C.M./Ferreries. Joan Pons Pons (Ferreries, 1976), és l’amo de Sant Bernat i és el Caixer Casat de les festes de Sant Bartomeu d’enguany. Duu trenta-tres santbartomeus a les seves espatlles i aquest agost tindrà la sort de sumar-ne un més. La d’enguany és la seva tercera participació a la Junta de Caixers de les festes de Sant Bartomeu. El 1990 ja havia estat, de fet, Caixer Sobreposat, amb només catorze anys, i el 2014 va ser Caixer Pagès. Començà a participar a les festes com a genet el 1989, amb tretze anys, i, llevat dels dos anys de la pandèmia, mai no ha faltat a la seva cita amb Sant Bartomeu. També ha qualcat una desena de vegades a les festes de la Mare de Déu de Gràcia, un parell d’anys a les festes de Sant Lluís, un any a les de Sant Jaume i Sant Martí, i un parell més a les festes de Sant Nicolau. Fa devers deu anys, des de 2014, participa també com a cavaller a la colcada de les festes de Sant Joan de Ciutadella.
Casat amb Lena Fedelich Barceló, de 38 anys, té tres fills: Maria, de 12 anys, Lena, de 9, i Joan, de 7. “Els fills encara són joves, però a la meva dona i a jo ens faria il·lusió que un dia sortissin per Sant Bartomeu”, confessa Joan.
Joan i Lena fan feina de pagesos a Sant Bernat, lloc del terme de Ciutadella, des del 2016. Abans, el matrimoni havia estat a Binimassó, al terme de Ferreries (2011-2016). El lloc de Sant Bernat ha canviat fa poc de mans.
En tan sols tres anys s’ha venut dues vegades, tot i que sembla que l’actual senyor està decidit a apostar pel manteniment de la explotació i respectar la tradició i la idiosincràsia pròpies del camp de Menorca. Joan va néixer al camp, al lloc de Son Tem, on son pare va fer 40 anys. Quan acabà l’escola, amb setze anys, se’n va anar a fer de missatge a Son Rubí, al terme des Mercadal.
Després de fer el servei militar als quarters de Santiago de Maó, va treballar de manobre i de jardiner (al camp de golf de Son Parc, on hi va fer deu anys, i en una petita empresa de jardineria), abans de decidir-se amb la seva dona a fer de pagesos. Lena, la seva companya, també s’hi havia criat, en concret, al lloc de So n’Arret, on la parella havia començar a festejar. “Sempre hem dit que el camp no és una feina: és un estil de vida. A tots dos ens feia il·lusió que els nostres fills creixessin com ho havíem fet nosaltres”, explica.
Joan i Lena fan comptes de deixar de dur llet a sa Canova i dedicar-se a la reproducció de carn de vadella menorquina. El lloc té actualment vint-i-cinc camps de bestiar. La seva idea és fer formatge de vaca menorquina i embotits.
Joan s’emociona amb el lliurament de la bandera i la sortida, amb el cavall, el Dissabte de Sant Bartomeu. Viure Sant Bartomeu des del camp és especial. “Veure els al·lots sortir amb la velo darrere son pare colcant és una bulla. Els vesins s’acosten fins aquí a fer un ginet, i és molt polit. Açò, la gent del poble, no ho veu”, explica Lena. “Els al·lots, enguany, tenen una il·lusió especial per a veure la sortida de son pare”.
Sortirà amb…
“Xispat”, un cavall de raça menorquina de setze anys, propietat d’un amic (els dos dies de la festa)
Sortirà de…
Carrer Nou, 44
