En l’actualitat, és comú sentir frases com “gestionar les emocions”, “invertir en benestar” o “treure profit de les crisis”. Aquests termes, que semblen inofensius, son una perillosa infiltració del llenguatge econòmic en la psicologia, reduint la riquesa emocional humana a meres transaccions de mercat.
L’ús d’argot econòmic per a referir-se a les nostres emocions pot tenir un impacte profund en com les percebem i les vivim.
Parlar d'”invertir en benestar“, suggereix que la felicitat i la salut mental són productes que es poden comprar i vendre. Això pot portar les persones a creure que el seu valor emocional està vinculat a la seva capacitat per a adquirir uns certs béns o experiències, la qual cosa pot resultar una percepció distorsionada del benestar.
A més, el concepte de “rendibilitat emocional” implica que les emocions han de ser eficaces i productives, la qual cosa pot generar una pressió indeguda per a sentir-nos sempre feliços i satisfets, independentment del context i ignorant la importància i el valor de totes les emocions.
Aquest capitalisme emocional es manifesta en la mercantilització de les emocions, amb la idea que la felicitat i el benestar són productes de consum fomentant la creença que a través de la producció i el consum es pot aconseguir la felicitat.
Les indústries del benestar i l’autoajuda promouen constantment productes i serveis que prometen millorar el nostre estat emocional, des d’aplicacions de meditació fins a retirs espirituals costosos.
També es molt habitual trobar programes i formacions de coaching impartits per persones formades en economia o management emprant l’argot econòmic per a parlar de la experiència humana.
Aquest enfocament mercantilitza les nostres emocions, tractant la salut mental i el benestar personal com un luxe accessible solo per als qui s’ho poden permetre.
Les implicacions del capitalisme emocional són profundes. En reduir les nostres emocions a mercaderies, es corre el risc de perdre l’autenticitat i la profunditat de les nostres experiències emocionals. Les emocions es converteixen en alguna cosa que hem de “gestionar” i “optimitzar”, en lloc de vivències genuïnes que ens permeten connectar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Aquesta visió utilitària pot portar a una desconnexió emocional i a una superficialitat en les nostres relacions i en la nostra comprensió de nosaltres mateixos.
Les emocions no són transaccions que puguin mesurar-se en termes de benefici o pèrdua; són part integral de la nostra humanitat. Tractar de maximitzar la felicitat i minimitzar el dolor pot portar a una evitació de les emocions “negatives”, que són essencials per al creixement personal i el desenvolupament emocional.
En lloc de gestionar-les com si fossin actius financers, hem d’aprendre a experimentar i comprendre les nostres emocions de manera autèntica.
La constant pressió per a ser feliç i productiu pot tenir impactes en la salut mental:
1.- augment de l’ansietat i la depressió. Aquesta demanda perpètua d’estar sempre emocionalment positiva pot ser esgotadora i contraproduent.
2.- superficialitat emocional: La mercantilització de les emocions pot portar a una superficialitat en les relacions i en l’experiència emocional. Quan les emocions es tracten com a productes que s’han d’optimitzar i consumir, es dificulta l’autenticitat i la profunditat emocional, la qual cosa pot resultar en interaccions i relacions menys genuïnes.
3.- desconnexió personal de les experiències emocionals autèntiques, que ens fa tractar les emocions com alguna cosa que ha de ser gestionat i optimitzat
En lloc de buscar constantment la felicitat i la productivitat, és essencial acceptar i valorar totes les nostres emocions. Només així podrem gaudir d’una vida emocional saludable i equilibrada, en la qual cada sentiment tingui el seu lloc, moment i funció, contribuint a una existència més plena i satis
