C.M./Ferreries. Llorenç Sales, migjorner nascut a Maó el 1984, és el Caixer Capellà de les festes de Sant Bartomeu. És rector de les esglésies de Sant Francesc i el Carme de Maó, rector del Seminari i delegat de Pastoral Vocacional de la diòcesi menorquina.
Llorenç va ser ordenat sacerdot el 2011, quan tenia 27 anys, i fou nomenat vicari de Sant Francesc, el Carme i Santa Eulàlia, càrrec que va ocupar durant dos anys, abans de marxar a Roma a estudiar Teologia Dogmàtica a la Universitat Pontifícia Gregoriana de la capital italiana. De tornada de Roma, el 2015, va rebre l’encomana de fer-se càrrec de la rectoria de Santa Maria i el Carme de Maó. Prest hi hagué, però, canvis, i el 2016 passà a convertir-se en rector de les esglésies de Sant Francesc i el Carme, fins a l’actualitat. A Llorenç li agrada dir que “vaig néixer capellà”. “Sol haver-dis dos esquemes de vocació: aquells que senten la vocació com el profeta Jeremies i aquells que són com a Sant Pau i cauen del cavall. Jo he estat dels primers. Tanmateix, vaig néixer al Triangle de les Bermudes. Ca nostra és Sant Llorenç nombre 8; al costat, hi ha la rectoria; davant, la sagristia, i, més amunt, ca ses Monges. No tenia escapatòria. Estava en el rodol levític de Migjorn i no m’hi vaig poder resistir”. Llorenç Sales ha sortit com a Caixer Capellà a les festes de Sant Cristòfol (la d’enguany ha estat la seva vuitena participació), Sant Lluís (dos anys), Sant Antoni de Fornells (aquest any, per segona vegada), i Maó (2017-2018). Pel que a les festes de Sant Bartomeu, aquesta serà la seva tercera presència com a capellana. Entén la seva participació com a servei i “una forma molt intensa de mesclar-te amb el poble”.
Llorenç forma part del reduït grup de capellans de Menorca menors de 50 anys, juntament amb Joan Tutzó, Joan Camps i el darrer capellà ordenat, Jaume Denclar. Tanmateix, el rector del Seminari creu que la secularització “és una realitat”. Un procés imparable? “Som molt partidari de la frase que va dir Benet XVI quan era Joseph Ratzinger, que l’Església serien minories creatives. Això implica que ens hem de reinventar a nivell de com assistir a les comunitats. Hem de ser capaços de reestructurar la pastoral amb la participació dels diaques i la corresponsabilitat diferenciada dels laics”.
Especialista en Eclesiologia i Teologia del Ministeri, Llorenç Sales es declara un admirador fervent dels grans teòlegs del segle XX com Henri de Lubac, Karl Rahner o Hans Urs von Balthasar, figures destacadades de la Nouvelle Theólogie, i de Joseph Ratzinger i els grans pensadors del Concili Vaticà II, dels quals està segur que tots ells “acabaran essent Pares de l’Església”.
Fill de José Sales, de 73 anys, i de Maria Barber, de 70, Llorenç té un germà, Pere, de 46 anys, i dos nebots. Dels ferreriencs, opina que “s’estimen molt allò que és seu. Tenen la capacitat de recolzar-se els uns amb els altres sense fer-se la guitza. Per exemple, tenen clar que si han de comprar, ho han de fer als súpers de Ferreries o les carnisseries del poble. A la festa, açò es veu molt. I, sobretot, és un poble que estima molt i té molta cura dels detalls. Les estampes que creen els caixers, com duen la canya, com te saluden…, açò és el que fa gran aquesta festa”.
Sortirà amb…
“Pichi”, el Dissabte de Sant Bartomeu, i “Poriol”, el Dia de Sant Bartomeu, ambdós cavalls del Club Hípic Sa Creueta des Migjorn. Tenen cadascun una vintena d’anys.
Sortirà de…
La Rectoria, al Pla de l’Església.
