els últims anys, “les coses han canviat molt. Abans anàvem a cercar els animals amb tres o quatre camions. Des de les set del matí fins a les quatre del capvespre no fèiem res més que anar a cercar ases i tornar-los. Ens passàvem tot el dilluns de Sant Bartomeuet de feina. Ara, ens posam en contacte amb Paco Martí (“es migjorner”) i li explicam quants ases necessitam. Si els des Migjorn han anat bé solem emprar els mateixos o afegir-ne algun de Ferreries. Solem pujar al club a les vuit del matí i ens hi estem fins les dues”.
El ases procedeixen, per regla general, del terme de Ferreries. Generalment, al jaleo hi participen entre deu i dotze ases; tot just enguany seran una desena.
Janer explica que “el jaleo d’ases és el final de festes de Sant Bartomeu. Abans, es celebra el campionat mundial de llençament de pinyol d’oliva perquè la gent comenci a escalfar motors. Algunes persones es disfressen de capgrossos i ens acompanyen”.
El club, presidit actualment per Joan Barber, compta amb una seixantena de socis. Les instal·lacions compten amb més de 1.825 metres quadrats, distribuïts en dues pistes, a més d’una desena d’estables.
Els antecedents: la ‘Colcada d’ases’ de 1927
Es Migjorn Gran i Ferreries són els dos municipis de Menorca on la tradició del jaleo d’ases es troba més arrelada. L’historiador Joan Pons Moll esmenta l’existència, el 1914, d’una “cavalcada popular (devia ser amb ases)” en el programa d’actes de les festes de Sant Cristòfol, mentre que en el cas de Ferreries hi ha constància que l’any 1927 el grup juvenil La Claca va crear una paròdia de les festes patronals amb cavalls. Joan Janer, que ha estudiat la tradició del que s’anomenava ‘Qualcada d’ases’, conta que aleshores els jaleos no es celebraven amb ases, sinó amb matxos, mentre que, entre els genets, alguns duien posada la indumentària de caixers i altres no. La tradició es va mantenir viva fins a mitjans del segle passat. Quedà interrompuda per espai de 21 anys, entre 1956 i 1977, fins que l’associació de vesins la va tornar a organitzar.
Segons els programes de festes d’aquells anys, que es conserven a l’arxiu particular d’Antoni Camps Fullana, quan el jaleo es va reprendre, als anys setanta, encara es coneixia amb el nom de ‘Colcada d’ases’. Hi col·laboraven l’Ajuntament de Ferreries i la Banda Municipal i es parodiaven els càrrecs de la comitiva, als quals se n’afegiren d’altres: el caixer senyor, el soldat, l’ajudant, el separat, el jove, el pelut o el darrer.
A Sant Lluís, hi ha constància que la ‘Qualcada d’ases’ es celebrava al voltant dles anys cinquanta. As Mercadal, el jaleo d’ases s’ha intentat introduir almenys en dues ocasions, sense èxit.
Josep Martí, des Barrancó, recorda que “les curses també tenien molt de pes, no només a Ferreries. Quan jo era al·lot, per Sart Bartomeuet feien curses de cavalls, ases i matxos”.
