Al tranquil poble de Ferreries, la festivitat de Sant Bartomeu és una data de gran importància per a tots els veïns, els quals la viuen amb una mescla d’il·lusió, orgull i passió. Però, com viu la família Martí aquestes festes? Quin significat hi ha en una tradició que s’ha mantingut viva des de fa més de tres generacions? Hi participen, doncs, Tomeu Martí Pons (el cavaller més veterà de la qualcada), els seus dos fills: Pedro i José Martí Marquès, i un net: Tomeu Alberto Martí. Aquest reportatge pretén explorar la història d’un llinatge de cavallers, descobrint els seus valors, motivacions, i aprenentatges.
Costum birbillejada de la infantesa:
Des de ben petits, al lloc des Barrancó, en el qual van viure 36 anys, Pedro i José recorden veure al seu pare portar la indumentària comuna de les festes de poble, vestit de blanc i negre, amb una obscura guindola. “Sempre ens havíem mogut dins aquest ambient, el que va derivar amb la nostra participació”, expressa José.
Però aquest costum es remunta molts d’anys arrere. Tomeu Martí va néixer fa 80 anys al lloc de Santa Ponça, on va residir amb la seva família fins als 18 anys. És allà on va viure la seva infantesa, on va adquirir el seu primer cavall, de nom Xum, i on va aprendre a qualcar gràcies a l’ajut del seu oncle Francisco Pons Salord. La primera vegada que va sortir per les festes de poble va ser el Sant Joan de 1962, quan Tomeu tenia 18 anys. Recorda amb humor aquell moment, quan va caure del cavall davant el portal de na Dora Sintes. Així com expressa, la seva passió per la qualcada sorgeix del seu amor cap als animals: “A jo sempre m’havien agradat els animals. Crec que açò de qualcar és cosa que es duu de naixement.” La seva veterania ha fet possible que observés l’evolució dels pobles i les seves infraestructures i l’augment de popularitat de les festes.
La primera sortida a una festa de José Martí va ser anys després, el 1990, quan tenia 11 anys. Ho evoca com un moment molt polit, que ha conduït al fet de poder veure l’evolució de les festes de Sant Bartomeu, “actualment, la gent les viu amb més il·lusió”. El seu fill espera amb ànsies complir els 14 anys per poder sortir com a caixer.
Preparatius i entrenament:
És ben sabut que els cavalls són l’atracció principal de les festes. Atrapen la mirada dels observadors en un ball de força i elegància, on els seus colors i origen són un signe d’identitat pels caixers.
Els preparatius per la festa de Sant Bartomeu mai deixen d’estar presents, de manera que se’ls cuida durant tot l’any. Durant els mesos anteriors a l’entrega de la bandera, els cavalls reben un entrenament més específic i intens, en els quals es practica, entre d’altres, els girs i els bots.
Els cavalls, guardats al club hípic de Ferreries i a una estança al costat de Villa Pepa, són tots de raça menorquina i foscos com el carbó. En Goku, de 8 anys, serà el cavall que qualcarà Tomeu. José conduirà a Jerry, de 17 i, finalment, Pedro galoparà sobre Calif, de 5 anys.
La desfilada de caixers
El dia de Sant Bartomeu és un moment màgic per a tots els presents. El poble es transforma i els carrers s’omplen de gent disposada a gaudir de les festes. L’aroma d’estiu, aquell que tots enyorem a l’hivern, flueix gràcies a una suau brisa procedent més enllà dels torons. Els rajos de sol, que a poc a poc s’esvairan amb el fet de sortir de les estrelles, reflecteix l’alegria en els rostres d’aquells que viuen un any més les festes del seu poble.
“Sempre tenim el dubte de saber com anirà”, diu Tomeu. “Hem de pensar que són animals”. Així i tot, en una agradable conversa a l’avinguda Verge del Toro, allà on ara viu la família, han expressat l’emoció que se sent quan puges al cavall i el sentiment de satisfacció quan tot ha sortit bé. “Cada moment de la festa té el seu punt”, diuen.
Els valors de la festivitat
La participació com a cavallers en la festa de Sant Bartomeu no és només una activitat festiva de la família Martí, és una forma de vida.
Doncs, a la pregunta: “quins valors us han inculcat les festes de Sant Bartomeu?” José Martí va contestar: “Per jo, Sant Bartomeu és l’inici i el final de l’any”. També es va expressar, per part de Tomeu, el desig de no deixar mai de participar en les festes.
El futur de la tradició
Les festes de Sant Bartomeu, en situar-se quasi al final de l’estiu, molts turistes ja han partit a les seves llars, el que inevitablement provoca que aquesta, més que mai, sigui una festa de poble. La massificació turística encara no es fa tan notòria com, per exemple, es pot experimentar a finals de juny amb les festes Sant Joan. Però, així i tot, fa uns anys, hi va haver una certa revolta amb el fet de compartir espai amb gent que no anava a Ferreries pel que significa la festa, sinó per, així com diem col·loquialment: xumar.
Aquest problema es va solucionar amb el temps, on els darrers anys s’ha notat un major ordre gràcies a les millores implantades. Així i tot, hi ha alguns moments de la festa, com l’entrega de les canyes, en el qual es mesclen els dos ambients.
Certament, la massificació turística pot arribar a suposar un problema de cara al futur, tenint en compte els efectes negatius que tot excedent pot produir. Però encara que es donés aquest cas, “sempre hi haurà un Martí que qualqui a cavall”.
