C.M./Ferreries. José Barber Marquès (Ferreries, 1964), l’amo de Son Gras, serà el Caixer Pagès de les festes de Sant Bartomeu d’enguany. Després de Tomeu Martí, l’amo des Barrancó, és el cavaller amb més participacions a la qualcada. No debades, aquesta serà la seva quaranta-sisena presència a les festes. Es pujà per primer cop dalt un cavall per a prendre part a les festes amb tretze anys, i des de llavors només ha faltat els dos anys de la pandèmia. És la quarta vegada que forma part de la Junta de Caixers com a Caixer Pagès. Va ser Caixer Sobreposat el 1981 i Caixer Casat el 2000.
Casat amb Lali Fedelich, de 57 anys, té tres fills: Joan, de 33 anys, que enguany complirà la seva dissetena participació a la qualcada; Antoni, de 28, i David, de 22. Tot just un any abans de casar-se, va marxar a Sant Patrici amb la seva dona, on el matrimoni hi va fer 24 anys. “Quan es va fer el desviament van destrossar el lloc, així és que al 2010 vam venir cap a Son Gras”, explica. Al lloc, feia cinc anys que no hi havia pagès, així és que el canvi d’aires va resultar providencial. Hi fan formatge per a Torralba i quallada per a Quesería Menorquina. “El formatge és més rendible que la llet, però també duu més feina i complicacions”, afirma.
La feina del camp té les seves compensacions, però, en general, és dura i plena de sacrificis. Els tres fills del matrimoni en són ben conscients. La prova és que cap d’ells continuarà el camí dels pares. “No en volen saber res, del camp. Un fa de fontaner, l’altre fa feina a l’Ajuntament de Ferreries i el petit fa de mecànic”. Una de les complicacions afegides a la feina de pagès és la burocràcia. Una llosa insuportable després d’un dur dia de feina de sol a sol. “És el que pitjor duc, a la meva edat.
Quan vaig començar, no hi havia res, de tot açò. Ni tan sols duia el compte del nombre dels animals. Ara, tot ho volen saber: on amollam les vaques, on tiram els fems, on enterram els animals, on sembram… Tot els que fan aquestes lleis no en tenen ni idea, de com és la vida al camp, i és possible que no hagin vist una vaca en la seva vida. Tot açò, a jo me ve molt ample”. José no és molt optimista pel que fa al futur del camp. “Els pagesos estem molt fermats: dissabtes, diumenges, el dia de Nadal… La gent jove avui en dia vol tenir els caps de setmana lliure i dies de festa. D’aquí a deu anys, si vivim i ho veiem, hi quedaran quatre llocs comptats, perquè de pagesos entre 55 i 62 ó 63 anys som el 80%. La meva dona i jo som, de fet, a dia d’avui, els pagesos més vells de Ferreries”. A Son Gras hi ha uns 120 caps de bestiar: vuitanta vaques de munyir i la resta, vadelles joves; també alguns porcs i cavalls.
Tot i dur tants anys a la colcada, a José Barber encara el continua emocionant el primer toc de fabiol i el pas-doble que es fa sonar tant el Dissabte de Sant Bartomeu com en el moment del lliurament de les canyes.
Sortirà amb…
“Zip”, un cavall de raça menorquina de quinze anys, els dos dies de festa. El fill, Joan, sortirà amb “Zoco”, també de quinze anys.
Sortirà de…
Maria Àngels Cardona, 13
