Enric Pérez Massanet/Ferreries. Martí Coll Pons (Ferreries, 1960) ha fet de botiguer tota una vida, el que ha donat pas a incomptables anècdotes i experiències dignes de ser contades. Entre les més destacades hi trobem la creació d’una xocolata de recepta pròpia que, des de 2012, s’ha comercialitzat baix l’etiqueta “Xocolati Can Martí” i que va rebre una gran acollida. Idò, en aquesta entrevista, descobrim els moments que han portat a Martí Coll Pons fins allà on és ara, enlluernant les accions quotidianes que floreixen en forma d’introspectives vivències.
Quin moment de la festa espera amb més il·lusió?
Tinc un fill que qualca anomenat Martí Coll Florit, i veure’l sortir és, per a jo, el moment més esperat de Sant Bartomeu. Quan el veig partir, sent una sensació de felicitat i orgull que m’omple per dins. Ell, de petit, sempre havia anat rere cavalls i tan just esperava tenir els catorze anys per així poder sortir a qualcar.
Com ha evolucionat la festa al llarg dels anys?
He pogut veure com la festa s’ha anat massificant turísticament, cada vegada ve més gent. La festivitat també s’ha allargat durant el transcurs de les dècades. Hi havia un temps, en el dia de Sant Bartomeu, que feien un partit de futbol de molta rivalitat, però avui en dia, ja ningú va a veure rodar la pilota en aquestes dates d’agost, s’ha allargat massa.
Qui és en Martí Coll Pons?
Som una persona que ha format una família, que ha fet feina tota sa vida i quan he tingut l’oportunitat de jubilar-se, l’he aprofitat per dedicar-me al que m’agrada. Entrego el meu temps a la cura i el profit del meu hort. Tota aquesta vida ha resultat amb una pròspera felicitat, rodejat d’experiències i meravelloses persones que m’envolten.
Quan va començar a fer xocolata amb pols?
La meva motivació va ser l’esvaïment de la xocolata “La Tropical”, que era la referència que nosaltres teníem del que havia de ser un bon cacau. En aquell moment vaig notar que a la gent li faltava alguna cosa. Doncs, el 2012 vaig voler recuperar una recepta que tenia al cap, ja que no estava escrita enlloc. Aquesta sorgeix ja fa més de quaranta-cinc anys, quan amb mon pare fèiem xocolata per vendre a la seva botiga. I fent memòria, vaig tornar a assaborir-la, a mesclar-la, a olorar-la. Però possiblement aquest redescobriment gastronòmic no hauria estat possible sense l’ajuda de la meva dona, n’Antonia Florit.
Com va saber que la xocolata estava al punt exacte?
Després de nombroses proves i tastades, va arribar un punt en el qual considerava que la xocolata estava en el seu punt. Una vegada arribats aquí, vaig regalar una bossa a unes deu clientes de la botiga on feia feina. Quasi tot van ser bones crítiques: “Així està perfecte, no el toquis”, per exemple. Ara bé, sa mamà va pensar que li faltava sucre, però jo no ho vaig considerar així.
“El 2012 vaig voler recuperar una recepta que tenia al cap, ja que no estava escrita enlloc. Aquesta sorgeix ja fa més de quaranta-cinc anys, quan amb mon pare fèiem xocolata per vendre a la seva botiga”
Com va estendre la recepta?
No volia comercialitzar la xocolata de manera molt extensa, ja que volia prioritzar la meva botiga. Però després de vendre’n molt, perquè venien a cercar-ne de Sant Climent, Sant Lluís, Es Castell… vaig posar-me en contacte amb sanitat per poder-lo vendre baix les restriccions legals corresponents. Després de complir les mesures necessàries en l’àmbit balear, vaig poder vendre’l a tres punts de venda diferent a part de la meva tenda: Ciutadella, Alaior, i Maó. D’aquesta manera, la gent que volia comprar la xocolata, no s’havia de desplaçar tant.
Com continua el negoci?
Arribats al 2022, quan ja tenia l’edat de jubilació, no volia que es perdés la xocolata. Llavors, vaig decidir cercar una empresa que no modifiqués la recepta i que continués sota el nom “Xocolati Can Martí”. Actualment, la fabricació del cacau en pols està conduït per Boskiva, que són els promotors i encarregats de la seva elaboració i distribució. Així i tot, quan vull la xocolata, me la faig jo.
Quines anècdotes recorda?
N’hi ha moltes. Una vegada va venir una dona, al·legant que la seva filla, la qual vivia a França, li havia dit que no anés de visita sense la xocolata. O aquella vegada que dos policies van aparcar les seves motos davant la botiga. En aquell moment tothom estava especulatiu davant les passes implacables dels oficials. Una vegada va obrir la porta, va dir: “Sa dona m’ha enviat a comprar xocolata”.
Per què va començar al món de la política?
Era una disciplina que sempre m’havia agradat i cridat l’atenció. Vaig implicar-me tan just vaig poder, emprenent la meva carrera l’any 77, durant el primer període de votació després de la mort de Franco. Aquell espai de temps era, vertaderament, formós. Però actualment la política s’ha convertit amb una porqueria de la qual he fugit.
Com recorda la seva etapa com a polític?
Vaig tenir la meva trajectòria, essent regidor de l’Ajuntament un parell de vegades. Van ser un temps molt polits. La política just començava a néixer i a prosperar. Moltes vegades ens tocava aportar diners de la nostra butxaca per aconseguir certs objectius i afavorir les campanyes electorals. Nosaltres creiem amb el que estàvem fent. Avui en dia són pocs els polítics que posen un duro.
