C.M./Ferreries. Neus Bosch Coll (Ferreries, 2005) serà la fabiolera de les festes de Sant Bartomeu d’enguany. Amb ella, s’enceta una etapa de quatre anys durant els quals el càrrec de fabioler anirà rotant entre tots els candidats que van concórrer a la darrera convocatòria oberta per a cobrir la plaça. Neus explica que “els quatre candidats vam quedar un dia a l’Ajuntament i ens vam posar d’acord entre tots perquè cadascú de nosaltres pugui ser un any el fabioler”.
Neus és tota una veterana a la Banda de Música, on sona l’oboè, un instrument que va començar a sovintejar als tretze anys. És per això que s’ha acostumat a viure les festes com una membre més de la Banda. A partir de l’any que ve, formarà part de l’orquestra de la Universitat de Blanquerna, on estudia el grau de Magisteri. El seu objectiu futur és ser professora de Música a l’etapa d’Educació Primària. Neus conta que “ja des de petita m’agradava cantar. Els meus pares me van apuntar a classes de música i vaig començar a sonar l’oboè”. Al cap de poc temps, començaria a rebre també classes de piano.
Filla de Paco Bosch Pascual, de 57 anys, i de Marga Coll Melià, de 55 anys, Neus és la petita de la família. El major és Francesc, de 25 anys. La seva relació amb el fabiol es remunta als anys de la Covid, quan la jove ferrerienca s’encaperrutà que havia d’aprendre a tocar l’instrument. “Quan ens vam haver de tancar forçadament per la pandèmia, vaig començar seriosament a sonar el fabiol un poc cada setmana, fins que en vaig aprendre”. Els amics van ser els que més la van animar a presentar-se a la convocatòria, que mana que els candidats han de ser de Ferreries i saber fer les tres tonades de la festa.
Els dos avis de Neus van sortir en el seu dia a la colcada de les festes. Tanmateix, de ben petita, els seus pares ja la duien “devora els cavalls” per a veure de prop el replec. Neus visualitza el moment del primer toc de tambor i fabiol, el Dissabte de Sant Bartomeu: “M’ho imagin tot ple de gent animant i xalant, amb la mateixa il·lusió que jo”.
Un fet que fa especial il·lusió a Neus és dur “la levita, els flocs i la buldrafa de l’avi [matern]”. Cada setmana, la jove surt a colcar “dos o tres dies” amb en “Salvat”, l’ase que muntarà per a les festes. “Arribam fins a sa Terra Rotja, pel Camí Vell”, explica, tot mirant son pare, com buscant-ne l’aprovació. Com a fabiolera, Neus espera amb delit “el primer toc del replec del capvespre, baix ca meva”.
Tanmateix, els anys que participa amb la Banda, la jove ferrerienca confessa que un dels moments que més la fan gaudir és el “fin de juerga” que té lloc després del Jaleo del Dissabte de Sant Joan.
Paco, son pare, diu que na Neus és una al·lota “molt alegra, que sempre està a punt per tot”. Ella mateixa es considera una jove “extrovertida, riallera i simpàtica”.
Confessa que quan tocà el primer toc davant els membres de la Junta, el primer cop que es veieren per celebrar una bereneta, es va posar “una mica nirviosa”. “En allò que estic més centrada”, admet, “és en el recorregut de la colcada, perquè som la que vaig davant i l’he de tenir dins el cap”. Explica que “si tenc feina el capvespre, el matí, quan no hi gaire gent al carrer, vaig a fer voltes a peu pel poble per estudiar-me el recorregut”. Son pare, per si de cas, portarà amb ell una xuleta amb l’itinerari. Que mai es sap.
Sortirà amb…
“Salvat”, un ase de deu anys del lloc de Son Vives, que ja ha sortit amb l’anterior fabiolera, Sílvia Pons.
Sortirà de…
Avinguda Son Morera, 18
