C.M./Ferreries. L’Agrupació Local de Creu Roja de Ferreries protagonitzarà el proper dijous, 22 d’agost, al Pla de l’Església, el pregó de les festes de Sant Bartomeu, tot coicidint amb la celebració del cinquantè aniversari de l’entitat. Eustaquio Martínez Gandía (Cartagena, 1958) presideix l’Agrupació Local des del mes de juny de 2023, després d’una etapa com a vocal del comitè i vicepresident. Són 25 anys, des des 1999, lligat a una entitat amb una forta presència al poble, que enguany compleix les seves noces d’or, i 52 visquent a Ferreries.
L’Agrupació conta actualment amb 79 voluntaris i des de fa 10 anys ofereix servei també as Migjorn Gran. L’entitat ocupa, des de fa 5 anys, un espaiós local a l’Avinguda Jaume Mascaró del poble, on es traslladà des de les seves antigues dependències al carrer Reverend Guillem Coll, que avui ocupa la Policia Local. A l’oficina hi fan feina dues treballadores: Irma, la treballadora social, i Vianney, l’administrativa, que també fa de conductora per als diferents serveis socials de Creu Roja.
Com vau començar dins l’entitat?
Vaig començar com a voluntari conductor d’ambulàncies. Als inicis, amb la meva feina gairebé no podia dedicar-hi temps. El 2013 ó 2014, però, la normativa va canviar i es va començar a exigir el títol de tècnic en transport sanitari per a poder conduir una ambulància. Això ha fet que amb el temps s’hagin anat retirant ambulàncies de Creu Roja perquè hi ha poca gent que el tingui. Els professionals -perquè es tracta d’un carnet professional- normalment fan feina per a una empresa d’ambulàncies i les empreses, com es lógic, no solen voler que els seus conductors facin voluntariat perquè representa una competència per a elles.
Hi ha més voluntaris de Creu Roja avui dels que hi havia anys enrere?
Crec que el percentatge és similar al que l’entitat tenia fa uns anys. Ferreries sempre ha estat un poble molt participatiu.
Com van ser els començaments de Creu Roja a Ferreries?
Vaig començar a Creu Roja quan Antoni Riudavets Salom era el president. Ell era conductor d’autobús i més d’un cop ja m’havia convidat a fer-me voluntari per a fer de conductor d’ambulàncies. Normalment, féiem serveis preventius, o de socor i emergències. Al camp de futbol del CE Ferreries hi havia un servei d’ambulància de Creu Roja. També hi havia socorristes per si havia algun ferit i ens ocupàvem de l’operatiu de socor i emergències dels concursos hípics i de les curses. Poc a poc, els serveis de Creu Roja han anat evolucionant i ens hem anat adaptant al temps que estem. Ara, la nostra feina és més social. Repartim aliments -ara ja targetes-moneder-, traslladam al centre de dia els avis que no poden caminar, i repartim els dinars a la gent gran que no té espai al centre de dia o que no hi vol anar. També fem excursions per a la gent jubilada, reforç escolar, gimnàstica per a la gent gran i tallers d’activitat cognitiva per a persones grans, entre d’altres serveis.
És a dir, que heu passat d’una feina més lligada al socor i a les emergències a una feina més relacionada amb els serveis socials…
A nivell local, sí. Perquè l’activitat de socor i emergències a l’illa està centralitzada. Es tracta d’optimitzar recursos. Abans, cada oficina local tenia el seu propi operatiu de socor i emergències, però això ens obligava a disposar de molt material, per aquest motiu es va decidir al final centralitzar aquest servei. D’aquesta manera, tot el material està a una nau i tot l’operatiu se coordina des de Palma i des de Maó.
Com va ser el procés d’implantació de Creu Roja a Ferreries, el 1974?
Creu Roja va començar a Ferreries a través de Creu Roja de Ciutadella. Dues persones, Sancho i Apolònia, eren les encarregades de formar gent de Ferreries que anaven a fer cursets de primers auxilis a Ciutadella. Després. Pedro Barrera va començar a cercar gent, però qui va impulsar Creu Roja a Ferreries va ser Antoni Marquès (“en Toni de so n’Arro”). Amb tot, el primer president va ser Bartomeu Florit, un mestre d’escola que havia fet molt temps per Andorra i que va ser mestre meu de Primària. Antoni trobava que amb la feina que feia amb l’ambulància en tenia prou i va creure que feia falta una altra persona per a presidir l’entitat.
Quin dispositiu teniu preparat enguany per a les festes de Sant Bartomeu?
L’operatiu de festes normalment sol estar format per dues ambulàncies i un operatiu de socor i emergències integrat per un coordinador, un metge, infermers i entre 5 i 6 voluntaris de primers auxilis. A pesar que Creu Roja s’ha professionalitzat molt en els últims anys, els metges i els infermers també són voluntaris.
“Avui en dia és molt mal de fer trobar voluntaris joves, i és una pena, perquè és quelcom que enriqueix molt. Poder ajudar els altres és una experiència que t’ompl”
Per què vau decidir fer-vos voluntari de Creu Roja?
Sempre havia volgut poder dur a terme algun tipus d’activitat humanitària. Creu Roja és una entitat molt antiga, amb 160 anys, i a mi sempre m’havia estirat molt la idea de poder ajudar els altres.
És mal de fer trobar nous voluntaris entre el jovent?
Es difícil, ara, trobar voluntaris joves, de cada vegada més. I és una pena, perquè és quelcom que enriqueix molt. Poder ajudar els altres és una experiència que t’ompl molt.
Les festes de Sant Bartomeu, es podrien entendre sense Creu Roja?
Jo diria que no. Des que som a Ferreries, Creu Roja sempre ha estat present a les festes de Sant Bartomeu. L’operatiu de festes normalment no està format per gent del mateix poble. Sol venir gent d’altres pobles.
Quins són els motius d’atenció més habituals?
El més habitual són petites ferides, normalment caigues o trepitjades, i també etílics, sobretot gent jove que ha begut més del compte.
Quin és el perfil de les persones que s’acosten a la Creu Roja demanant ajuda?
El perfil és divers. En alguns casos, es tracta de famílies amb fills on només treballa un dels dos membres de la parella, jubilats amb una pensió no contributiva, o immigrants sense permís de feina. Hi ha tant famílies d’aquí com famílies de fora.
Com veis el futur de Creu Roja?
És molt mal de fer predir el futur, però no som pessimista. Primer, perquè Ferreries és un poble molt solidari, però també perquè Creu Roja és una entitat amb 160 anys i al llarg de la seva història sempre s’ha sabut adaptar a les diferents situacions. Hi ha una xarxa mundial que constantment està estudiant la manera que Creu Roja sigui útil a la població.
Sense entitats com a Càritas o com a Creu Roja, molta gent hagués sobreviscut, en els pitjors moments de la crisi?
Jo crec que no. O almenys veuríem molta més gent de la que hem vist anant a cercar menjar als contenidors de fems. Hi ha famílies que si no poden alimentar els seus fills els donen en adopció o roben.
“El futur? No som pessimista. Creu Roja és una entitat amb 160 anys i al llarg de la seva història s’ha sabut adaptar a totes les situacions”
Supòs que deveu estar avesats a conviure amb moltes tragèdies personals…
Sí… I si no tragèdia com a tal, si veiem les dificultats de la gent per a tirar endavant.
La feina de la Creua Roja està prou reconeguda?, us sentiu recompensats, d’alguna manera?
Jo crec que sí, que ens hi sentim. Pens que la nostra tasca està ben valorada. Crec que, en general, és una entitat molt respectada.
Ja teniu el pregó enllestit?
Tenim tot un equip fent feina en el pregó [rialles]. Des de les treballadores al comitè a mi mateix com a president, tots hi estem fent feina.
Què representa per a Creu Roja poder oferir el pregó de les festes de Sant Bartomeu?
Per a nosaltres és un honor. Quan el batle ens va cridar i ens va donar la notícia, vam tenir sort d’estar asseguts [rialles]. Vam quedar sense paraules. Per a qualsevol persona de Ferreries, sigui una entitat o una persona particular, és un honor i una responsabilitat. Ja sabeu com són els pregons aquí, a Ferreries [rialles]. Per sort, tenim molta gengt que ens esta ajudant.
