C.M./Ferreries. Han passat 25 anys i el record dels fets encara commou avui fondament Menorca i, molt especialment, el poble de Ferreries. El 24 d’agost de 1999, el dia de Sant Bartomeu, el batle de Ferreries, Nofre Janer, perdia de manera tràgica la vida després que el cavall amb el qual anava a participar a la colcada com a Caixer Batle li caiés accidentalment a sobre. Nofre, que aleshores tenia 54 anys, moriria a les dues del capvespre a conseqüència de les ferides a l’Hospital Verge del Toro de Maó. La sorpresa, el desconsol i la tribulació s’estengueren ben prest per totes les places i carrers del poble, incapaç de pair en aquelles primeres hores la sotragada. Les cares de tots els ferreriencs i menorquins que s’havien preparat per a viure un dia gran de festa reflectien un profund sentiment d’irrealitat, incredulitat i sorpresa. El drama, per inesperat, superava qualsevol cosa imaginable.
L’accident es produí poc abans de les onze del matí, quan Nofre Janer es disposava, un cop fet el replec, a incorporar-se a la colcada de les festes. El cavall, però, va fer un bot i va provocar la caiguda del genet, que va quedar davall de l’animal.
Traslladat d’urgència a la Residència Sanitària de Maó, se li va diagnosticar politraumatisme. Immediatament, va ser sotmès a una operació quirúrgica, però la gravetat de les lesions interiors eren tan considerables que acabà deixat la vida a la taula del quiròfan. En desplomar-s’hi el animal a sobre, en tot el seu pes, se li havia clavat la sella i li havia seccionat la vena cava. Una ferida mortal de necessitat.
Joan Martí: “En acabar la primera de les tres voltes, en Carre va venir tot d’una a dir-me que en Nofre ja era mort. Automàticament, vaig desfer la qualcada”
En saber-se la notícia, el batle en funcions, Román Sintes, va decretar la suspensió de les festes i tres dies de dol oficial. Nofre Janer Coll exercia la batlia de Ferreries des de gener de 1995, després de la mort de Biel Martí com a conseqüència d’una llarga malaltia. Formava part de la corporació de l’Ajuntament de Ferreries des de 1987.
Carn de gallina
Joan Martí (“Serito”) era el Caixer Casat de la Junta que presidia Nofre Janer el tràgic dia de Sant Bartomeu de 1999. 25 anys després, el record dels fets encara li posa la carn de gallina. “Vam estar una bona estona aturats perquè esperàvem l’ambulància. Mentre no arribava i quan vam veure que en Nofre no seguiria, em van cridar, vaig davallar del cavall i vaig anar fins a ca seva. En Nofre era baix, estirat, i hi havia en Carre devora ell. Entre tots dos em van dir que agafés el bastó d’alcalde per a representar el Caixer Batle”. Les darreres paraules del recordat Nofre Janer encara ressonen en les seves oïdes. “Me va dir: agafa es garrot i continuau amb la festa, que jo no estic bé i me duien a Maó”.
Joan confessa que “en aquell moment, ningú no podia imaginar la gravetat de les ferides, ni fer-hi aprop. Pensava que devia tenir alguna part del cos rompuda, que estaria ingressat uns quants dies, però mai del món hagués pensat que la caiguda havia estat tan greu”. “Ell estava conscient en tot moment”, recorda, “tot i que tenia un color una mica estranyi. Crec que intuïa que tenia mala ferida, però el que va passar ningú no s’ho esperava”.
La festa va seguir: “Jo havia demanat que m’informessin de tot, però al cap d’una hora tots ja ens vam adonar que la caiguda havia estat greu. Tot d’una, ens van venir a dir que el traslladaven a Palma, després que no… Aleshores, va ser quan em vaig començar a témer el pitjor. Però la veritat és que mai del món m’hagués pensat que el desenllaç podria ser el que va ser”.
La festa havia continuat després de la caiguda i que Nofre Janer fos evacuat en ambulància fins a Maó. En el moment del lliurament de les canyes verdes, van arribar les males notícies. “En acabar la primera de les tres voltes, en Carre va venir tot d’una a dir-me que en Nofre ja era mort. Automàticament, vaig desfer la qualcada”. Amb l’impacte de la notícia encara fred, Joan Martí se’n va anar cap a l’Ajuntament acompanyat de Bosco Faner. Allà mateix, van decidir baratar-se la roba i anar cap al tanatori, a Maó.
Després de la primera reacció, “vam estudiar com organitzàvem tot el que quedava de festa. Al final, vam decidir celebrar a l’endemà la Missa de Caixers. Vam avisar a tots els caixers que ens trobaríem una hora abans de la missa a la Rectoria, que cercaríem canyes noves i que totes durien un floc negre. Vam decidir acompanyar el fèretre fins a l’església i que celebraríem la missa”.
“El doctor em va cridar i em va dir: ‘Encara que hagués caigut davant el millor hospital del món i l’haguessin atès tot d’una, no l’haguessin salvat. Era com un brollador: tapàvem la vena i la sang brollava per una altra banda’. Estava totalment reventada”
La notícia de la mort de Nofre Janer es va estendre ràpidament, generant un profund impacte. “Tothom va quedar aixafat. Poc a poc vaig anar recordant coses. El dia anterior, en el moment de les Completes, vaig recordar que en Nofre m’havia dit que el cavall no li havia anat gens bé, que havia passat molta pena. Des de la meva experiència, li vaig dir que provés de fer menys estona dins la plaça i que sortís tot d’una, que ningú no li diria res… Vaig veure que estava molt nirviós, i que tenia les cames plenes de cops d’agafar-se al cavall. Mai no vaig anar a pensar en el que passaria a l’endemà. Després vaig pensar: i si no li anava bé, perquè no va dir, senzillament, no surt ensoldemà?”.
La caiguda
La caiguda, a la porta de ca seva, va ser presenciada per molta gent. “No sé be bé el que va passar, si el cavall es va espantar, si li va fugir, o va patinar. Jo crec que el cavall li va fer un bot sense que ell s’ho esperàs. Pel que sembla, el cavall, amb la caiguda li va seccionar la vena cava. Record que el doctor que el va atendre, que era amic meu, quan em va veure em va cridar i em va dir: ‘La lesió que ha tingut, encara que hagués caigut davant el millor hospital del món i l’haguessin atès tot d’una, tampoc no l’haguessin salvat. Era com un brollador: tapàvem la vena i la sang brollava per una altra banda’. La vena estava totalment reventada”.
Tot i la batzegada i el cop d’irrealitat, Joan Martí recorda que “la resposta del poble de Ferreries va ser impressionant. En tornar del tanatori, el poble estava desenramat, i la gent, asseguda al terra, plorant”.
“Quan vam dur a enterrar el meu germà, en Biel, vaig agafar el bastó que hi havia damunt el taüt i li ho vaig lliurar a Nofre. Ell tot d’una s’hi va negà i el vaig haver de convèncer. Per això, quan em van tornar el bastó que jo mateix li havia lliurat, se’m va caure el món a sobre”
La notícia de la mort de Nofre Janer va crear una profunda desolació a tot Menorca. “Fins i tot dies després dels fets, me telefonava gent que no coneixia de res i, fins i tot, de fora poble, per a donar-me el condol”.
Joan Martí ha colcat a les festes durant 28 anys, entre el 1981 i el 2016. Després de la mort del seu germà, l’enyorat batle de Ferreries, Biel Martí, que va morir a conseqüència de l’esclerosi, va estar tres anys sense sortir a la qualcada. “Biel va morir també essent batle. Com ell, Nofre va morir mentre era el batle de Ferreries. Per a mi, el més important és que Nofre va morir fent una feina per al poble. Ell, si no hagués estat el batle, no hagués qualcat mai en la seva vida, perquè no li agradava. Nofre va morir representant el seu poble. Al meu germà li van posar el nom a un institut, però Nofre no ha tingut cap reconeixement Crec que és de justícia que se’l reconegui. Va morir representant Ferreries”.
“Si no hagués estat el batle, Nofre no hagués qualcat mai en la seva vida, perquè no li agradava. Però va morir representant el seu poble. Crec que és de justícia que se li faci un reconeixement”
Joan recorda que “quan vam dur a enterrar el meu germà, tenia el bastó de comandament de l’alcaldia col·locat damunt del taüt. Jo el vaig agafar i el vaig lliurar a Nofre, que era el tinent de batle. Ell tot d’una s’hi va negà i em va dir que era millor que quedés amb ell. El vaig haver de convèncer. Per açò, quan em van tornar el bastó que jo mateix li havia lliurat, un cop ja havia mort, se’m va caure el món a sobre”.
A l’any següent a la mort de Nofre Janer, Joan Martí va tornar a sortir a les festes com a homenatge al Caixer Batle. “De fet, enguany volia sortir, perquè ja fa alguns anys que no ho faig, però al final no m’hi vaig decidir”.
En el moment de la seva mort, Nofre Janer tenia dona i quatre fills: dos fills i dues filles. La tragèdia, però, encara colpejaria més la família quan, uns anys més tard, un dels fills moriria de manera fulminant mentre jugava al tennis.
Nofre havia estat el líder local del partit Independents de Menorca, formació hereva del CDS, que en les eleccions del juny de 1999 havia obtingut excel·lents resultats arreu de Menorca. A Ferreries, amb Nofre Janer al capdavant, havia estat, de fet, la força més votada. Després de la mort de Biel Martí, Nofre Janer arreplegà l’herència centrista i encapçalà la candidatura. Fou investit batle amb un pacte amb l’Entesa de Ferreries. El 1999 seria reelegit com alcalde.
Enguany, la qualcada passarà davant ca seva per retre un emotiu toc de dol a Nofre en el vint-i-cinquè anniversari del seu traspàs. Com Biel Martí, Nofre Janer ha deixat un record inesborrable en el cor de tots els menorquins i ferreriencs, que encara avui, un quart de segle més tard, ploren la seva mort.
