Juliol, juliolet fora roba que ja no va fred Per Vicent Pons

Vicent Pons

Com esteis? En aquest article ens remuntarem a 2000 anys abans de la nostra era. Era una època de la qual hi ha molt a contar.

Començaré quan una tribu molt organitzada va carregar barcasses per a començar una nova vida allà on poguessin arribar. Partiren obligats pels conflictes de convivència amb altres tribus.

Desconeixien cap a on anaven i un gran temporal els va arraconar cap a l’illa de Menorca. Transportaven amb ells part de la seva vida, arbres, animals, llavors i tot per a continuar amb la seva existència.

Molts partiren i n’arribaren pocs. Per als temporals disposaven d’un sacerdot qui també els guiava fins a la terra promesa i els donà permís per saltar a terra.
Primer davallaren dues dones embarassades i amb elles els petits. Una vegada desembarcats, ja sentiren bones vibracions i els refermà en les seves il·lusions. Els hi agradà el que es trobaren en aquella nova terra.

Començaren a explorar cercant racons arredossats per a desenvolupar una bona agricultura. Ja eren molt avançats i trobaren nova gent, coneguts com a troglodites, i s’hi ajuntaren. Construïren una bona societat amb la que establiren bones comunicacions.

Tenien cabres i altres animals i també un gran coneixement en herbes. No els hi faltaven proteïnes. Van explorar coves i n’excavaren de noves.

Divisaren com s’aproximaven noves embarcacions. Eren els fenicis, gent comercial amb qui intercanviaven el que podien, tu em dones açò i jo et donaré allò.

A partir d’aquí, els nadius comencen a canviar i se n’adonen que hi havia altra gent al món. Els fenicis estaven enamorats de l’illa, a qui anomenaven Nura, l’illa del foc. A les nits, des de la mar contemplaven com s’encenien les fogueres, era un espectacle màgic.

Com ja havien fet en altres illes, venien principalment a negociar.

I altres també arribaren, com els grecs. Si els fenicis havien estat molt positius els grecs ho van ser més. Els qui habitaven i els qui van entrar van tenir desavinences. S’imposaren els grecs, que a nivell de societat, van aportar uns avanços molt grans.

Ens van establir un nou nom, Minorca, què és el que ha perdurat. Els troglodites feien noves construccions, sobretot monuments funeraris. Per a ells, tenien més importància els morts que els vius. En aquella època, l’esperança de vida era bastant curta, perquè l’alta descendència es frenava amb un alt nivell de mortalitat en infants. Adoraven al seu déu Baal, i també els déus adoptats dels ocupants.

La comunitat era molt pacífica, tot era de tots, igualitària, però en noves ocupacions ja no va ser igual.

Així, quan van arribar els romans amb el general Quint Cecili Metel, des de Mallorca ja conquerida, i entraren a Menorca no es toparen amb massa oposició. En tot cas pels grecs, qui ja es creien els propietaris de tot, però Roma no feia excepcions.

Els romans connectaren molt bé amb als nadius, creant construccions i renovant les capitals Mago, Jamma i Sanisera. Aprofitaren els edificis megalítics com a defensa. També a la muntanya de Santa Àgueda, que anomenaven Hara.

Menorca era un museu a l’aire lliure. A Cavalleria hi construïren el poblat de Sanitja.

En els foners hi veieren potencial i per açò en van fer una escola de foners. Els joves de 13 anys hi anaven a aprendre l’ofici de tirar pedres i després es convertien en mercenaris contractats per l’imperi.

L’emperador Claudi va guanyar guerres a Britània amb l’ajuda dels foners tirant còdols. Els britànics creien que eren els déus qui els castigaven i es rendiren.

L’ocupació romana a Menorca va ser important, comunicaren tota l’illa amb camins empedrats, alguns d’ells han sigut restaurats i encara són utilitzats actualment.

Mentrestant, la població megalítica es va anar extingint a poc a poc.

Sobre d’altres ocupacions que hem tingut, amb algunes d’elles prou interessants, encara que no tant com la romana sota el meu parer, en seguirem el rastre més endavant.

Vicent Pons, dels camí dels romans.

Compartir a
Balearia #MeVoySeguro